La llei de l'embut.

L'aplicació de la llei que regula el consum de tabac pot acabar com la llei de l'embut. On cadascú faci el que cregui més convenient. Però, una primera lectura ens podria donar a entendre que la despesa en el camp sanitari, pels perjudicis del tabac, deu ésser superior als impostos recaptats en la seva venda. L'estat és una empresa i nosaltres els seus clients.

Una simple observació ens informarà de en quins locals estar permès fumar i en quins no. Els de menys de 1oo metres estaran molts pendents de la caixa que fan, per canviar o no la seva decisió. Els més grans podran tenir una zona acondiciada per fumadors. Tindrem que anar acostumant-nos a fer noves amistats i descuidar aquelles que ja teníem.

Una allau de preguntes s'acumulen. Algunes sense resposta. Per exemple, a les discoteques que es farà amb la pista de ball? Ni haurà dues? Una per fumadors i una altra pels que no ho són?

De moment, les màquines expenedores de tabac han vist censurats els anuncis lluminosos de la seva part davantera per tota una sort de cartrons i cintes adhesives d'aspecte deplorable.

La seva venda en els mostradors no preocupa els propietaris de bars i restaurants, pel poc guany que hi tenen. No és el cas dels estancs. Aquests esperen en candeletes la puja de la totalitat de marques, per cobrir les possibles pèrdues que de ben segur tindran.

Parlant de les incoherències a les que fa esment la Consellera de Sanitat de la Generalitat de Catalunya una seria la que en el termini de vuit mesos, quan els locals de més de 100 metres ja hagin arranjat la zona per fumadors, la llei es modifiqui i la prohibició sigui total, amb la intenció de protegir al personal no fumador. Un altre aspecte que s'haurà tingut en compte a l'hora de gestar la llei és la bona convivència entre consumidors i no consumidors, no fos cosa que la intolerància per manca d'educació d'uns i altres pogués generar enfrontaments entre ambdós bàndols.

Pel que fa a les empreses, en moltes, ja fa temps que els seus treballadors surten fora a fumar o s'estan de fer-ho. Mentre, els seus caps fan el que volen tancats als seus despatxos.

Tenim servida una llei de caire punitiu amb una aplicació tan heterogènia que es pot convertir en una ampla mànega, només pendents d'una puja de preus que ens pugui aclarir, en termes econòmics, per on van els trets.