Els silencis criminals

L’impacte visual de dos avions de passatgers estavellant-se a les Torres Bessones de Nova York encara fa esgarrifar, malgrat que ens han repetit les seqüències milers de vegades. Es va convocar un minut de silenci planetari com a mostra de dol i solidaritat de tots els pobles del món en homenatge als milers de morts –s’ha parlat de 10.000 i l’amplíssima majoria civils–. Morts per uns suïcides que encara ningú no sap del cert qui són, encara que s’insisteixi a atribuir la paternitat dels escamots terroristes al saudita Bin Laden.
Si has participat en aquest silenci segur que convindràs que caldrà repetir tretze minuts més en homenatge als 130.000 civils iraquians morts l’any 1991 per ordres de Bush, pare en la guerra televisiva contra Saddam.I aprofita per recordar que en aquella ocasió els americans en van fer festa.

Perquè així va ser. Mentre els sofistiscats caces i bombarders atacaven Bagdad, milions de persones brindaven la carnisseria. Ara, ja que hi som posats, si us plau, vint minuts pels 200.000 iranians morts pels iraquians amb les armes i diners que per a l’ocasió els van facilitar els Estats Units d’Amèrica.

I carai! quinze minuts més pels russos i 150.000 afganesos morts a les mans dels talibans, grup creat, finançat i armat pels EUA a través del Pakistan i l’Aràbia Saudita.I encara deu minuts pels 100.000 japonesos morts a Hiroshima i Nagasaki per les bombes atòmiques ianquis. Perquè, gràcies als EUA, sabem del cert el terrorífic poder destructor de l’àtom.

Toca ara una petita lliçó d’aritmètica aplicada sobre morts, siguin russos , americans, afganesos, japonesos, iraquians o iranians. Perquè... una vida és una vida, oi? O valen més les vides anglosaxones, les vides del primer món ric, que les dels afganesos que es moren de gana.

Si ho has fet, has estat una hora en silenci: un minut pels americans i cincuanta-nou minuts per les seves víctimes.

Foscos records que ens assalten si no volem mirar cap a a una altra banda. Perquè ja posats, pots fer una hora més de silenci pels morts de la Guerra del Vietnam, de trist record per als nord-americans.
Algú recorda el bombardeig dels EUA sobre Bagdad, en què van morir 18.000 persones? Algú ho va veure a la CNN? O en algun altre canal del món? Algú ha demanat justícia? O, encara pitjor, venjança?
I preparem-nos per fer més minuts de silenci pels milers de morts afganesos (probablement la majoria també seran civils) i que cauran com a mosques sota la triomfal bandera de les barres i els estels i les dels seus aliats que, com Aznar, ja s’han afanyat a apuntar-se a la creuada al costat dels qui no amaguen la seva set de venjança.
Esperem que els nord-americans comencin a entendre que ells també són vulnerables i que les tragèdies que ells provoquen són tan bàrbares com la que han rebut. Sens dubte totes són comdemnables, però totes; a veure si entenem que els morts d’altres pobles causen tant de dolor com els seus. O no?