L’únic CRAE del Garraf planta cara als estigmes amb una acció comunitària

Un any abans de celebrar els seus 35 anys de trajectòria, l’Associació Educativa per a Joves Betània –impulsora de la llar que dona suport i acompanyament a nou joves en situació de tutela, d’entre els 14 i els 18 anys– exhibeix tot un teixit social que ha de permetre una integració més enllà de la intervenció sòcio-educativa, pròpia d’un CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa). Es tracta de l’únic CRAE del Garraf i un dels quinze centres de l’àrea de Barcelona Comarques, que exclou la ciutat comtal i l’Àrea Metropolitana.

Aquesta setmana, l’associació ribetana ha presentat la Xarxa Comunitària, un teixit social en què s’inclouen entitats i també empreses i comerços locals, amb els quals la Llar treballa de forma cooperativa per integrar els joves tutelats i ex-tutelats en una societat que sovint es manté al marge o bé es manifesta amb tota mena d’estigmes i animadversió. Plantar cara és tot un repte. “Tenim sort que Ribes sempre ha acollit els joves i han pogut fer tota mena d’activitats a banda de l’escolarització, que ajuda a integrar-se, relacionar-se i el dia que fan 18 anys, poder assolir l’empoderament necessari per tirar endavant, però hi ha feina per endavant”. Eva Pajuelo i Xavier Garriga, actuals presidenta i vicepresident de l’entitat, coincideixen en l’oportunitat que ofereix la creació d’una xarxa comunitària com a resposta davant el buit de l’endemà.

La Xarxa, que compta amb més d’una desena de col·laboracions, té com a objectiu la continuïtat “del procés maduratiu i l’adquisició d’una autonomia personal dels joves tutelats” a més de la seva inserció en la vida social del municipi. De fet, la integració es consolida amb el suport que recau en el conjunt de la societat. És el propòsit que facilita salvar obstacles “tant per la càrrega que els joves porten quan hi arriben, com per allò que han de superar quan ja formen part d’una comunitat”. Pajuelo assenyala que més enllà de l’escolarització hi ha espais de sociabilitat que són fonamentals per garantir un futur fora de la Llar. “Estem en negociacions amb l’Ajuntament, per aconseguir un pis tutelat per a quan fan els 18 anys; de fet, un 60% es queden al territori i ens agradaria fer un pas més i facilitar-los-hi, superant el sentiment de soledat que molts d’ells tenen”.

L’Associació, amb una nova junta des de 2021, aposta per un doble camí vers la integració, no només a partir d’un teixit social sinó a través del voluntariat. “L’objectiu és que els joves se sentin part de la societat on viuen i això es pot fer per diferents vies d’acompanyament”. Es tracta d’obrir camí a la integració i la inserció social, per garantir la cobertura de les necessitats d’uns joves que es troben en diversitat de situacions de vulnerabilitat.

“Cada vegada arriben més trencats”, repeteix Pajuelo. I es refereix a les circumstàncies i als entorns. I també a les dificultats afegides per a una joventut arrelada a l’ús dels dispositius mòbils. D’aquí que “sort que disposem de serveis externs, tant públics com privats, que són un suport important”. Per trencar els estigmes cal informació: entre el 60% i el 70% dels joves són nascuts a Catalunya; han patit maltractaments o han estat objecte d’intervenció per negligències greus, a banda dels abusos que poden haver patit abans d’arribar. No tot són joves menors estrangers no acompanyats, però quan ho són, la comunitat que els acull esdevé acompanyant, I aquesta és la missió que l’Associació Llar Betània prioritza.

El govern de la Generalitat ha plantejat canvis, però no intervé en el després. La Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) serà exclosa de la seva potestat executiva, quant a la contractació externa. El darrer cas d’abusos –que va ser alertat precisament per DGAIA– ha fet esclatar trons. Però la realitat és que els abusos “són part de la motxilla que molts arrosseguen abans d’arribar”, afirma Eva Pajuelo. “Són precisament aquestes motxilles les que ens impulsen a una atenció més que personalitzada i a una integració en xarxa i acurada”. La relació entre la Llar Betània i la DGAIA, a través de la direcció de la Llar “és constant, amb una regularitat mensual, ja que el seguiment del PEC (Projecte Educatiu del Centre) és una prioritat”, assenyala Pajuelo. Hi ho diu des de l’experiència, ja que abans d’esdevenir membre de la Junta, n’havia estat pedagoga i educadora, gairebé durant catorze anys.