Francesc Badia |
22-04-2005 20:52
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Els previnc. Aquest article serà més curt del que és habitual. No els vull avorrir amb conceptes que la majoria coneix per activa i per passiva. Només permetin-me unes reflexions que, no per sabudes, són menys illustratives.
Molts hem tingut que esperar 40 anys per sentir que la religió no és assignatura obligatòria a les escoles. Per exemple. Emperò, en els temps que corren, també hem tingut que escoltar els polítics de casa nostra desfer-se en elogis de legislacions avançades amb les que, suposadament, érem capdavanters.
Els que venim de temps de repressió ens podem sentir contents per temes com el de la religió i el de l'educació laica, però, la raó que els polítics es fan seva (no dic que no la tinguin) és bo que la qüestionem. La llei que s'acaba d'aprovar, com diuen els juristes, té defectes. Fruit de la no observança de la realitat. Una professora meva que cito molt sovint, en els pocs canvis que en aquella època d'estudiant es produïen, deia al respecte: "són els mateixos gossos amb diferents collars". Això que ara podria ser tranuitat, no és més que una trista realitat. M'explico.
El passar curs amb menys de quatre assignatures suspeses, sempre, absolutament sempre, ha representat un esforç addicional per l'alumne que, en molts casos, no ha reeixit, engruixint el fracàs escolar. Un esforç en les butxaques del seus pares que ha beneficiat a l'escola privada. Quan dic això, parlo de classes de recuperació particulars impartides fora de l'horari lectiu i que mai s'han fet de franc. Desconec quantes assignatures tenen avui dia els cursos de secundària. Segur que els alumnes saben amb tota claredat el que significa sumar-ne, una, dues o tres més, a les del curs actual.
Per últim, em permetran dir-los que responsabilitzar el claustre de professors en la figura del o la cap d'estudis; del director/a del centre, alhora de decidir si l'alumne passa o no passa de curs, representa agreujar la situació del collectiu docent. Un gremi, i, permetin-me l'expressió, que ja suporta prou pressions i amenaces. Situació, aquesta, que tindríem que alleugerir en lloc d'engrevir.
Tant de bo m'he equivoqui en les meves sospites i tot vagi molt be.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
