Es presenta la instal.lació videogràfica de Pep Duran a Vilanova

El treball de Pep Duran s’ha caracteritzat sempre per una contínua fragmentació i reconstrucció. Hi ha contribuït, a aquest fet, la seva dedicació professional a l’escenografia teatral. Els seus treballs són immenses posades en escena, espais que simulen i construeixen una nova realitat que es fabrica a partir de porcions de l’experiència
quotidiana. Alguns elements són comuns a quasi tots els seus recorreguts: el temps, l’espai arquitectònic com a espai habitable i el qüestionament a la capacitat d’explicar un relat que separi la realitat de la ficció. En aquest procés apareixen narratives i disposicions diverses, al mateix temps que genera una contínua situació
de cicle que, abans d’acabar, torna a començar.

Mudo és un projecte ambiciós de Pep Duran que consta de diferents parts. En la Sala es presenta una primera estació, on s’inclou un vídeo, que, segons ell mateix diu, pot considerar-se “teatre filmat” o “film teatralitzat”. A més a més, s’hi presenta una sèrie de peces tridimensionals, organitzades de forma seqüencial, que són fraccions de l’escenari on transcorre l’acció.

El vídeo de Mudo mostra un espai reduït que, a poc a poc, es va poblant de persones. Uns sons ocupen l’espai, però a mesura que hi van accedint els personatges, el desplacen, fins que, al final, es queda en un absolut silenci. Una veu en off descriu exactament el que estem veient, sense aportar cap més informació que la que ens
donen els nostres propis ulls. Aquesta descripció genera una paradoxa. Si el que veiem és el mateix que el que ens diuen, per què és necessària la imatge?, o bé, per què és necessària la narració?

El paisatge sonor que acompanya aquest projecte, L’efecte beau geste, és a càrrec de Vicenç Vacca (Granollers, 1954). Com ell mateix indica, es tracta d’una composició sonora que no presenta un discurs lineal ni estilístic determinat, sinó que mostra com la mateixa idea pot tenir dues lectures diametralment oposades. De la mateixa
manera, Mudo mostra com l’art pot qüestionar la realitat i produir incerteses. El vídeo es presenta consecutivament en català, castellà i anglès.

Pep Duran va néixer a Vilanova l'any 1955. És llicenciat en Escenografia i Figurinisme per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de
la Diputació de Barcelona (Institut del Teatre) l’any 1979.
Entre els reconeixements públics que ha aconseguit al llarg de la seva trajectòria, en destaca especialment el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor Tècnic 1989. Des d'aleshores ha realitzat importants exposicions tant individuals com col·lectives tant nacionals com internacionals, així nombroses escenografies i vestuaris per a teatre, televisió i cinema.

Pep Duran ha treballat paral·lelament i des d’els inicis amb l’escenografia, el que li ha permès desenvolupar al llarg dels anys projectes i propostes centrades en una particular manera d’entendre la construcció i la representació i enfocades a resoldre el que podríem anomenar la posada en escena.

Podem trobar obres seves als següents museus i col·leccions:
MACBA. Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Col·lecció Soley
Rafael Tous, Fundació d’Art Contemporani (Metrònom), Barcelona.
Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
Fundació Caixa de Pensions, Barcelona.
Waddington Galleries, Londres.
Museo de Bellas Artes, Alava.
Col·lecció Centre de Cultura Sa Nostra, Mallorca.
Fundació Camper, Barcelona.
Museu de Granollers, Granollers.
Fundació Vila-Casas.
Fons Municipal d’Art Contemporani. Sant Boi de Llobregat.
Col·lecció Suñol, Barcelona.
Col·lecció Ventós, Barcelona.
Col·lecció Viñes, Barcelona.
Col·lecció Uriach, Barcelona.
Col·lecció Prosegur, Madrid.

ESCULTURA PÚBLICA
Jardí d’escultures, Fundació Miró, Barcelona.
Volàtil, 1997-1998. Las Palmas de Gran Canària.
Circ silent (4 actors) 1997-1998. Plaça de la Bòbila, Sant Boi de Llobregat, Barcelona.

SELECCIÓ D’EXPOSICIONS INDIVIDUALS
1978 Mostrari. Galeria Adrià, Barcelona.
1979 Sabates. Espai 10, Fundació Miró, Barcelona.
1981 Pluja de Mans. Metrònom, Barcelona.
1984 Atrezzo Personal. Galeria Joan Prats, Barcelona.
1988 Recent Works. Vanessa Devereux Gallery, Londres.
1988 Construccions. Galeria Carles Taché, Barcelona.
1990 Esculturas. Galería Gamarra-Garrigues, Madrid.
Art Concept Galerie, Niza, França.
1991 Galerie Gill Favre, Lyon, França.
1992 Image Bizarre. Galeria Carles Taché, Barcelona.
1995 “Construir els dies”, La Virreina, Barcelona.
Koldo Mitxelena, San Sebastián.
Centre Cultural Sa Nostra, Palma de Mallorca.
Galeria Altxerri,Donosti.
Espacios empobrecidos. Ginkgo Galeria y Ediciones, Madrid.
1996 Casa feliz. Galeria Alejandro Sales, Backspace, Barcelona.
Espais intuïts, decorat dels dies. Sales Municipals, Girona.
Teatres buits. Sala AAC, QUAM, Vic.
Le mesureur. Galeria A. Schmidt, Colonia (Alemania).
1997 Le mesureur. Galeria A.Schmidt, Stuttgart (Alemania).
Updated. Galeria Carles Taché, Barcelona.
Servei de Premsa
1998 Pep Duran. Museu de Granollers. Peçes del segle XX.
1999 SETBAU. Vídeo de 37 minutos. Visions de Futur, 98. Fundació Miró. Barcelona.
ESOTRO. Tinglado 2, Moll de Costa, Tarragona.
FUTURO PRESENTE. Pràctiques artístiques en el canvi de mil·lenni.
Consejeria de Cultura, Comunidad de Madrid.
2000 SETBAU. Taller sobre John Hejduk coordinat per Ricardo Flores i Eva Prats. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallés.
2001 PEP DURAN RE-. Sala Municipal d’Art El Roser, Lleida.
2001 Mixed (Esotro/Fóvea y otras) Galeria SCQ. Santiago de Compostela.
2002 Temporal. Sis posades en escena en un museu-plató (i un Temp(s)oral amb
Manel Clot). Museu d’Art de Sabadell. Dins el projecte Espais obrats, MACBA, Diputació de Barcelona.
2003 Mudo (un sketch en b/n). Un projecte videogràfic i expositiu amb un paisatge sonor de Vacca.
BACKLOT/SESSIONS. Macroinstal·lació escènica.
Un muntatge de Maison DuBé (Duran-Berraondo) a partir de les instal·lacions de Pep Duran. Sitges Teatre Internacional i Teatre Lliure.
Pep Duran: Mudo