Joan Rodríguez i Serra |
25-07-2005 17:41
LAndreu Suriol i Bofill, ens ha deixat!
A finals de l any 2003, engrescat amb les eleccions municipals una trucada canviaria sobtadament aquell cap dany. Vàrem quedar per trobar-nos, lAndreu puntual, ja mesperava...
El temps ens apretava, ambdós teníem un dinar familiar, però ell va estar sensacional, va afirmar rotundament que volia ser militant dERC de Cubelles i que donaria tot el seu suport a la meva candidatura.
Dençà, ens hem vist moltes vegades, en algunes ocasions la malaltia lhavia castigat molt, però ell sempre impecable, tot un senyor!
I sabeu, quan cops he estat orgullós de compartir aquest projecte amb lAndreu.
LAndreu era...
Setmanalment rebíem els seus correus electrònics, ell podia fer-nos esclatar de riure els dies més dolents i amb el seu enginy trobar aquella pàgina més sorprenent de la xarxa.
LAndreu era...
Vàrem treballar alguns projectes, ell personalment va ser el responsable de fer el seguiment del projecte dEndesa, tenia bons amics i sabia moures entre la gent important.
LAndreu era...
Ell podia arribar a una reunió i fer una exposició sobre el Pla General de Cubelles amb uns arguments que pocs satrevien a rebatre.
LAndreu era...
Quan ens trobàvem al Passeig Marítim de Cubelles i arribava lEsther la seva dona ell, tot i sabent que el parlar de política shavia acabat, era un home feliç i permeteu-me dir, enamorat.
LAndreu era...
Era molt familiar i no amagava mai la seva estimació per Cubelles, la seva passió per la mar i les seves escapades per jugar a golf.
Andreu, vull dir-te gràcies.
La teva malaltia ha estat injusta i la teva mort solament té un qualificatiu, però vull reconèixer públicament que la teva existència no ens deixa indiferents.
Has estat un independentista declarat que ha estimat Catalunya.
Deixeu-me reconèixer que avui estem tristos, no ha mort un patriota també a mort un amic.
Sé que si enmig del mar
veig una gavina
lliscant dintre lespessa boira,
ets tu que estàs cercant
un recer, un empar,
un lloc segur entre les roques.
Però jo vull ésser,
per a la teva incertesa,
el cop de vent que trenca laire
i tobre lhoritzó
per a reprendre el vol
que et portarà a la nostra platja.
Lluís LLach
Joan Rodríguez i Serra
Regidor dERC de Cubelles
A finals de l any 2003, engrescat amb les eleccions municipals una trucada canviaria sobtadament aquell cap dany. Vàrem quedar per trobar-nos, lAndreu puntual, ja mesperava...
El temps ens apretava, ambdós teníem un dinar familiar, però ell va estar sensacional, va afirmar rotundament que volia ser militant dERC de Cubelles i que donaria tot el seu suport a la meva candidatura.
Dençà, ens hem vist moltes vegades, en algunes ocasions la malaltia lhavia castigat molt, però ell sempre impecable, tot un senyor!
I sabeu, quan cops he estat orgullós de compartir aquest projecte amb lAndreu.
LAndreu era...
Setmanalment rebíem els seus correus electrònics, ell podia fer-nos esclatar de riure els dies més dolents i amb el seu enginy trobar aquella pàgina més sorprenent de la xarxa.
LAndreu era...
Vàrem treballar alguns projectes, ell personalment va ser el responsable de fer el seguiment del projecte dEndesa, tenia bons amics i sabia moures entre la gent important.
LAndreu era...
Ell podia arribar a una reunió i fer una exposició sobre el Pla General de Cubelles amb uns arguments que pocs satrevien a rebatre.
LAndreu era...
Quan ens trobàvem al Passeig Marítim de Cubelles i arribava lEsther la seva dona ell, tot i sabent que el parlar de política shavia acabat, era un home feliç i permeteu-me dir, enamorat.
LAndreu era...
Era molt familiar i no amagava mai la seva estimació per Cubelles, la seva passió per la mar i les seves escapades per jugar a golf.
Andreu, vull dir-te gràcies.
La teva malaltia ha estat injusta i la teva mort solament té un qualificatiu, però vull reconèixer públicament que la teva existència no ens deixa indiferents.
Has estat un independentista declarat que ha estimat Catalunya.
Deixeu-me reconèixer que avui estem tristos, no ha mort un patriota també a mort un amic.
Sé que si enmig del mar
veig una gavina
lliscant dintre lespessa boira,
ets tu que estàs cercant
un recer, un empar,
un lloc segur entre les roques.
Però jo vull ésser,
per a la teva incertesa,
el cop de vent que trenca laire
i tobre lhoritzó
per a reprendre el vol
que et portarà a la nostra platja.
Lluís LLach
Joan Rodríguez i Serra
Regidor dERC de Cubelles
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
