Antoni Feliu |
18-05-2005 23:00
A ningú li resulta estrany que una empresa publiqui els seus resultats i dongui compte als seus accionistes dels guanys o pèrdues anuals, i cada cop més, de les retribucions dels membres dels seus consells dadministració.
Les societats que cotitzen a borsa tenen uns organismes de control i supervisió per tal de garantir-ne el seu correcte funcionament dins les regles establertes de mercat.
Igualment, es demana comptes dels diners recaptats per les ONGs i el seu destí final i, algunes, estan obligades a auditar els seus comptes.
Doncs llavors, com es que lEstat no està obligat a informar als seus ciutadans del destí dels seus diners, recaptats amb lesforç del treball personal de cadascú de nosaltres?
Si es pressuposa una finalitat social dels impostos recaptats, perquè com a ciutadà no puc saber quants ordinadors de les escoles extremenyes he pagat amb el meu treball? Amb el meu 45% dimpostos, a quantes autopistes andaluses lliures de peatge he contribuït?
La publicació de les balances fiscals és un tema del qual ni se nhauria de parlar, en el sentit que haurien dhaver estat públiques des de sempre.
Ningú sha de mostrar sorprès de conèixer una realitat evident: hi ha zones de lEstat menys desenvolupades a on ha calgut dedicar ajuts i esforços per tal que prosperin i arribin (intentin arribar millor dit) a nivells europeus.
Per a fer-ho sha comptat amb ajudes europees i daltres comunitats autònomes, però la solució no està en donar peix, sinó en ensenyar a pescar, perquè viure continuament de lajuda duns tercers genera una dependència que impedeix el normal desenvolupament daquella regió i del donant.
Les ajudes havien dhaver estat limitades en la quantitat i en el temps, enfocades a uns sectors específics, tal i com ho han intentat ser, les ajudes europees que ha rebut Espanya al llarg dun bon grapat danys, i que sacabaran aviat. Sino és així, els efectes no es noten.
Sentendrà millor amb un exemple de leconomista Sala i Martín, que publicava fa pocs dies en Xavier Roig a le-notícies i em va semblar una excellent manera dexplicar un problema evident:
Imaginin un país amb un sol fabricant que manufactura un parell de sabates lany al preu de venda de 50 euros. Aquest fabricant té, a més, 200 euros al banc. És a dir, en total, els seus béns són 200 euros i un parell de sabates que en valen 50. Seguint la teoria de subvencionar zones deprimides per estimular la compra de productes propis, imaginin que aquest fabricant dóna 50 euros a un país deprimit per tal que aquest li pugui comprar les sabates (que precisament valen això, 50 euros). Efecte final: quan el país deprimit ha comprat el producte, aquest país deprimit passa a tenir unes sabates i el fabricant recupera els 50 euros que havia donat en concepte de solidaritat. Ara bé, petita observació: el fabricant al principi tenia 200 euros i unes sabates, i ara només té els 200 euros. Resumint: ha regalat les sabates. I, per bé que el país deprimit té ara unes sabates, no ha solucionat el seu problema estructural (quan se li trenquin tornarà a estar igual que al principi). Doncs bé, això és el que té lloc quan les ajudes no tenen paràmetres de control com són la durada, la quantitat i els objectius a on gastar-los.
Els ciutadans de Catalunya tenim necessitats socials que no estan cobertes, i que necessiten de recursos per a poder-se solucionar i equiparar als nivells desitjables. Residències de gent gran, escoles, sense oblidar evidentment un tema clau: la sanitat.
Per tant, la publicació de les balances fiscals reals, sense emmascarar-ne els resultats, i la fi de lespoli és un dret exigible dimmediat que ens permetrà aprofundir en el nou model de finançament que tots els grups polítics veuen clar que necessitem encara que sho mirin amb ulls diferents, i que evidentment, ha de ser recollit en el nou Estatut.
Perquè el vehicle (lEstatut) necessita dun motor potent per a córrer. I aquest motor porta per nom nou sistema de finançament. Sense espoliació.
Antoni Feliu
Secretari dImatge i Comunicació ERC Sitges
Les societats que cotitzen a borsa tenen uns organismes de control i supervisió per tal de garantir-ne el seu correcte funcionament dins les regles establertes de mercat.
Igualment, es demana comptes dels diners recaptats per les ONGs i el seu destí final i, algunes, estan obligades a auditar els seus comptes.
Doncs llavors, com es que lEstat no està obligat a informar als seus ciutadans del destí dels seus diners, recaptats amb lesforç del treball personal de cadascú de nosaltres?
Si es pressuposa una finalitat social dels impostos recaptats, perquè com a ciutadà no puc saber quants ordinadors de les escoles extremenyes he pagat amb el meu treball? Amb el meu 45% dimpostos, a quantes autopistes andaluses lliures de peatge he contribuït?
La publicació de les balances fiscals és un tema del qual ni se nhauria de parlar, en el sentit que haurien dhaver estat públiques des de sempre.
Ningú sha de mostrar sorprès de conèixer una realitat evident: hi ha zones de lEstat menys desenvolupades a on ha calgut dedicar ajuts i esforços per tal que prosperin i arribin (intentin arribar millor dit) a nivells europeus.
Per a fer-ho sha comptat amb ajudes europees i daltres comunitats autònomes, però la solució no està en donar peix, sinó en ensenyar a pescar, perquè viure continuament de lajuda duns tercers genera una dependència que impedeix el normal desenvolupament daquella regió i del donant.
Les ajudes havien dhaver estat limitades en la quantitat i en el temps, enfocades a uns sectors específics, tal i com ho han intentat ser, les ajudes europees que ha rebut Espanya al llarg dun bon grapat danys, i que sacabaran aviat. Sino és així, els efectes no es noten.
Sentendrà millor amb un exemple de leconomista Sala i Martín, que publicava fa pocs dies en Xavier Roig a le-notícies i em va semblar una excellent manera dexplicar un problema evident:
Imaginin un país amb un sol fabricant que manufactura un parell de sabates lany al preu de venda de 50 euros. Aquest fabricant té, a més, 200 euros al banc. És a dir, en total, els seus béns són 200 euros i un parell de sabates que en valen 50. Seguint la teoria de subvencionar zones deprimides per estimular la compra de productes propis, imaginin que aquest fabricant dóna 50 euros a un país deprimit per tal que aquest li pugui comprar les sabates (que precisament valen això, 50 euros). Efecte final: quan el país deprimit ha comprat el producte, aquest país deprimit passa a tenir unes sabates i el fabricant recupera els 50 euros que havia donat en concepte de solidaritat. Ara bé, petita observació: el fabricant al principi tenia 200 euros i unes sabates, i ara només té els 200 euros. Resumint: ha regalat les sabates. I, per bé que el país deprimit té ara unes sabates, no ha solucionat el seu problema estructural (quan se li trenquin tornarà a estar igual que al principi). Doncs bé, això és el que té lloc quan les ajudes no tenen paràmetres de control com són la durada, la quantitat i els objectius a on gastar-los.
Els ciutadans de Catalunya tenim necessitats socials que no estan cobertes, i que necessiten de recursos per a poder-se solucionar i equiparar als nivells desitjables. Residències de gent gran, escoles, sense oblidar evidentment un tema clau: la sanitat.
Per tant, la publicació de les balances fiscals reals, sense emmascarar-ne els resultats, i la fi de lespoli és un dret exigible dimmediat que ens permetrà aprofundir en el nou model de finançament que tots els grups polítics veuen clar que necessitem encara que sho mirin amb ulls diferents, i que evidentment, ha de ser recollit en el nou Estatut.
Perquè el vehicle (lEstatut) necessita dun motor potent per a córrer. I aquest motor porta per nom nou sistema de finançament. Sense espoliació.
Antoni Feliu
Secretari dImatge i Comunicació ERC Sitges
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
