La declaració de la renda en català

Una d'aquestes vies (cada cop més freqüent) és fer-la amb l'ajuda de l'ordinador. En aquest cas, utilitzarem el Programa d'Ajuda de Renda 2004 (PADRE), o bé en format CD o bé descarregant-lo d'Internet (el web de l'Agència Tributària AEAT- és http://www.aeat.es). Es tracta d'uns productes informàtics elaborats per facilitar la confecció de la declaració de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i del patrimoni als contribuents que ho desitgin. Tant si ho fem d'una manera com de l'altra podrem escollir l'idioma amb què volem presentar la declaració. En el nostre cas, fins i tot ens permet d'accedir al programa en el mateix idioma, però per dues vies diferents: en català o en valencià.

A l'adreça http://www.aeat.es/webcatalan/home.html, hi trobarem els impresos dels models més habituals i, en aquests casos, la possibilitat de descarregar-los en català. Concretament, hi trobarem els models bàsics: el D-100, que utilitzen els contribuents que fan la declaració ordinària, i el D-101, que és per als qui opten per fer la declaració simplificada. Tant en un cas com en l'altre, si es fa el pagament fraccionat, s'ha d'utilitzar el model 102.

Els altres models que també podem descarregar en català a l’adreça indicada més amunt són el 104, que fan servir per sol·licitar les devolucions els contribuents que no estan obligats a fer la declaració o bé els qui demanen un esborrany de la renda; el 110, per a retencions i ingressos a compte, rendiments del treball, d'activitats professionals, d'activitats agrícoles i ramaderes i premis; el 140, per demanar deduccions per maternitat i abonaments anticipats de la deducció; el 145, per a les retencions sobre rendiments del treball, i el 146, per a pensionistes amb dos pagadors o més.

Impresos en català

Si optem per fer la declaració per mitjà dels impresos que ens facilita l'Agència Tributària, també ho tenim ben fàcil: quan ens dirigim a la delegació corresponent, la persona que ven els impresos ens ha de demanar en quin idioma els volem i, lògicament, li hem de respondre que ens els doni en català. Per si de cas, si ens trobem que no ens pregunten res, podem facilitar la feina demanant-ho directament.

Una altra via que segueix molta gent és fer la declaració a la delegació de l'Agència Tributària mateix, amb l'ajuda del personal que hi treballa. Es tracta d'un servei gratuït. En aquest cas, ens citaran a un dia i una hora concrets i, quan ens atenguin, com que fan servir el programa PADRE que ha elaborat l'Agència mateixa, ens demanaran l'idioma amb què volem presentar la declaració, o bé podem seguir el consell indicat més amunt i dir-ho nosaltres mateixos. Cal tenir en compte, però, que a l'Agència només ens faran la declaració si és simplificada o bé si es tracta d'alguns tipus concrets de declaracions ordinàries.

Finalment, podem decidir de fer la declaració a través d'alguna entitat col·laboradora (bancs, caixes, etc.) o bé d'una gestoria. Si escollim aquesta via, hem de pensar que, entre d'altres opcions, podem triar la llengua i, per tant, és bo que ho fem saber a la persona que ens atengui, si és que ella no ens ho ha preguntat d'entrada. Sigui com sigui, convé que sapiguem que, per qualsevol dels camins esmentats, tenim tot el dret de fer la declaració de la renda en català.

Termes bàsics

Com a novetat d'enguany, cal indicar que, amb motiu de la campanya de la renda 2004, el Centre de Terminologia TERMCAT ha elaborat dos lèxics bilingües català-castellà i castellà-català per difondre la terminologia bàsica relacionada amb la renda, que estan disponibles al web del TERMCAT. Es tracta d'uns 120 conceptes bàsics relatius a la declaració de la renda i el patrimoni. Per a l'elaboració d'aquesta terminologia s'ha rebut l'assessorament d'especialistes de l'Agència Tributària i del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. La terminologia permetrà que periodistes, especialistes i qualsevol persona interessada pugui consultar els termes catalans propis d'aquest àmbit i els seus equivalents en castellà, o trobar els termes catalans a partir de les denominacions castellanes. La preparació d'aquest recull terminològic respon a la voluntat d'oferir recursos útils per als diversos col•lectius especialitzats, i d'aprofitar el potencial que ofereix la tecnologia per fer arribar la informació a un públic ben ampli amb la màxima immediatesa.

Deduccions

Igual com en anys anteriors, les persones residents a Catalunya poden acollir-se a una deducció en el tram autonòmic de l'IRPF. Es tracta de la possibilitat de desgravar un 15% de les donacions que al llarg del 2004 s'hagin fet a fundacions o associacions que tinguin per finalitat promoure la llengua catalana i que figurin en el cens que elabora el Departament de Cultura. Aquesta deducció és compatible amb les altres possibilitats que ofereix l'Estat, com el cas de les desgravacions que permeten les donacions a fundacions o a altres associacions d'interès públic.

Si ens cal ampliar la informació o bé exposar algun fet relacionat amb aquesta qüestió, podem dirigir-nos a les delegacions de l'Agència Tributària, als punts d'assistència al contribuent de la Generalitat o bé a qualsevol servei o oficina de català que el Consorci per a la Normalització Lingüística té repartits per tot el territori.

El Consorci per a la Normalització Lingüística, creat l'any 1989 com a òrgan territorial d'aplicació a Catalunya de la política lingüística del Govern, està format actualment per la Generalitat de Catalunya, 80 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona. A través d'una xarxa de 22 centres de normalització lingüística estesa per tot el territori, amb més de 130 punts d'atenció i més de 400 professionals especialitzats, el Consorci desenvolupa estratègies i accions per garantir l'extensió territorial del coneixement i l'ús de la llengua catalana.