Opinió

CARTA PEL JORDI LLOMPART

vd 17-04-2005 18:04 Lectures 17370

Arxivat a:

El desembre de l’any 1997 es presentava especial. Pels voltants de final d’any havia de néixer la nostra filla. Finalment el dia 29, la nostra Clàudia arribava al món.

Quina coincidència, tres habitacions al costat, un pare cofoi, no podia amagar la seva alegria en trobar-nos a l’ascensor de l’Hospital de Barcelona; havia estat pare d’una preciosa nena, la Jana.
Aquell dia molts sentiments es van barrejar, els records de la meva adolescència a Cubelles, la Glòria Llompart, una amiga.
Amb en Jordi vam repassar uns quants noms, uns quants moments. Ell és així i en aquells moments tots dos compartíem la il•lusió d’haver estat pares.

A la porta de l’habitació dels LLompart, un grup de rams de flors, perfectament posats anunciaven que havia nascut la Jana LLompart i que molts amics testimoniaven als seus pares les seves felicitacions.
No n’havíem sabut res més; les aparicions d’en Jordi a la televisió deixaven veure els seus èxits professionals.
Ahir, atrapat entre la caravana de cotxes, amb la companyia de Catalunya Ràdio, ens assabentàvem de l’accident que va acabar amb la vida de la Jana.

La Clàudia, que viatjava darrera del cotxe, va preguntar en comprovar que tant sa mare com jo havíem restat en un silenci absolut: què li ha passat a aquesta nena?

La Jana, una desconeguda per ella, que havia nascut el mateix dia i en el mateix lloc que la nostra filla, havia perdut la seva vida en un injust accident de cotxe.

Jordi, vull manifestar-te des d’un racó de Cubelles, de la teva Cubelles en la que vas viure molts bons moments, que desitgem de tot cor, que pugueu trobar una mica de pau després d’aquesta dissort.
Per nosaltres difícilment restarà indiferent la mort de la Jana cada 29 de desembre, quan en l’aniversari de la nostra filla prengui cos un pensament, la Jana.

Crec que els vilatans que vàrem compartir els teus començaments a Ràdio Cubelles i els teus primers èxits professionals, no deixarem d’estar prop teu, en un racó del nostre pensament.


“I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.”



Joan Rodríguez i Serra


Eleccions municipals

Temps de voreres aixecades

Miquel Casellas

Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres