Miriam de Lamo |
10-12-2006 12:49
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Un any a finals dels 70, una colla d'amics que comencen a fer-se adults, i un estiu farcit de novetats que deixarà petjada en els protagonistes. El camino de los ingleses, la segona pellícula dirigida per Antonio Banderas -adaptació de la novella amb el mateix títol d'Antonio Soler, que també signa el guió del film-, planteja una història típica de joventut amb personatges estereotipats: el poeta, el macarra, l'ambiciosa, el pijo, l'esbojarrada... que no acaba de convèncer. Un tractament visual molt treballat, però, al cap i a la fi, excessiu, que arriba a despistar; una veu en off d'un dels protagonistes que va avançant esdeveniments, però que no qualla, i una música excessivament present al llarg de la pellícula converteixen El camino de los ingleses en un film que, amb dues hores de duració, arriba a fer-se pesat. No obstant, cal destacar el magnífic repartiment amb què compta Banderas, amb Alberto Amarilla de protagonista (Miguelito) -un autèntic descobriment-, i una desconeguda María Ruiz (Luli) que desborda la pantalla amb les seves aparicions. Altres rostres més coneguts, com Juan Diego (don Alfredo) i Félix Gómez (Paquito) arrodoneixen les intervencions actorals. El film és recomanable per a nostàlgics, però no arriba a complir les expectatives creades amb el trailer de la pellícula.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
