Es presenta a Sitges el Nomenclàtor oficial de toponímia major a Catalunya

El Nomenclàtor oficial de toponímia major a Catalunya és una obra de referència per a l’edició de cartografia, retolació, guies de viatge i altres productes informatius. Conté prop de 40.000 topònims oficialitzats; 1.278 pàgines de cartografia; mapes municipals agrupats per comarques, amb la cartografia del municipi com a eina bàsica de localització, i altres informacions complementàries. També s’hi pot trobar una llista alfabètica de topònims amb les dades tipològiques i els paràmetres de localització (113 pàgines d’índex toponímic).

El Nomenclàtor està disponible en format de paper i en format electrònic, un DVD que conté tota la informació en PDF. També es pot consultar a Internet, concretament a l’adreça electrònica www.gencat.net/toponimia.

Comissió de Toponímia
El maig de 1998, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució per elaborar un nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya. Es pretenia fer una obra bàsica que fixés una part tan significativa del corpus d’una llengua moderna com és la toponímia. La voluntat del Parlament també era que el Nomenclàtor oficial fos el punt de referència normatiu de la toponímia de Catalunya.

Aquesta feina la va assumir la Comissió de Toponímia de Catalunya, que ha estat l’òrgan d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims. La Comissió la integraven representants de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Cartogràfic de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya i el Consell General d’Aran. La Comissió també ha comptat amb la col•laboració de moltes persones i institucions implicades en la toponímia: experts locals, diverses entitats (entre les quals hi ha l’Institut d’Estudis Penedesencs), ajuntaments i consells comarcals.

El Consorci per a la Normalització Lingüística, creat l'any 1989 com a òrgan territorial d'aplicació a Catalunya de la política lingüística del Govern, està format actualment per la Generalitat de Catalunya, 80 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona. A través d'una xarxa de 22 centres de normalització lingüística estesa per tot el territori, amb més de 130 punts d'atenció i més de 400 professionals especialitzats, el Consorci desenvolupa estratègies i accions per garantir l'extensió territorial del coneixement i l'ús de la llengua catalana.