Si de mi depèn!

Recordo haver manifestat en alguna ocasió que, com autor, no mantenia cap correspondència amb el lector. Sóc fidel als meus principis i estic en el meu dret. Comprenc, però, que certs mitjans mantinguin la possibilitat de que el lector pugui manifestar la seva opinió, i, fins i tot, qualificar el que llegeix, per qüestions d'imatge. Bé. L'internet és interactiu, la ràdio també ho és, la televisió podria ser-ho i en premsa se'n diuen "cartes al director". Ara, no hi entraré.

Potser hi hagi companys als que els faci gràcia contestar l'opinió dels lectors dedicant-los un article. O que, tanmateix, els hi fa patxoca que la gent els escrigui... A tots ens agrada saber que som llegits! Les idees, per altra banda, són lliures, i, nosaltres també ho som, per escollir el cóm i on expressar-les. Té la mateixa validesa, des d'aquest punt de vista, un article de fons que unes línies de xat. He dit validesa, que consti en acta. Deu me'n guard d'escriure un article en la pàgina del editorial d'un diari, criticant el del dia abans. Potser, em fotrien al carrer i tot. És allò que els castellans en diuen: "no ser de recibo" i l'avi Pujol, "no toca".

Aquí, de moment, tot si val que si val tot. Algun dia, potser jo no ho vegi, deixarem de entomar-les per anar més ben vestits. Qui no ho hagi entès, que no es prengui la molèstia de preguntar-m'ho. Recordin que no em cartejo amb el lector. O molt tindrien que canviar les coses. No, només, les econòmiques...

Mirin. Si de mi depèn i em deixen, seguiré molestant-los amb els meus articles. Això estableix uns principis. Els seré sincer. Vostès em paguen amb la seva lectura allò que jo obtinc en popularitat. Cosa molt difícil d'aconseguir en la resta de mitjans. Però, res més. Aquí s'acaba el nostre contracte virtual.

Intentaré ser més clar pel que fa "al món vist per una finestra", definició poètica d'internet. De remenar, en remenem, però, no masses. D'aquí la nostra independència. Hi esmercem un temps, això segur. Seguim?

Potser s'hagin preguntat què són els anuncis anomenats "banner" que ocupen, majorment, les columnes laterals del lloc web? O els "link", aquests enllaços, acompanyats de "banner" o sense, que ens permeten viatjar d'una pàgina a una altra diferent? Perquè hi ha portals que semblen de l'ajuntament o de les administracions publiques i no ho són? Encara que ho semblin i ens costi de creure... Tot plegat, forma part d'una exigua part de les finances de l'internet, que em compromet-ho explicar-los, amb pèls i senyals, si segueixen amb fidelitat la lectura dels meus articles... Ara que, de moment, poden fer-ho de franc.

Quan estudiava, em varen ensenyar que en els articles d'opinió s'expressava el lliure parer de l'autor, i, quan aquest recollia el criteri del col•lectiu del mitjà se'n deia editorial i anava signat pel responsable legal de la publicació. El seu director/a. D'un temps ençà, aquest gènere periodístic va a la baixa i els editorials ja no els signa una persona.

Si de mi depèn, els tinc que dir que l'opinió genera opinió. Benvingut sigui, per tant, un mitjà de darrera volada en el que es respecta i valora l'existència d'aquest estil.