El Paco, el Paco dels ànecs ha mort, de malaltia, de cansament, de frustracions, el cert és que ha mort

El veia a la desembocadura del riu Foix, on una regidora havia deixat anar uns ànecs, “caseta inclosa”, -ja em diràs-, deia ell, -els ànecs no tenen casa, son lliures, niuen on volen, a més tenen una ala tallada, perquè no puguin volar-, jo no en sabia rés de tallar ales, ànecs i d’altres aus, ho vaig aprendre, ell m’ho va ensenyar, era sensibles envers la natura i les aus, jo per ideologia, ell per coneixement, experiència pròpia, ultima gratificació de la vida, gens fàcil per cert.

Ell sabia que la salut no li anava molt bé, aquella tos continua, que l’obligava a llepar caramelets de menta contínuament, no era pas un bon senyal! i no es queixava! ans al contrari, l'he vist portar: enciams i tomàquets que recollia als supermercats, pa que arreplegava dels forns, tot solet, poc a poc, perquè la malaltia que ja es manifestava no li podia arrabassar la seva darrera satisfacció: reunir al seu entorn els ànecs muts i oques mentre els donava menjar; i a sobre els hi posava nom! els coneixia, sabia quines oques eren agressives.

És clar, que es queixava: dels papàs, dels avis, de la canalla que no respectaven el medi ambient i les aus, la petitona pensió que cobrava, els enganys de gent sense escrúpols que havia abusat del seu poc coneixement. Jo l’he vist molts dies gaudir dels temps que l’hi quedava, la seva família, aquest espai que era com seu, però que compartia amb tothom que fos respectuós amb aquell espai que encara ens queda.
Ai, el sol! gaudia dels bons dies de sol, seient, contant les aus i veien com menjaven, i els hi donava bronca quan es barallaven; gaudia del seu tallat al bar, car... la pensió era petitona ... i tot puja de preu menys la pensió.

També gaudia del futbol, gratis, això si, els ingressos no donen per més! seguia els partits dels equips locals, noies i nois, però això si, primer les seves aus! També gaudia de les llargues converses amb l’Amador, l’únic pastor d’ovelles de Cubelles, amistat de molts anys. Tots dos coneixedors de totes les malifetes d’aquest poble. I tant! que tenia el seu caràcter, com tothom, a vegades ruc i irritable, però gentil amb la gent, els nens i els pares i avis que respectaven el seu, el nostre entorn. Tot just el vaig conèixer quan va néixer Fauna de Cubelles, de seguida es va identificar, va contribuir amb els seus esforços: captació de socis, xerrades pedagògiques als visitants d’alló que més s’estimava: la desembocadura del riu Foix, i les seves ben estimades aus.

És per tot això que des de Fauna de Cubelles volem retre un petit homenatge al Paco dels ànecs, amb aquestes quatre ratlles. A nosaltres, des de que la malaltia no el permetia anar cap els seus ànecs, seure junts, prendre el sol, i parlar de qualsevol cosa, quelcom ens manca, descansa Paco! t’ho mereixes!

.