Itàlia

Hem estat diversos dies a Roma, Florència i finalment Venècia, sempre en albergs, amb altres motxillers com nosaltres, llocs on ens hem sentit molt còmodes i sense cap problema, excepte una nit que vam haver de passar una nit amb un al qui els peus li cantaven a gat mort.

Si alguna vegada heu de fer servir aquest tipus d’allotjament, podeu mirar info i preus buscant al Google la paraula "albergs". Els preus ronden els 15 i 20 euros aquí a Itàlia.

En aquest moment us escric des de l’aeroport de Venècia, d’on sortirem en uns minuts cap a Budapest. Ja comencem a pujar, el dia 1 d’agost hem d’arribar a Moscou per agafar el transsiberià sobre el dia 5.

Ja hem fet la primera revisió de trastos de les motxilles i ens hem desfet del primer paquet perquè la bona de l’Eli ens ho guardi en un lloc segur... Jo segueixo amb molt pes... però sense problemes tiro endavant, o em peto l’esquena o el Conan és un escarransit al meu costat. :)

Durant aquests dies hem conegut gent molt interessant i de llocs diferents, entre ells el bo d’en Pepe, de Múrcia, que ens convidava a uns "xupitos" de Grappa al càmping de Venècia; en Ryan, el guitarrista de Texas, també l’Hiroko de Japó, amb la seva guitarra hawaiana (ukelele), la Pippa de Cape Town (Sud-àfrica), la Jennifer i el seu pare d’Albuquerque (USA); tota una família murciana, en Mridul de Bombay (Índia) i la Gail. També vam compartir habitació un dia amb tres nois italians d’uns 20 anys, que eren a Roma per un concert d’Iron Maiden; sempre arribaven tard i feien una mica de soroll, fins que el mestre Gadea els va posar a ratlla. Al tren també vaig compartir seient amb una senyora encantadora de la quan no recordo el nom, i de qui tampoc em vaig poder acomiadar perquè el tren es va avariar i vam haver de canviar a un altre amb presses; era una pintora americana a la qual saludo des d’aquí.

A l’aeroport ens hem hidratat la pell a tope amb les mostres gratis de Chanel del duty-free.