Una senyora de 89 anys, amb respiració assistida, està prop de ser desnonada de casa seva

Carmen Alcaraz, de 89 anys, vivint-ne 70 al mateix habitatge, sent totalment depenent i li cal respiració assistida, serà desnonada del seu domicili. Així ha ordenat un jutjat de Vilanova i la Geltrú, que avui ha ajornat per un mes un segon intent de desnonament, aquesta vegada amb les garanties dels Serveis Socials Municipals que podrà disposar d’un lloguer social, o bé una plaça de residència, que d’entrada Carmen Alcaraz rebutja.

Davant del domicili de la senyora avui si ha aplegat més d’un centenar de persones per impedir el desnonament. Gent a títol personal i alguns col·lectius com el Sindicat de Llogateres, la PAH Garraf, 500x20, CUP i l’Assemblea pels Drets Socials. Han bloquejat l’entrada al domicili de la comitiva judicial escortada per policia, però en haver-se produït un principi d’acord, finalment han pogut entrar a la residència i acordar la pròrroga.

Aquest desnonament no és per cap impagament. La situació és complexa i arrenca fa vint anys quan per problemes familiars la van empènyer a tornar hipotecar la casa on vivia, heretada del seu espòs. Incapaç d’afrontar les quotes amb la seva pensió, va decidir vendre-la. Aleshores, la constructora Grupo Inmobiliario Ademar li va fer una oferta que semblava portar la solució: una compravenda amb permuta. La companyia pagaria part del valor en efectiu i la resta, mitjançant el lliurament futur d’un pis en el mateix immoble, un cop reformat. Així podria saldar el deute i romandre a la llar de tota una vida.

Segons explica la família, l’acord semblava resoldre els problemes econòmics. Mentre es duia a terme la reforma, la constructora es comprometia a pagar un lloguer per un altre pis al barri i a emmagatzemar les seves pertinences en un local de l’empresa. Però tres anys després, Ademar va deixar de pagar el lloguer i la dona va començar a acumular deute. Després de pressions, l’administrador va oferir que ella, la seva filla i el seu net menor d’edat s’instal·lessin al bloc encara en obres. El 2012, la filla va signar davant notari un contracte de cessió d’un habitatge, similar al que havien fet amb la seva mare. Així van poder tornar a casa.

Tot es va esfondrar. Amb elles dins, Ademar va hipotecar la finca amb Bankia, més tard absorbida per CaixaBank, i el 2019 va passar a mans de Gramina Homes, que es desentén de la situació i rebutja un lloguer social. Però Ademar mai va formalitzar la permuta en escriptura pública. La constructora figura en la llista de morosos amb Hisenda i, el 2020, va ser objecte d’un tancament de fulla registral per incomplir obligacions legals.

La família ha portat per un altre cantó que aquest pis és propietat de la Carmen Alcaraz, però aquesta via encara no s’ha mogut. “Ma mare ho porta fatal, és la casa dels meus avis. Ella voldria anar davant d’un jutge per explicar la situació. Avui almenys els agents judicials han entès la situació i amb el compromís dels serveis socials municipals s’ha aconseguit la pròrroga. Valorem enormement la mobilització ciutadana”, declara la filla Raquel Prats.

Existeix ara una protecció legal específica i vigent fins a finals de 2026, Reial Decret Llei 15/2025, que prohibeix executar un desnonament contra llars vulnerables sense alternativa, sempre que es compleixin els requisits establerts i es demostri mitjançant l'informe social obligatori. Aquesta norma limita fortament l'acció dels grans propietaris (com les immobiliàries o fons) en aquestes situacions.