Hongria

El que sens dubte ens ha marcat en aquests 5 dies d’estada a Budapest és el nostre hostel, una casa per a viatgers anomenada, mai millor dit... "Our Place", un lloc on hem conegut i compartit experiències amb gent formidable.

Parlem d’en Victor i en Jake; són dos amics que van muntar aquest petit hostel al centre de la ciutat, just davant de l’estació Keleti Palvaduvar. Aquest hostel va ser el més barat que vam trobar per Internet, només 9 euros... i ha estat passar-hi un parell de dies i decidir que ens hi quedaríem 3 dies més. En Victor és hongarès, d’aquí de Budapest, té o diu que creu tenir (riu) uns 33 anys, fa dos anys que va obrir el hostel després d’haver viatjat per diferents llocs durant 4 anys, sempre estudiant i treballant. En Victor era una mica més tímid al començament, però sempre ens oferia cafè i estava pendent de qualsevol cosa que ens fes falta; un parell de dies més tard ja compartia cafès i cerveses amb nosaltres i ens va preparar amb en Jake una festa de comiat. En Jake, el company de hostel d’en Victor, és tot un personatge. Va néixer i viure a Corea del Sud, i va decidir moure la seva vida per altres mons, irradia simpatia i felicitat, ens va portar a conèixer un parell de terrasses increïbles que no hauríem trobat mai tots sols, i parles amb ell i salta d’alegria quan descriu com n’és de bo el pernil d’Espanya amb un got de vi.

Viatgers i amics:

A més d’en Victor i en Jake, hem compartit experiències amb l’Ashley, una noia de Hong Kong que va sortir de viatge sola per conèixer món a finals de febrer. Ella ja ha passat per Pequín, Moscou, Estònia, Moldàvia, Lituània, Polònia, Eslovàquia, República Txeca, Àustria, Eslovènia, Croàcia i, actualment, Hongria; ara mateix s’està plantejant cap a on seguirà, el més segur és que vagi cap a Romania. El pressupost se li acabarà aviat.

També vam passar bons moments amb la Molly i la Sarah, dues nord-americanes que es van oferir a ensenyar-nos la ciutat. Malauradament, elles ja havien de marxar, o sigui que només vam poder compartir hostel durant un parell de dies.

Un gran amic del camí ha estat en Chris de Chicago, és un viatger de 23 anys que fa un any es va llicenciar en Física Aeronàutica. En Chris va decidir prendre’s un parell d’anys per viatjar i conèixer món abans d’anar a pels postgraus. Va començar el viatge el passat 19 de febrer, i ha recorregut Kènia, la Xina, Itàlia, el Regne Unit, Escòcia, Holanda, Alemanya, República Txeca i ara Hongria. En Chris s’ho ha passat tan bé amb nosaltres aquests dies a Budapest, que s’apunta a acompanyar-nos cap a Transsilvània (Romania) durant uns dies. Aquest és un dels aspectes que trobo més interessants d’aquest viatge, el fet que la gent s’hi apunti i et segueixi uns dies.

Aprofito aquest diari per enviar una salutació a la resta de gent que va arribar l’últim dia; Sanane, les dues Luanas, Lara del Brasil, i el team México!

Una abraçada molt especial per a la Laura i el seu company de viatge, estar amb vosaltres ha estat un plaer, espero que us podré veure de nou algun dia.

També una abraçada, però fluixeta, per a la Megan, del Regne Unit. Dic fluixeta perquè l’últim dia es va quedar adormida al sol i va fer cap al hostel vermella com una gamba...

Mentre escric aquest petit diari, ens trobem al tren camí cap a Romania, ja s’està fent de nit, ens endinsem en la penombra de Transsilvània i acabo d’adonar-me que estem sols al vagó, en una via mig morta, entre arbres i precipicis sense fons... Segueixo pensant que això del Dràcula és una farsa, tot i que fa una mica de mal rotllo treure el cap per la finestra.

El proper àlbum i article d’aquests viatgers us aproparà un nou país.