Vendre o promocionar

Quan sento l'alcalde del meu poble parlar de vendre la població, tinc una doble impressió que, al capdavall, em deixa indiferent. Per un costat, penso, amb força indignació, que el patrimoni, allò que és nostrat, no pot ésser objecte de bescanvi. Per l'altre, li'n dono la raó: o vendre o morir. En molts llocs ja fa temps que toquen agonia.

És potser que, quan m'arriba la indiferència de la que acabo de parlar, cerco un sinònim no tant punyent, potser tampoc tant comercial en la seva aplicació, però, que em fa sortir de la insuportable apatia. En dic, promocionar. Aquest moure's en una mateixa direcció és, en el cas d'un col•lectiu representat per la figura de l'amic que li toca fer d'alcalde del meu poble, una missió de compromís global. No té pas res a veure amb una creuada. Però, si que ens caldrà trobar-nos en una cruïlla de camins on hi anirem a parar amb els nostres respectius tarannàs, ideologies i bagatges culturals.

En Josep Maria, l'amic de la infantesa, que l'hi ha tocat ser l'alcalde del meu poble, potser, arribat en aquest punt, em demanaria que en penso sobre el particular. I jo li diria que el mateix que ell. Amb un subtil matis, però. Cal vendre i comprar perquè el poble així ho demana. Seguint les pautes d'una promoció ben estructurada. Tenint present, en tot moment, el lema promociona'l. El poble enamora i ens hi té d'enamorats. Molta cura a l'hora de les transaccions. No venem els sentiments a mal postor.

Jo m'hi apunto. També espero veure'ls a tots. Hi penso ser-hi. No em fallin. Cauria en l'apatia, i, això, no és bo ni pel poble ni per qualsevol col•lectiu que s'aprecii. Per cert el meu poble és L'Escala. Permetin-me la promoció.