L’adéu a un veí

El dia de sant Josep, el dia del pare, Cubelles estava trista per la mort d’un veí, en José Ruiz. De la seva vida en sabíem ben poc.
El que si sabem es del que vàrem compartir amb ell com a veí de Cubelles, va venir fa uns 8 anys de Barcelona i es va instal•lar a Cubelles. Molt ràpidament va convèncer a alguns dels seus fills a fer el mateix. El podíem veure sovint acompanyant als seus néts, carregat amb eines o muntat amb bicicleta.

Va aprendre tard, en companyia d’en Joan Llevadies, va afeccionar-se a un esport que dissortadament el conduiria a la mort, una mort injusta, lluny de casa i amb l’asfalt com a únic company de viatge.
Hem après molt del José la seva senzillesa, la seva capacitat d’ajudar als altres, el seu somriure entreobert i el més important el testimoni viu d’un marit, un pare i un avi disposat sempre a l’entorn de la seva família a lluitar amb fermesa.

Encara recordem els seus veïns, quan va tenir malaltó al seu net, en Marc, a Sant Joan de Déu, ell amb una serenitat continguda, mantenia viva l’esperança de tenir-lo “correteando” entre els nostres fills, entre els seus veïns. Els nostres fills han après a superar la mort dels seus avis, quan va morir l’avi de la Judith, l’avi de l’Ivan i la Aurora o l’avi de l’Andreu i la Clàudia.

Encara que cadascú a casa nostra, amb la lluita diària de la nostra vida, ens uneix un vincle comú, a l’entorn dels nostres fills, que els nostres avis han sabut transmetre, l’estimació per la terra i la família.
A tots, arribats de diferents punts de la geografia catalana ens uneix un sol desig veure créixer els nostres fills, com a persones, deixant de banda les diferències, deixant testimoni dels que ens han precedit.
Cubelles, aquest poble que ens ha acollit, on ens trobem molt bé serà de debò testimoni de les nostres alegries i les nostres penes, dels nostres triomfs i els nostres fracassos.

José, moltes gràcies per haver compartit part de la teva vida amb nosaltres i quan ens retrobem, continuarem compartint amb tu el nostre veïnatge.

Montse i Rafael, ja sabeu que nosaltres estem al vostre costat i que ho estarem de la vostra família.

Descansa en pau, veí.