Francesc Badia |
25-02-2006 17:11
De la manifestació sota el lema SOM UNA NACIÓ, pel dret a l'autodeterminació dels pobles catalans, se'n poden desprendre diverses lectures. Pel que fa al titular d'aquest article, no vol dir que no hi foren alguns polítics que de no haver-hi estat ja no sabríem què pensar. Alguns, potser, anaven a títol particular. Fos com fos va ser un acte amb un principal protagonista: la ciutadania. Per ser més exactes, catalanes i catalans provinents de tot el Principat i que omplien més de 300 autocars.
Es fa difícil de saber quants n'érem, però, n'érem molts. El ball de xifres en aquests casos fa recomanable no parlar de guarismes. La concentració tingué, al principi, alguns problemes perquè la Guàrdia Urbana no tallà la circulació de la Gran Via fins passats vint minuts abans de l'hora prevista posant en perill la integritat física de vianants i manifestants.
Tot i que la capçalera arribava a la plaça de Catalunya amb poc més d'una hora i quart, segons s'explica, el gruix de la manifestació omplia tota la Gran Via fins el lloc d'origen. En el decurs de l'acte es va fer palès el caire festiu i civilitzat dels seus participants en una tarda que convidava a passejar. Nens amb cotxet, pares, avis i gent amb cadires de rodes omplien calçades i voreres.
La qüestió mediàtica, i, no em refereixo als mitjans de comunicació que se'n varen fer ressò, quedava coberta pels mòbils que aconseguien que la gent es trobés, les càmeres digitals que immortalitzaven la primera mani viscuda i la música de grups i cantautors catalans com en Llach i en Raimon, mentre les senyores comentaven enfervorides la presència d'actors com Joel Joan o Carles Canut.
Al final ens esperaven un petit escenari per a fer-hi els parlaments i dues pantalles que servien imatges en directe. La gent seguia dempeus, sense moure's del lloc, com si res no hagués començat.
L'acte va donar motius més que sobrats per a pensar que si no ho som ja ho serem. Però, també va servir per a demanar que ens deixin viure en pau i repetir fins l'esgotament que no reclamem res que no sigui nostre tot i tenir que pagar arrendament.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
