“NINETTE”

Una Ninette “guapa”, “intel•ligent” i “divertida” són les virtuts en les que que la promoció de la darrera pel•lícula de José Luis Garci ha insistit als mitjans de comunicació, amb l’objectiu de vendre un personatge -i, sobretot, una actriu- que arrossegui l’espectador al cinema. Si bé a més d’un li pot costar de creure, el director, a través d’una sensual Elsa Pataky, aconsegueix plasmar els tres adjectius en el personatge, i converteix la protagonista en una jove més que atractiva, més que llesta, i més que jovial.

Amb la seva adaptació de les obres de teatre de Miguel Mihura Ninette y un señor de Murcia i Ninette. Modas de París, Garci ha rodat una comèdia amb encant, impregnada d’humor, que provoca el somriure i la complicitat gràcies a una història sòlida sobre l’amor, i, sobretot, el sexe, a una Espanya reprimida pel règim de Franco. El París llibertí vist –o, millor dit, imaginat- per un murcià a la caça de noves sensacions inimaginables a l’Estat espanyol de finals dels 50 es converteix en pura ironia que enlluerna durant la primera meitat del film, i que entreté al llarg de la segona.

Pataky és sense dubte l’autèntic reclam de la pel•lícula, potenciat pel pòster del film, amb l’actriu en roba interior, i pels anuncis a la televisió, on apareix nua; si bé els seus nus al llarg del film són del tot justificables, no ho és tant el de l’actriu Mar Regueras, que acaba donant al film un toc més propi del “destape” que del segle XXI.

Retrets apart, i tenint en compte l’homenatge que el director vol retre al cinema d’una altra època i al mateix Mihura, el to de la pel•lícula és singularment divertit, i no va adreçat únicament als nostàlgics. Carlos Hipólito, en el paper d’Andrés, fa la parella perfecta de la jove francesa, i els actors Enrique Villén, Beatriz Carvajal i Fernado Delgado formen un trio de secundaris imprescindible per a un film que funciona increïblement bé. En definitiva, José Luis Garci se’n surt en la seva adaptació cinematogràfica de l’obra de Mihura, amb un film que enamora els fans de Pataky, a més de ser capaç de sorprendre els curiosos i, sobretot, els escèptics respecte la filmografia d’un director que no es distingeix precisament pel seu sentit de l’humor a les pantalles.