Si avui parlarem del Casanovas

Aquest home va ser alcalde durant tres legislatures. Algunes amb majoria absoluta amb 14 regidors mentres que a l’oposició entre tots els grups en feien 7. L’home va fer moltes coses a Vilanova, però serà recordat pel cas Pirelli-Mar i la revolta vilanovina, que va fer perdre la cadira consistorial al Jaume. Un cas digne de tenir un capítol exclusiu al llibre d’història local. Un cas on molts polítics van aprendre que en democràcia, no es pot fer el que un vulgui sense tenir en compte l’opinió del poble.

Anem al gra. A ningú se li escapa que el terreny industrial dins la ciutat es valora molt, sobretot si es requalifica per fer-hi habitatges. Per això els primer governs democràtics del Casanovas van treballar en treure el teixit industrial fora del nucli urbà. La cirera del pastís va ésser la fàbrica Pirelli. Deu hectàrees a segona línia de Mar. Un terreny bestial en una zona relativament cèntrica i a prop del Mar.

Però com hem dit abans, les coses es feien encara d’esquena a la gent, i el brillant alcalde va desenvolupar un projecte que tirava a terra tot el passeig del Carme i part de la façana marítima, deixant molts veïns sense la casa on havien viscut durant tota la seva vida, només perquè el nou barri tingues vistes al mar. Un faraònic projecte amb molt de ciment a l’estil Benidorm. Però això no era tot, casualment la seva família tenia una magnifica casa al passeig del Carme i tothom en aquell moment pensava que era molt estrany que un alcalde es tires casa seva a terra per donar llum a un projecte. Potser sucava per darrera? Nosaltres no ho sabem però tampoc tenim proves de que no suques i com diu aquella dita castellana, cuando el rio suena, agua lleva.

El Diari de Vilanova va ser que va liderar amb l’Associació de Veïns de Mar d’aquells moments tot el moviment social i veïnal. Un moviment que va arribar fins hi tot a boicotejar l’acte al monument de Francesc Macià on Casanovas va ser xiulat, escridassat i va ésser protegir per les forces de l’ordre per poder sortir d’aquella situació.

Casanoves va tenir resposta a les següents eleccions municipals on va perdre 4 regidors i al mateix temps va perdre la majoria absoluta. Els Convergents i els Eco-Comunistes van realitzar un pacte de govern per fer fora als sociates i anular el projecte Pirelli-Mar. Un pacte on els dos alcaldables Orriols i Pep González es repartien l’alcaldia a intermitència un any cada un.

Però Casanoves, després de perdre l’alcaldia, va moure fils i influències al partit socialista i Felipe González el nomenar Governador Civil de Lleida i més tard Governador Civil de Barcelona. Càrrecs que actualment no volen dir res, però que en temps passats eren de gran importància.

Els socialites vilanovins van passar vuit anys a l’oposició, que els va fer replantejar-se moltes coses, Després d’aquest vuit anys, van tornar a l’escena política després de l’abandonament de Forgas i les primàries entre Carolina Orriols i Sixte Moral.

Tot i que els socialistes van tornar a perdre les eleccions, el pacte tripartit va fer fora de la cadira d’alcalde i guanyador de les eleccions, Esteve Orriols.

Sixte va ser nomenat alcalde. L’home, gat vell vilanoví, va aprendre molt del cas Pirelli-Mar. No oblidem que era regidor de Cultura en l’època Casanovas i va viure de primera mà tot aquell garbuix. El nou Pirelli-Mar s’havia de dir un altre nom i s’havia de fer amb participació dels veïns, amb projectes oberts a la participació, si més no, que ho sembles, i la façana marítima no es tenia de veure afectada per aquest mega projecte. L’obra la va guanyar casualment la cooperativa vilanovina Qualitat Promocions, actualment Qualitat Habitatge. Diem casualment perquè a ningú se li escapa que està encapçalada per gent pròxima als socialistes i als eco-comunistas.

Tornant al tema, Moral va ser molt intel·ligent i l’Eixample de Mar, tot i no ser del gust de ningú ha tirat endavant.

Una altra cas que passarà al llibre de la història de Vilanova i la Geltrú.

Però tothom es pregunta que se’n va fer del Casanovas quan Aznar va guanyar les eleccions i va canviar el signe polític dels governadors civils. Doncs per les noticies que tenim, Casanovas va entrar a formar part de l’oficina de recol·locació del partit dels socialistes i va ser responsable d’una àrea d’urbanisme a l’ajuntament de Barcelona, àrea que es dedicava a tirar cases a terra al districtes de ciutat vella, per a fer-hi places de ciment. Una especialització del nostre Jaume.