Apunts per a una televisió local

Ara fa tres mesos, al nº 2 d´encanal, preguntant-li al director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Josep Ramoneda, sobre el paper de les televisions locals a la societat de la informació, ens responia: “… les televisions locals poden permetre´s de prescindir, en gran part, de les restriccions que imposen els índexs d´audiència i d´aquesta manera oferir una programació marcadament alternativa que aconsegueixi atreure un audiència estable…”. Tot seguit, afegia que la proximitat del mitjà feia propici aprofundir en noves formes de participació ciutadana i crear espais de debat públic. No cal, doncs, ser un visionari per adonar-se que aquests trets tan ben definits que allunyen parcialment el que són (o haurien de ser) les televisions locals de les televisions nacionals o internacionals, no han trobat el seu encaix a la televisió local de Vilanova: Canal Blau informació.

Aquesta encara jove televisió local va sorgir, a mode d´au Fènix, de les cendres d´un projecte anterior: Canal Blau TV. Aquesta refundació va ser considerada oportuna, en el seu moment, per una gran majoria de la població vilanovina ja que s´hi estava oferint una programació de molt baix nivell: programes tipus concurs-magazine sense cap ni peus, pel.lícules de sèrie Z japoneses (de l´estil Godzilla anys setanta)… Vaja, un saltejat d´omplim-la-graella-de-continguts-com-sigui-ara-mateix-ja. Encara que aquests canvis també van suposar la desaparició d´un dels únics programes dignes que emetia cbtv: el programa de castells. Aquest espai (t´agradessin o no els castells, això és secundari) s´adequava perfectament a la funció que li pertocava i tenia un format atractiu basat en les tertúlies amb membres de diferents colles castelleres. Però bé, això ja és part del passat catòdic. La renovació de la cadena va consistir, doncs, a emetre notícies ininterrompudament durant tot el dia, sense donar cabuda a altres programes. El model, lluny de ser innovador, feia anys que era conegut gràcies a la CNN (cadena nord-americana que emet per satèl.lit) i les seves retransmissions en directe de la Guerra del Golf. Per tant, ¿s´havia creat la CNN del Garraf? Algú li va posar aquesta etiqueta, no sé si amb pretensions de ser el nou Ted Turner o amb pura conya marinera. El cert és que així va ser i Canal Blau informació passava a ser una televisió local dedicada exclusivament a les notícies generades a Vilanova i la resta de la comarca.


¿Es podria dir que va ser una aposta de risc per aconseguir una programació de qualitat? ¿O simplement va ser una ampliació de recursos materials i humans per el.laborar el rècord Guiness d´emissió de notícies comarcals? No ens vulguem enganyar, una ciutat com la nostra no genera suficient volum de notícies que tinguin un mínim interès com per omplir més de deu hores diàries d´informatius. I suposem que els responsables de la cadena ho van detectar al cap de pocs dies de començar a emetre, si no és que ja ho sabien abans. És evident que una de les sol.lucions per omplir tot aquest minutatge on no hi haurien notícies a destacar és repetir les mateixes en diferents franges horàries i, fins i tot, en dies posteriors. Això ha portat que els treballadors d´una coneguda empresa italiana que té diverses fàbriques a la ciutat hagin canviat la coneguda frase “et repeteixes més que l´all-i-oli”, per una de més moderna: “et repeteixes més que el Canal Blau”. I ja sabem que el poble sempre té la raó.


Amb això no vull dir que no hi hagi gent que estigui contenta amb aquesta filosofia un pèl arbitrària de seleccionar les notícies. Aviam si ens entenem: per una banda tindríem notícies d´interès per la ciutat, posem per cas A i B. La primera podria ser els talls al carrer per accedir amb vehicle a la platja del far i la segona la festa de presentació del nou número d´una publicació cultural de la comarca. Aquestes dues notícies són, a priori, interessants per al bé de la societat, la primera pel bon funcionament de les comunicacions per la ciutat i la segona per l´enriquiment cultural de la mateixa. Ara bé, després ens trobem amb un altre tipus de notícies, posem per cas Z i X. En aquestes potser hi podríem veure estigmes del que és una vocació de servei malentesa. Per exemple, l´entrega dels premis del campionat de dòmino d´un casal d´avis per part del regidor de torn o l´enquesta als veïns per si els agrada el color de l´enrajolat d´una part de la Rambla. Aquestes notícies poden ser respectables (respectable ho és fins un presidiari o un president del govern -per cert, aquestes dues paraules són molt semblants ortogràficament, no?-), però el seu valor intrínsec és residual; segurament han estat magnificades per una manca evident de notícies en potència. No podem esperar que un mitjà de comunicació que es pretén modern, encara que local, esdevingui només un reflex modern del que eren, ja fa uns quants anys, els bans del poble, aquells en què el pregoner anava pels carrers del poble i amb l´ajut de la trompeteta i el crit pelat anunciava l´esdevingut o l´esdevenidor de l´alcaldia.


D´una televisió local, que a més es gestiona amb diners públics, s´ha d´esperar una actitud emprenedora i alternativa que trenqui amb els esquemes predeterminats de les cadenes generalistes. És obvi que Canal Blau informació s´ha limitat a copiar clixés de TV3 quant al desenvolupament del programa de les notícies, el tractament de les informacions… i així no crec que es pugui arribar a tenir una televisió amb personalitat. Per això, proposo uns quants punts d´acció: 1. Tornar a redefinir la filosofia de Canal Blau. Eliminar totes les repeticions dels blocs informatius (amb una hora al dia, mitja hora per l´informatiu del migdia i mitja més pel del vespre, n´hi ha més que suficient pel volum d´informació que genera Vilanova). 2. Oferir la possibilitat (per part de Canal Blau i de l´Ajuntament) de presentar projectes de realització de nous programes gestionats per estudiants de comunicació audiovisual / periodisme / tècnics d´imatge i so, associacions culturals de la ciutat, etc. 3. Crear un espai setmanal en que els diferents barris de Vilanova, rotativament, poguessin presentar les seves propostes, queixes, etc. davant de l´administració. 4. Apostar decididament per una programació cultural, entenent que tant el cinema com la música poden ser cultura i no només les disciplines més reconegudes com la literatura, el teatre, la pintura, etc. (el model pot anar més enllà que el programa del Sánchez Dragó)…

Se perfectament que, en el millor dels casos, aquestes idees acabaran anant a parar a qualsevol carpeta de qualsevol racó de despatx des d´on es gestionen aquestes qüestions; però aquestes coses acostumen a ser com una ruleta: si no hi jugues no pots esperar mai caure al número guanyador. Per acabar, permeteu-me modificar una de les cites més cèlebres de J.F. Kennedy i aplicar-la al nostre debat:

No et preguntis quina és la programació que interessa a la gent, pregunta´t què pots fer perquè la gent s´interessi per la qualitat de la teva programació.