Francesc Badia |
05-09-2005 20:31
La temàtica era molt diversa. Les parades de tir amb pilotes de drap, les rates amb goma i algunes mecàniques a corda, s'alternaven amb les baldufes i les bales de vidre o fang i les xapes de les begudes. Sempre hi havia premi. La que recordo amb major afecció era una parada feta en una tina que els paletes havien omplert d'aigua per remullar-hi maons. El nen que en tenia cura l'havia reconvertit en una parada de tortugues. Quatre suros pintats de verd amb un número sota, una mica de fil de ferro i quatre bocins de canya, ens permetia de pescar-les.
La pitjor de les nostres desgràcies fou quan les monedes que substituïren als sants donaren pas a les desavinences entre fills, pares i avis.
Ara desprès de tants anys he vist complagut com les parades al carrer tornen com si no hi hagueren deixat d'estar-hi mai. Els nens de poble venen coses senzilles amb cèntims d'euro i els de ciutat més complicades i també cares. Tot i que han desaparegut els cromos de la xocolata, autèntiques obres d'art, i els altres també, sembla que les nenes i nens d'avui dia han après dels seus pares, avis o de la memòria genètica d'aquests una cosa d'antuvi tant nostrada com les parades de setembre.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
