Orgull LGTBIQ+

Més de 16.000 parelles s’han casat a Catalunya des de la legalització del matrimoni homosexual fa 20 anys

L'Associació Famílies LGTBI diu que va ser un abans i un després que ha contribuït a la reafirmació del col·lectiu

Cati Pallars, de l'Associació Famílies LGTBI. ACN

Cati Pallars, de l'Associació Famílies LGTBI. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Catalunya ha celebrat més de 16.000 enllaços de parelles homosexuals des de la legalització l'any 2005 a Espanya, quan es compleixen 20 anys de la legalització del matrimoni igualitari. Inicialment, més del 60% eren unions entre homes, però la tendència es va invertir el 2017 i des d’aleshores n'hi ha hagut sempre més entre dones. Segons les darreres dades, el 2023 hi va haver un 11% més de matrimonis homosexuals respecte a l’any anterior, i es van superar el miler d’enllaços: una xifra molt per sobre de la mitjana de 850 bodes anuals d’aquests 20 anys. Cati Pallars, de l'Associació Famílies LGTBI, creu que la legalització del matrimoni homosexual ha estat "un abans i un després" que ha contribuït a la "reafirmació" del col·lectiu.

Els matrimonis homosexuals van superar el miler l’any 2023 (1.052), cosa que no passava des del 2017, i anteriorment només havia succeït el 2006. En termes interanuals, suposa un increment d’un 11% de núpcies respecte a l’any 2022.

El seu augment es produeix en un any en què el conjunt de núpcies celebrades a Catalunya -entre tota mena de parelles- va decaure lleugerament (27.068 enllaços, un 0,1% menys), registrant un volum similar als anys d’abans de la pandèmia i lluny dels darrers màxims de més de 30.000 bodes registrats els anys 2005-2008. Pel que fa només a bodes entre persones de sexe diferent, també han baixat un 0,5% (una cinquantena menys que el 2022).

 

 


Pallars considera que la legalització del matrimoni homosexual és "un abans i un després" i celebra que les parelles homosexuals hagin exercit el seu dret. "Em fa molt contenta, no per la xifra, sinó perquè la gent està fent ús d'aquest dret", remarca, tot subratllant que això "ubica" i "col·loca" el col·lectiu LGTBI en la societat.

 

"És una reafirmació que estem en aquesta societat i que tenim els drets civils que mereixem, com qualsevol altra persona. Igual que paguem impostos, hem de tenir també els drets civils que té tothom", afirma en una entrevista a l'ACN.

El 4% dels matrimonis de Catalunya són homosexuals

El pes d'aquest tipus de matrimonis és el més alt de la sèrie, arribant a representar gairebé el 4% de totes les unions matrimonials del 2023. En aquest sentit, la incidència dels matrimonis entre persones del mateix sexe a Catalunya és anàloga a la mitjana espanyola (3,9%).

Comparada amb la resta de comunitats, Catalunya és la cinquena amb més pes de les bodes homosexuals sobre el total, un rànquing que lideren les Canàries amb un 6,5% de les bodes, Madrid (5,2), les Illes Balears (4,8%) i el País Valencià (4,4%). Les CCAA amb menys matrimonis homosexuals són Extremadura (2,6%),  Galícia (2,6%) i Aragó (2,4%), i encara més avall, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, on només 5 de les 342 núpcies de l’any passat ho van ser. (menys del 2%).

 

 


En xifres absolutes, Catalunya és la tercera comunitat en nombre de matrimonis homosexuals l’any 2023, per darrere de Madrid, que és líder amb 1.485 (tot i tenir menys població i matrimonis en conjunt), i Andalusia (amb 1.150, en el seu cas amb més població que Catalunya).

 

"Component reivindicatiu" els primers anys

Per Pallars, el matrimoni homosexual tenia "un component  reivindicatiu claríssim" els primers anys després de la seva legalització, tot i que creu que ara ja no és tant el cas. També assenyala que algunes parelles es van casar per "protegir els seus infants". "Aquests infants no tenien cap protecció legal i, si una de les dues mares faltava o hi havia una separació, l'infant quedava totalment desprotegit i la mare no tenia cap dret sobre el seu propi fill o filla", indica.

També assenyala que la legalització ha contribuït a "sacsejar la manera en què la societat percep el col·lectiu LGTBI" i visibilitzar les parelles homosexuals, cosa que, remarca, ha tingut efectes positius en "l'equilibri emocional" dels membres del col·lectiu. "La gent cada vegada està més encoratjada a mostrar-se tal com és. Jo penso que això és cabdal per a la nostra salut mental, per al nostre equilibri i la nostra autoestima", subratlla.

La "por de fer-se visible", assenyala, ara "no és tan forta" com abans. "Això vol dir que hem fet tot aquest camí, tota aquesta feina de visibilitat, perquè aquestes noies joves no tinguin aquesta por social a fer ús d'aquest dret", afegeix.

Més bodes entre dones

Des de l'any 2017 a Catalunya se celebren més matrimonis entre dones que entre homes. Anteriorment, passava al revés, amb percentatges de més del 65% de matrimonis entre homes sobretot els primers anys després de la legalització d’aquest tipus d’enllaços. Però des de fa vuit anys ha canviat la tendència, i el darrer any (2023) ja són més del 56% les bodes entre dones, per un 43,7% de matrimonis entre homes. En nombres absoluts, aquell any es van celebrar a Catalunya 593 enllaços dona-dona, i 459 home-home.

Vint anys després de la legalització del matrimoni homosexual, la membre de l'Associació Famílies LGTBI avisa que "només és el principi" i que "encara hi ha moltes maneres de ser i estar al món que n'estan excloses" i "no són subjectes de dret". "No podem continuar deixant tanta gent al marge i hauríem de veure si el model de matrimoni que tenim és una cosa inamovible o podem començar a veure com incorporem altres maneres de relacionar-se", conclou.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local