Josep RUDINSKY BUCATTI

Josep RUDINSKY BUCATTI (Barcelona 1899-St. Martin aux Buneaux 1983)

Metge, escriptor, historiador, científic i anarquista metafísic. Fill de l'antropòleg Gustav Rudinsky, professor de la Universitat de Barcelona d'origen ucraïnès, i de Maria Bucatti, escriptora siciliana. Quan només tenia onze anys el seu pare morí d'una contusió cerebral després de ser fuetejat amb un lluç esplèndid mentre discutia amb el peixater si era prou fresc. Josep Rudinsky va haver de ser internat en un sanatori de Baiona per la greu crisi mental que li va provocar la inesperada mort del seu pare. Al cap de pocs mesos la seva mare es va acabar establint-se a la ciutat francesa per fer costat al seu fill durant la llarga recuperació, que va durar més d'un any. El 1915 guanyà el primer premi en uns jocs florals per a estudiants de batxillerat de Baiona amb el poema sage, sobre les nits passades al llit del sanatori. Poc abans de fer vint anys s'establí a Barcelona amb la mare per tal de cursar-hi la carrera de medicina. Només d'arribar, ja va començar a participar a la tertúlia del Dr. Turró, al famós restaurant Colón. Féu amistat amb Josep Maria Cruzet, que l'ajudà a publicar el seu primer recull de poemes: Resa per l'àniam de Gustav, dedicat al seu pare. També participà esporàdicament a "La Publicitat". Durant la dictadura de Primo de Rivera decidí exiliar-se a Kíev després del rebombori que causà un article en què afirmava que "Don Marqués de Estella no puede durar mucho. Le falta la cisura interhemisférica; sin ella es incapaz de saber detectar la parte izquierda de su cerebro. Es un monoteísta". Després de dos anys d'exili ucraïnès, el 1926 arribà a París convidat pel pintor Lluís Mercader, amic seu, que li presentà, entre d'altres, Picasso, Cocteau, Claudel, Treaux. Allà portà una vida llançada i alcoholitzada. Escrigué petits articles a fulletons i comença a interessar-se per l'anarquisme més radical. Mantingué nombroses relacions amoroses, la més important amb la pintora polonesa Mela Mutermilch, que li féu un retrat que està exposat al Metropolitan Museum de Nova York. L'any 1931, després de renyir amb Mutermilch, tornà a Barcelona per acabar-hi la carrera. Poc després publicà Geografia cranial, un tractat basat en la frenologia de Cubí que tingué un èxit notable. Participà a conferències a llocs com l'Ateneu de Figueres, la Lira Ampostina i el Casal d'Olot, i aconseguí així una certa fama a comarques. L'any següent de la seva tornada a Catalunya, mentre presenciava El Barber de Sevilla de Rossini al Gran Liceu, a l'ària Ecco ridente un cielo patí una crisi de què deixà constància al seu diari (Vol. 2, Ed. Selecta, 1985, pàg. 331): "somniava que pescava en un mar d'estiu, tranquil i domesticat, en algun port que no recordo. De sobte salta un lluç a l'empedrat i mig recargolat em diu: 'sóc ben fresc! Sóc ben fresc!". Vaig saltar per les butaques cridant, ma mare es posà morada i quedà inconscient. Mentrestant ensopegava per tot arreu estirant faldilles per evitar la trompada. Quina impotència!". Després d'aquella escena restà convalescent al llit durant quatre anys i formà tertúlia a la seva mateixa habitació amb Enric Jardí, Lopez-Picó, Sebastià Arbòs, Torres Garcia i Ruyra. Poc abans de marxar a Sicília amb la seva mare per causa de l'esclat de la guerra civil, publicà Depressió occipital (1936). A Sicília, fou el metge del poble de Santa Maria di Riva, on conegué Carmela Da Rosa, una camperola amb qui es casà al cap de sis mesos de prometatge. El 1938 publicà un extens volum historiogràfic anomenat Messina, Siracusa i Catània sobre aquestes tres ciutats sicilianes. Tingué el primer fill: Gustav. El 1941 es traslladà a Mèxic. Conjuntament amb Ferran de Pol, Avel·lí Artís Gener i Pere Calders editaren la revista "Emigrants" (1942-44). Té el segon fill: Mikhail. El 1944 publicà en castellà Tierra de anarquistas, una novel·la de caràcter marcadament llibertari. Llavors deixà la família per crear l'Ejército Zapatista de Liberación Internacional, una organització terrorista que fracassà totalment quan, al primer atemptat, el mateix Rudinsky perdé una cama en explotar-li la càrrega que manipulava. Malgrat tot, aconseguí escapar a Londres, on conegué Azorín i treballà en diaris sudamericans i anglesos. El 1952 decidí renunciar als seus ideals colpit per la mort de la seva mare i tornà a Espanya, on treballà d'administratiu a Malgrat de Mar fins que le 1956 torna a marxar, aquest cop a Argentina, a treballar pel diari La Nación, del qual fou nomenat vicepresident el 1958, càrrec que deixà el 1961, poc després de casar-se amb la famosa vedette María Teresa Armillo, per anar a viure a una comuna organitzada per ell mateix al sud del país. Publicà La vida és un sentiment, que fou traduïda a diferents idiomes. L'any 1963 patí un infart i hagué de tornar a Buenos Aires, on dos anys després s'intentà suicidar tallant-se les venes després d'haver begut grans quantitats de whisky. El 1968 viatjà a París per tal d'acompanyar els estudiants revoltats i hi publicà un manifest escandalós titulat "Quan l'anarquisme i el comunisme fan pudor". El maig fou detingut per animar a destroçar totes les peixateries de París i fou expulsat de França. De nou a Buenos Aires, publicà Novel·listes catalans (1970), abans de fer un gir a la seva vida i anar-se'n a estudiar teologia a Roma l'any 1972. Dos anys després tornà a Catalunya acompanyat de la seva dona i participà a la revista destina, però en fou expulsat l'any següent per mantenir agres discussions amb molts dels seus col·laboradors. Josep Pla, per exemple, escrigué que "els articles del senyor Rudinsky són una gran collonada; de català no té ni la mala llet" (vol.35 O.C., pàg. 534). El 1977 publicà Pell encetada, un interessant tractat sobre la història política de Catalunya i, després de mostrar repetidament comportaments violents i profundament anti-socials en diferents actes de presentació del llibre, l'ingressaren en un manicomi al nord de França, on encara tingué temps d'escriure una última novel·la, El poble (1981), i un petit poemari en francès titulat Je suis chansonnier (1982). Morí d'aturada cardíaca l'any 1983 i, pòstumament, s'edità en dos volums el seu diari personal i la correspondència amb l'escriptor Stefan Zweig, que havia conegut a Londres. Ara fa un any, el Papa el beatificà tot celebrant el centenari del seu naixement. En l'homenatge que se li féu a Malgrat de Mar, Josep Maria Castellet en digué: "Rudinsky fou un català polifacètic i versàtil. Hem de reconéixer que l'oblit a què se l'ha condemnat com a escriptor és injust i fa pudor de política. Hem de llegir Rudinsky!".

Sergi Gras