Miquel Àngel MOLL i ESCRELL

Miquel Àngel MOLL i ESCRELL, Comte d´Ulldecona (Picamoixons, 1816 - La Pobleta de Granadella, 1900)
Militar, polític. De família de terratinents, el seu pare participà en el moviment carlista dels Malcontents i fou detingut i empresonat al Nord d’Àfrica.

Estudià a Tarragona i l'any 1827 entrà al seminari dels Carmelites per tal de fer carrera eclesiàstica per ordre de la seva mare Maria Escrell. Fou un jove conflictiu i amb problemes de personalitat. El 1832 fou descobert en un bordell del Serrallo i expulsat immediatament de l’Ordre. En no poder tornar a casa viatjà per Espanya fins que arribà al País Basc. A la mort de Ferran VII el 29 de setembre de 1833 s’inicià l’aixecament a favor de Carles V, especialment a Catalunya i al País Basc. Moll es trobava a Bilbao, on un setge terrible per part d’Espartero castigava contínuament la ciutat. El jove Moll de seguida fou ascendit a cap de brigaders per donar mort a sis cristins que passaven informació. El 24 de juny de 1835 Zumalacárregui trobà la mort provocada per les ferides del bombardeig. Moll, en el moment de l’enterrament, ja tenia un paper protagonista tal i com ens demostrà Benito Pérez Galdós en el Episodios Nacionales (Vol. VI): “Cuando los fieles granaderos sacaron en hombros el cadáver de Zumalacárregui para llevarlo a la Iglesia de Cegama, se produjo en la multitud un silencio grave. Casi todas las mujeres rezaban llorando, pero una de ellas, una joven morena, dijo con cruel entereza: <>. Un jovencito, el catalán del pueblo, era así como le llamaban, zurró a la pobre muchacha interminables veces, frenando la procesión.” La nit de Luchana, el 24 de desembre de 1836, Espartero entrà a Bilbao. Moll pogué escapar-se disfressat de pastor. Immediatament s’incorporà a les files del capità carlista Bruno Vilarreal. En la batalla d´Oramendi, el 1837, Moll, donant el crit de “Aurreá mutillac!” (endavant, nois!) vencé la posició dels liberals i acabà amb la vida del general liberal Evans a cops de roc.

L’estiu de 1839 es firmà el tractat de Vergara entre Maroto i Espartero, posant fi a la guerra del Nord. Però Moll, amb l’ajuda d’una cinquantena d’homes, voltà per les muntanyes. Finalment decidí tornar a casa, ja com un heroi, la primavera de 1840.

Es casà amb la pubilla de Picamoixons Ramona Sunyer i agafà les terres enlloc de la seva mare. Un any després engendrà el seu primer fill Carles. Entre 1841 i 1845 creà la societat apostòlica instigadora “L’Àngel Instigador” i el diari en castellà “Padre y madre”. Extraiem un article escrit per ell mateix datat el 23 de febrer de 1843: “La naturaleza señala a nuestro rey con la unión de Dios para gobernar a esta España despachada por una mujer febril.(...) Invito al clero, a militares, al pueblo en general a realzar sus corazones con un grito: ¡Viva CarlosV! ¡Viva la Patria! ¡Viva la Religión!”

El 23 de Maig de 1845 Carles V abdicà a favor del seu fill Carles VI, comte de Montemolín. L’intent de casament entre Isabel II i el nou pretendent feren enfurismar Moll. Convocà una crema a Picamoixons dels escrits de Balmes a “El Pensamiento Nacional”, que afavorien la unió i, esperonat per Ramona Sunyer, encapçalà l’aixecament dels Matiners. Amb Cabrera (que havia tornat de França) i Benet Tristany (canonge de Girona) fundà la Junta General de Berga. El 1847 Moll conquerí Ulldecona i Amposta. Carles VI li atorgà el títol de Comte d’Ulldecona per la seva gran victòria. Tristany fou capturat i afusellat a Solsona el 12 de Maig. El capità General Pavía entrà a Picamoixons i assesinà la mare de Moll. S’instal·là un sentiment de venjança i les ciutats de Tàrrega, Cervera i Olot foren saquejades. Davant de l’altar de l’església de Santa Francisqueta de Picamoixons, Moll féu una ofrena a la seva mare morta en un ritual en què assistiren més de 5000 persones. A Horta de Sant Joan Moll féu presoners una vintena de Liberals. Entre ells hi distingí el seu pare, Joan Moll. El tractà de traïdor, de marotista, i davant de tots els soldats l’obligà a fer-li un petó al cul; aquesta escena quedà gravada en el quadre de Joaquim Vayreda “Moll rebent honors” (Museu d´Art d´Olot). Per part del Govern Central, Narváez posà preu al cap de Miquel Àngel: 10000 rals. El 23 d´abril de 1848 fou detingut Cabrera a la Cerdanya. Poc després, Moll, derrotat a Ulldecona, es retirà a Picamoixons, acceptant l’amnistia proclamada per Isabel II. L´historiador Mañé i Flaquer, en la biografia de Moll, escriu: “Miquel Àngel passà una temporada a Picamoixons fent petites aportacions econòmiques a la Causa. Durant els anys cinquanta, decidí prendre part activament al conflicte italià, i lluità primer amb Francesc II de Nàpols contra Garibaldi a Calàbria i després al servei de Pius IX comandant els Zuaus pontificis. Allí conegué Savalls, que l’influí notablement. Moll adoptà una nova idea nacionalista i del concepte de Catalunya. Quan tornà al seu poble, el 1862, ja pensava en un altre alçament.”

El 1865 tingué el segon fill, Joan. L’any següent Prim es reuní amb ell per parlar de la revolució de setembre i li oferí un càrrec important. Moll, però, posà com a condició la coronació de Joan III (fill de Carles VI); Prim s’hi negà i finalment no hi hagué pacte. El 11 de febrer de 1869 s’establiren les Corts Constituents amb la participació de 14 diputats carlistes. Moll desacredità aquesta participació i renegà del nou aspirant Carles VII. L’abril de 1870 agafà el fusell i invità a un nou moviment: els Trempers! S’hi uniren lladres, parats, pagesos, federalistes empiocats i idòlatres. Eren més de 500. Conquerí Ulldecona el maig d’aquell mateix any i hi proclamà un estat independent. El bisbe d’Urgell, Josep Caixal i Estradé, el coronà com emperador i informà al Concili Vaticà I (1869-1870) sobre el nou imperi, que fou legitimat immediatament. Aprofitant el desconcert que havia provocat l’assassinat de Prim el 27 de desembre de 1870, Moll conquerí Sant Carles de la Ràpita, Amposta i Tortosa. El 1872, Amadeu de Savoia I visità Moll a Vinallop i donà mostres d’acceptació, amb una trobada candorosa en què parlaren italià i begueren vi del Priorat. Savalls, el mateix any, després de lluitar per la Causa, s’uní a Moll promovent un moviment catalanista en defensa dels furs (Carles VII els defensà simbòlicament). El 3 de gener de 1874, però, amb el cop d’estat consumat a Madrid al 1874 pel general Pavía, s’acaben les aspiracions de Moll. Martínez Campos entrà a Ulldecona el 23 d’agost. Moll fou empresonat a Saragossa. Participà des de la presó en revistes catalanes, entre elles “La Renaixença” o “El Diari Català”.

El 1885 Cánovas del Castillo li concedí l’indult per la seva avançada edat. Es retirà a Picamoixons amb els seus dos fills (la seva dona havia mort el 1879). Morí a la Pobleta de Granadella a l´edat de 84 anys per causa d’una caiguda a cavall mentre perseguia una pubilla en plena festa major. D’acord amb el seu testament, fou enterrat a Ulldecona. El 1927 la tomba fou violada i se’n robà el crani. Anys més tard, l’erudit Josep Rudinsky confessà el fet.

Celebrant el centenari de la seva mort, l’alcalde ha organitzat aquest any un homenatge en què es simularà el moment de la mortal caiguda de la festa major de l’any 1900, amb la participació de diferents grups polítics.