Taules de salvament, cordes flotants o perxes de rescat, elements que podrien reduir el nombre d'ofegaments

Els ofegaments en entorns aquàtics són una de les taques negres de cada estiu. Per minimitzar-ho, és important que la ciutadania tingui consciència del risc que pot suposar banyar-se en condicions adverses, ja sigui de l'aigua com de l'estat de salut o les capacitats d'un mateix. No obstant això, disposar d'elements per a fer efectiu un salvament en cas d'emergència podria reduir el nombre de banyistes morts en aquestes circumstàncies, que enguany suposa un total de 26 en entorns aquàtics a tot Catalunya. "Disposar de més elements d'ajut al rescat faria que molts més intents fossin exitosos", destaca l'expert en seguretat aquàtica Ramsés Martí, que exposa un seguit d'instruments per ajudar algú en situació de perill a l'aigua.

Martí fa anys que analitza les experiències que altres països en matèria de salvament a l'aigua. Assegura que hi ha instruments molt interessants, que permeten no només assegurar un major èxit en l'operació de rescat d'una persona en perill, sinó també garantir la de la persona que intervé en l'operació.

"Cal que comencem ja a canviar la visió dels serveis reactius en salvament, disposar d'elements per donar suport a la gent que actualment ja ajuda", explica. Això implica incrementar el ventall d'instruments a disposició de la ciutadania per a poder intervenir amb garanties en una operació de rescat, i que també es fan extensius als equips de salvament professionals de costes, per exemple.

"Tenim molts casos on la gent intenta ajudar sense eines de seguretat, per tant, cal començar a canviar això", destaca, tot apuntant que també la ciutadania ha de ser conscient de les seves capacitats. Un exemple està en l'operació de remolc d'una persona que s'està ofegant: "Encara que sàpigues nedar molt bé, ens hem trobat amb experts que no saben la tècnica per arrossegar la persona a qui han de salvar", afegeix.

És per aquest motiu que planteja una sèrie d'elements que ja es fan servir, ja sigui de manera molt puntual en alguns punts de Catalunya o en altres països, i que faciliten una tasca tan elemental com la del rescat de persones.

De taules geolocalitzades a cordes

Martí destaca que a part de les morts per ofegament, hi ha molta gent que pateix aquestes situacions i no mor, però que acaba greument afectada, fins i tot amb seqüeles per tota la vida. "Malgrat que no puguem assegurar un tant per cent de millora en els casos d'èxit, sabem segur que si es disposa d'elements d'ajut al rescat s'utilitzaran", assenyala.

És per això que incrementar el nombre d'elements de rescat a la via pública faria que molts dels intents que acaben fallits tinguessin un resultat positiu: "La persona que intenta el rescat tindrà més èxit, i segur que això ha de ser l'equació que permeti reduir el nombre d'incidents dins de l'aigua".

Amb aquesta visió, Martí ha aconseguit la cessió de diverses empreses que elaboren elements de salvament en medi aquàtic. L'expert destaca que no treballa amb cap d'elles, sinó que el que fa és testar productes per comprovar la seva versatilitat i posar-les en pràctica, sigui en simulacions o, si s'arriba a donar el cas, en situacions reals.

Són instruments que ja han posat en pràctica alguns països d'Europa, com és el cas de Dinamarca: "És un país que, malgrat que ens pugui semblar que per temperatura no té una relació amb l'aigua important, sí que la té amb allò que té a veure amb la seguretat a l'aigua".

Aquell país, destaca, disposa de més de 500 unitats repartides per tota la costa d'un instrument que considera que tindria una molt bona implementació a Catalunya. Es tracta d'una taula d'ajut al rescat: "Són d'ús públic, estan col·locades en zones portuàries, a platges i a llacs, perquè la gent, si detecta un incident, a part d'alertar les autoritats, si volen intentar apropar-se a la persona, ho puguin fer flotant, intentant mantenir-se els més separats de l'aigua per evitar el fred i intentar que tinguin èxit".

Són elements flotants semblants als que es podrien utilitzar en els primers passos per aprendre a nedar però més grans, de color vermell i amb unes barres davanteres per garantir la subjecció tant de la persona a rescatar com de la rescatadora. A més, tenen un sistema de geolocalització per GPS, que permet no només localitzar on es troba la taula, sinó també detectar quan es treu de l'espai on està instal·lada, fet que pot alertar les autoritats i els serveis d'emergències.

Altres mecanismes impliquen no haver-se de llançar a l'aigua i intentar ajudar la persona en situació de risc d'ofegament en la distància. "Això implica, sobretot, disposar d'elements flotants que jo pugui apropar a la persona, sobretot elements d'abast, que comporten el menor risc possible", detalla.

Aquest tipus d'elements impliquen que no cal endinsar-se a l'aigua, sinó llançar alguna cosa amb certa garantia que la persona la pugui agafar. Es tracta, per exemple, d'una perxa telescòpica feta amb fibra de carboni, molt lleugera, que es pot allargar fins a 9 metres i que en un extrem té un baló que flota a l'aigua. L'objectiu és fer-lo arribar a la persona que s'està ofegant, que s'hi aferri i poder estirar la perxa fins a apropar-la a la costa.

Una altra de les opcions és una corda flotant o una altra amb un element que en entrar en contacte amb l'aigua s'infla de manera automàtica. Això permet, d'una banda, donar un element de flotabilitat a la persona afectada, i de l'altra poder-la arrossegar.

Un sistema semblant és d'un flotador plegat, que queda compactat amb una mida que podia arribar a caber en una butxaca gran, i que a casa nostra ja incorporen policies locals com la de Vilanova i la Geltrú (Garraf): "Per mida i pes, pot llançar-se des d'un dron", detalla Martí. Quan l'element entra en contacte amb l'aigua, també s'infla, igual que també ho fa un cinturó de seguretat amb flotador incorporat, aquest, però, activable de manera manual en cas de necessitat, i, per tant, molt útil per a socorristes, per exemple.

Seguretat a l'aigua, més enllà de les platges

Tots aquests elements es podrien implementar en altres zones del país, no necessàriament a les platges. "Fora dels municipis que disposen de serveis de vigilància i salvament, hi ha molts espais, tant d'aigües continentals, el que anomenem aigües interiors i zones de costa, que no disposen de serveis de salvament i socorrisme o que fora d'aquests horaris no disposen d'elements d'ajut al rescat", destaca.

En el que portem d'estiu, 26 persones han perdut la vida mentre es banyaven, la majoria, 19, en platges. La resta corresponen a 3 casos en piscines i 4 més en altres espais, concretament amb una persona ofegada al pantà d'Alpicat (Segrià) el 22 de juny, dues al pantà de Camarasa (la Noguera) el 21 de juliol i una més al riu Congost a la Garriga (Vallès Oriental) el 9 d'agost. A banda d'aquestes 26 víctimes, n'hi ha hagut dues més que no s'estaven banyant: un pescador al riu Ebre a Xerta, i un home que feia pesca submarina a Begur.

"Hem de pensar que hi ha molta gent que visita espais aquàtics fora dels horaris o espais no vigilats, i que també són candidats a patir algun tipus d'incident, per tant, la idea és començar a pensar a col·locar equipaments per donar elements quan algú necessita assistència dins de l'aigua", apunta Martí.

Més implicació de les administracions

L'expert destaca que avui dia hi ha "poca cosa" pel que fa a elements de rescat al marge d'espais com les zones portuàries, que disposen dels coneguts cercles salvavides. "De la mateixa manera que trobem extintors i desfibril·ladors, no disposem d'elements flotants", assenyala.

És per aquest motiu que considera que cal millorar aquesta visió pel que fa a l'actuació de rescat: "Cal un canvi de paradigma, el que és la protecció de la vida humana en zona costanera, hi ha molts aspectes on hem d'incidir, i un d'ells és en començar a disposar d'elements d'ajut al rescat que siguin d'ús públic".