Les consultes de menors d'edat al telèfon de prevenció del suïcidi del 061 augmenten i representen un 11% del total

Les situacions de risc de suïcidi que arriben als ‘ulls’ del sistema de salut creixen. La Taula de Prevenció del Suïcidi del 061 Salut Respon va atendre el 2024 10.840 persones i d’aquestes, el 10,7% eren menors d’edat, amb 1.164 consultes, un 14% més que el 2023 (1.021). Són dades facilitades pel SEM a l’ACN. En els últims anys, també han incrementat les temptatives i les ideacions. Davant aquesta realitat, Diego Palao, coordinador del Pla de prevenció del suïcidi (PLAPRESC), apunta com una de les explicacions que les persones consulten més davant del patiment. L’entitat Després del Suïcidi-Associació de Supervivents reconeix més sensibilitat social i adverteix: “No hi ha res que desaparegui per no parlar-ne. Al contrari: el silenci mata”.

La mort per suïcidi és complexa i multifactorial -no depèn d’un únic factor de risc- i tant els responsables de les accions sanitàries com les entitats entrevistades posen l’accent en la prevenció: en la necessitat de polítiques que tinguin continuïtat en els anys i de parlar d’una realitat encara molt silenciada. Per als experts, la pandèmia de la covid-19 va visibilitzar la salut mental, però encara queda molt camí per recórrer.

El 061 Salut Respon, del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), va atendre l’any passat 17.172 consultes no presencials de persones amb risc de suïcidi, 47 al dia de mitjana, segons dades consultades per l’ACN. D’aquestes, 10.840 persones van ser ateses des de la Taula de Prevenció del Suïcidi­ (30 al dia de mitjana; una mica menys que l’any anterior, amb un total d’11.670 consultes). La resta de trucades van ser ateses per la Central de Coordinació Sanitària: en detectar una emergència, es gestionen directament des de la sala d’Emergències.

Les consultes ateses des de la la Taula de Prevenció del 061 confirmen que les dones busquen més ajuda: el 60% eren dones i el 40%, homes. La franja d’edat amb més consultes és la dels 41 als 65 anys, amb més de 4.500.

Les persones menors d’edat representen un 10,6% del total de consultes ateses i des del SEM precisen que l'increment respecte a l’any anterior de les trucades dels més joves no es pot relacionar directament amb un augment de les conductes suïcides, sinó amb un major coneixement del servei per part d’aquest grup d’edat, al qual s’han adreçat moltes campanyes el 2023 i el 2024. El SEM remarca de fet que aquest increment suposa una “major oportunitat” per facilitar l’atenció per part del sistema sanitari.

L’associació DSAS també ha detectat la necessitat d’arribar als més joves i el 2024 va obrir un grup específic per a aquest col·lectiu, “molt vulnerable”. Des de la Fundació Ajuda i Esperança han activat en els darrers mesos els xats de Suport Emocional per a Joves i l'Obro Feel per prevenir problemes de salut mental en adolescents i joves.

Més ‘antenes’ davant del patiment

Aquesta taula especialitzada del 061 es va posar en marxa el 2022 en el marc del Pla de Prevenció del Suïcidi de Catalunya (PLAPRESC). És un servei únic a Europa, perquè l’atenen professionals sanitaris dins la xarxa pública de salut, de manera que poden accedir a la història clínica de la persona afectada i activar recursos presencials si és necessari. “És un telèfon obert a tota la població, que dona un accés universal, equitatiu i immediat a una atenció especialitzada davant una situació de risc de suïcidi”, subratlla el coordinador del pla, Diego Palao.

La cap del 061 Salut Respon, Cati Serra, explica que a la Taula de Prevenció del Suïcidi treballen metges psiquiatres, infermeres i psicòlegs formats específicament en prevenció del suïcidi i que s’organitzen en diferents torns per atendre els 365 dies l’any, les 24 hores. “Som una orientació en aquell moment adequat i fem una contenció telefònica i, si cal, activem un recurs presencial tant del psicòleg o d’una ambulància si la persona està en una situació crítica”, explica. En un 10% dels casos atesos l’any passat es va activar un recurs assistencial.

Aquesta metgessa de família al capdavant del 061insisteix en la trucada per prevenir: “El més important és que truquin. No cal que sigui una situació crítica. O si un familiar veu una situació de risc o té qualsevol dubte. La consulta és benvinguda sempre”.

El Departament de Salut va presentar el 2021 el PLAPRESC per situar la prevenció del suïcidi com una prioritat de salut pública i destinar-hi per primera vegada un pressupost específic. Per al seu coordinador, el pla ha ajudat a fer front en certa manera a l’amenaça que va suposar per a la salut mental la pandèmia de la covid, sobretot amb guies de prevenció, formacions i campanyes de sensibilització.

Voluntaris a l’altra banda del telèfon

L’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Ajuda i Esperança van activar el 2020 el Telèfon gratuït de Prevenció del Suïcidi (900 925 555). A diferència del 061, és atès per persones voluntàries seleccionades, que el 2024 van donar resposta a 4.014 trucades, un 2,5% més que l’any anterior (3.914), i van activar en 12 ocasions els serveis d’emergències.

Una d’aquestes voluntàries és la Cèlia, que dedica dues tardes al mes a atendre trucades des de casa seva. L'objectiu, explica a l'ACN, sempre és evitar la mort i rebaixar els nivells d'angoixa de qui truca. Per aconseguir-ho, els voluntaris fan servir "tots els recursos" possibles i miren de no perdre el contacte amb la persona en tota l'estona. Tot i que la trucada és anònima -fet que facilita que alguns "s'obrin" a parlar- el voluntari pot activar un protocol i enviar-hi ajuda professional si la persona facilita una ubicació, per exemple.

Admet que hi ha trucades que són "molt difícils i molt dures", però també creu que quan algú truca és perquè algú altre li obri "una escletxa de llum" enmig de tota la "foscor" que té en aquell moment. De fet, segons la seva experiència, la majoria de trucades acaben bé i molts dels usuaris s'acomiaden més tranquils i agraint-los la tasca que fan a l'altra banda del telèfon.

Context: un augment de les conductes de suïcidi després de la pandèmia

Les temptatives de suïcidi -no consumat- gairebé s'han duplicat a Catalunya entre el 2016 i el 2023, passant de 2.092 a 3.850 casos únics (cada ‘cas’ pot fer més d’un episodi), segons registra el programa Codi Risc Suïcidi i ha pogut consultar l’ACN a través d’una petició de transparència. La mateixa font reporta un augment encara més significatiu del conjunt de conductes suïcides, és a dir, la suma de temptatives i ideacions, que en conjunt han crescut un 180%, de 2.612 casos registrats el 2016 a 7.342 casos el 2023.

Des del 2016, l'increment més gran de casos registrats tant de temptatives com de conductes suïcides en general es produeix l'any 2021, l’immediatament posterior a l’esclat del coronavirus. Les suma d’ideacions i temptatives van créixer aquell any gairebé un 50%. Entre 2022 i el 2023 (darrer any amb dades), l’augment de conductes suïcides registrades ha estat del 8% i es manté estable el nombre de temptatives.

“Creiem que les persones busquen ajuda abans de fer una temptativa i això pot ser per  les campanyes de sensibilització”, apunta Palao. Per la seva banda, Anna Lara, terapeuta de Després del Suïcidi-Associació de Supervivents, s’expressa en una línia similar: “Més que posar el focus en la pandèmia, diria que la gent ha perdut la por de parlar de la salut mental. O bé n’ha tingut més necessitat”.

A Catalunya, 626 persones van morir per suïcidi el 2023 -últimes dades disponibles-, un 2% menys que el 2022, quan la taxa de morts per aquesta causa havia repuntat d’ençà de la pandèmia. Amb relació a aquestes dades, el Registre de Mortalitat de Catalunya (RMC) puntualitza que els suïcidis són una causa de mort molt sensible en termes estadístics.

El doctor Palao reconeix que les taxes de suïcidi a Catalunya, tot i ser algunes de les més baixes en el context internacional, no s’han modificat substancialment en els últims 20 anys i indica que se situen al voltant dels 8 o 9 casos. El 2019, la tendència era de baixada després d’un “cert increment” posterior a la crisi econòmica del 2008. Amb la pandèmia del coronavirus, recorda que van veure a venir la “tempesta perfecta” per “l’estrès, els serveis sanitaris col·lapsats i l’aïllament social”, però l’increment de les taxes va acabar sent menor al que havien temut.

Una xarxa de salut mental amb mancances

El PLAPRESC ha suposat un avanç en les polítiques de prevenció del suïcidi a Catalunya en una xarxa pública de salut mental, però, molt mancada de recursos i problemes d’accés per a una visita. Preguntat el responsable del PLAPRESC per aquesta qüestió, Palao indica que, si bé “sempre faltarien recursos”, el pla ha permès que en el 85% dels casos en què s’ha detectat una situació de risc alt de suïcidi es prioritzi una visita especialitzada i reivindica que han endegat accions que no haurien pogut ni plantejar sense una dotació específica.

Palao posa com a exemple les guies per a la prevenció a les escoles o altres que estan elaborant en àmbits com el de les farmàcies, així com formacions a cossos com el de Mossos d’Esquadra. També estan treballant per poder fer cribratges de problemes de salut mental en persones que pateixin un desnonament o poder disposar de les dades de les morts per suïcidi a través de l’Institut de Medicina Legal per oferir ajuda proactiva a les famílies supervivents.

Això sí, el coordinador del PLAPRESC (2021-2025) espera que les accions de prevenció tinguin sostenibilitat en el temps. Quan ja s’ha d’elaborar el següent pla, Palao assenyala que, per aconseguir que aquestes polítiques tinguin efecte, cal continuïtat en els anys.

Sobre el paper del 061 dins la xarxa sanitària, Cati Serra deia que és un “punt en la vida del ciutadà”. Qui n’ha de fer el seguiment és el metge de família, el psiquiatre o el psicòleg i per això una de seves funcions dels professionals de la Taula de Prevenció és connectar la persona que truca amb els professionals de l’atenció primària o especialistes en salut mental.

Tornar a la superfície després del dol

Després de molt de temps amb la sensació d’estar sota l’aigua aguantant la respiració, per a Anna Lara, parlar de la mort per suïcidi del seu germà va ser com sortir a la superfície i omplir-se els pulmons d’aire de nou. Lara feia un any que havia perdut el seu germà. Portava mesos evitant transitar per aquell dol fins que va posar-se en contacte amb l’associació Després del Suïcidi – Associació de Supervivents.

Aquesta entitat, en la qual treballa ara com a terapeuta, acompanya persones que han tingut una pèrdua de mort per suïcidi propera. Lara recalca que els supervivents a la mort per suïcidi -així se’n coneixen els familiars i l’entorn més proper- tenen la necessitat de parlar-ne i a més poden necessitar atenció per prevenir problemes de salut mental derivats d’aquest dol. És el que s’anomena postvenció.

A més de la profunda tristesa per la pèrdua d’una persona molt estimada, les famílies solen viure la mort per suïcidi amb silenci. Per no saber com afrontar aquest dol; per evitar preguntes; pel tabú que encara hi ha a la societat. “L’estigma té un pes molt fort en les famílies perquè ens pensem que hem fet alguna cosa malament. La culpa que arrossega el supervivent és immensa. No tenim una història clara sobre per què aquella persona ha mort. Hi donem voltes i pensem que hauríem pogut fer alguna cosa més”, diu.

Des de l’associació deixen clar que la culpa “no la té ningú” i demanen començar a tractar la mort per suïcidi igual que una altra. A una societat que pretén dissimular la tristesa, li costa agafar la mà de les persones amb aquest dolor. “Necessitem que ens acompanyin, que ens facin una abraçada. De vegades les paraules sobren. Jo sempre dic: ‘No saps què fer? Doncs si aquella persona no ha dinat, porta-li un tàper o ves-li a fer la compra’”. Lara afegeix que moltes persones eviten parlar als supervivents del que ha passat o de la persona que ha mort, però matisa: “En el meu cas, m’encanta que em parlin del meu germà i que se’n recordin”.