Les caramelles, protagonistes del cicle Sitges, un món per conèixer

Aquest va ser un dels fets que més reflexió va motivar entre els ponents de la conferència, ja que després de recordar la història i els orígens d’aquesta tradició es va intentar analitzar com s’ha passat de la gran participació dels anys 60, 70 i 80, fins a l’actual declivi. De fet, el mateix Prado ja ha fet una crida per tal de salvar aquesta tradició i recuperar-la de cara a l’any vinent.

Per part del Retiro van estar a la taula el seu president, Lluís Curtiada, mentre que Toni Sella va fer de moderador. Finalment, Joan Pinós va parlar com a representant de les Caramelles sitgetanes, explicant la complexitat tècnica de treure al carrer les caramelles. Pinós va fer veure la dificultat de composar lletres i músiques per a diferents veus i instruments. Precisament, una de les diferències respecte d’altres municipis és que a Sitges sempre hi ha hagut instruments que acompanyaven els cantaires. Això, però, motiva que els assajos hagin de ser més complets. Un altre dels punts que es van posar sobre la taula va ser la manca d’una escola municipal de música, que podria generar músics propis i més afecció per les caramelles.

Els canvis d’hàbits socials, però, es van apuntar com el principal problema a l’hora de mantenir les caramelles. Segons es va posar de manifest, cada cop la gent marxa més de casa en les dates de Pasqua, cosa que redueix la possibilitat de trobar components.

La possibilitat que les dones s’integrin als cors de caramellaires no va despertar gaire entusiasme entre les dones que hi havia al públic, ja que van manifestar que preferien mantenir la tradició i que els homes les visitessin per cantar les caramelles.

El cicle de conferències, que organitza la regidoria d’Educació continua el proper 14 d’abril amb una ponència de l’historiador Jofre Vilà sobre Costums i llegendes sitgetanes.