Passejant per Brotlàndia

Gràcies a tots/es per les mostres de solidaritat! Ja m’estic aclimatant, i mira que fot un fred que si em deixo la gorra a casa em cauen les orelles a terra. Però voldria fer un aclariment a tots aquells que diuen “jo no podria viure en un país que no té bars” : que no hi hagi tapes a Alemanya no vol dir que no hi hagi bars… que alguns n’hi ha, però més de l’estil café amb llet+pasta, o de copes directament (és a dir, o rotllo matí/berenar, o directament rotllo nocturn, perquè això de l’aperitiu no ho dominen). Per cert, és impressionant: hi ha forns de pa/cafeteries, que serveixen una mica de dinar… a partir de les onze del matí!! i hi ha molta gent que dina a les onze, no em direu que no és xocant. Hi ha qui diu que com que mengen tan malament dinen molt aviat per passar el tràngol quan abans millor, però no és veritat: els productes són molt diferents, però buscant buscant…… trobes coses boníssimes, uns embotits espectaculars i, només a Bamberg, hi ha 64 tipus de cervesa DIFERENTS. Hi ha res més freak?

El que sí que tenen,i a carretades, són forns!! En alemany, pa es diu BROT, sí, sí, com BROT de “pebrot”. Si vas a un país, entres a un forn de pa, i te n’ofereixen de 80 tipus diferents, i tots del dia, no hi ha dubte: ets a Alemanya. Els primers dies de ser aquí, quan entrava a un forn m’agafava un mareig, de tant que n’hi ha per triar: no saps quin escollir, és com quan entres al Giraldillo o al Genil, que, menys els cambrers, t’ho menjaries tot. Aquí igual, el que fa bavejar és a la barra i no pas darrera d’ella, perquè el personal que treballa als forns sol ser tamany armari de tres portes + tresillo: en alguns bars de Vilanova passa exactament al contrari, com sabeu: el millor és darrera de la barra ;)

Crec que és bastant generalitzat que la gent mengi molt de pa, fins i tot aquí al sud d’Alemanya hi ha molta gent que el sopar, enlloc de dir-li “Abendessen” – menjar al vespre - li diu directament “Abendbrot”, o sigui “pa del vespre”. Sense maníes: ni amb truiteta, ni amb la verdureta, ni allò del migdia carn i a la nit peix….. aquí al migdia gairebé sempre és carn de porc, i en forma d’embotit si es tracta del sopar, per acompanyar el pa ( el pa es tan i tan bo que jo crec que l’embotit acompanya el pa i no a l’inrevés). Rarament surt el peix a escena, sembla que el tema no els interessa massa. Com als nens.

Això sí, pa de pagès no en tenen.

Aaaaaah… i els pastissos….. una delícia, i baratos del tot. Un tros de pastís amb fruita sol costar entre 0’85 € i un euro.

És incomprensible com, una gent que tenen tanta traça fent pa de 26 tipus de cereals i 8 tipus de farina, es meravellin davant una humil truita de patates, o un gaspatxo, i no diguem una paella – ja veus. Durant la meva encara curta estada, però he fet una constatació: no és que no sàpiguen cuinar, és que el seu “tema estrella” és el forn, especialment pel que fa als pastissos i tot allò on intervé la farina. Són els amos de la farina i de la mantega, i tothom fa les galetes a casa, els pastissos, etc. mentre que nosaltres, a la mediterrània, son més de “fogó”: és normal, suposo, perquè durant molts mesos de l’any al sud d’Europa fa molta calor, i si haguessim de posar el forn cada tarda acabaríem tots rostits. També hi ha molta gent que es fa el pa a casa. Incomprensible: perquè t’has de fer el pa a casa, una hora amasant i una hora al forn, si a la botiga el compres barato i del dia?, igual que les galetes: es fan tips de fer galetes de formes de tot tipus, quan són bones i barates al forn d’abaix de casa. És necessari? Els meus companys de pis també es queden extasiats en que em pugui passar una horeta o més fent una paella, però és que no és el mateix: si te’n vas a baix a mar a fotre’t una paella, et claven ben bé 30 euros, i una barra de pa de quilo exquisit en val dos! Jo l’amortitzo aquest temps, homeeeeeeeeeeeeeeeeee

Pel que fa a la resta dels àpats – ja veieu que és un tema que em preocupa molt, però és que és el primer que es troba a faltar- el més sobtant és els horaris i el temps dedicat: un esmorzar potent, el dinar en una esgarrapada – usualment un sol plat i bastant de pressa – i un sopar a les 6/7 de la tarda amb pa i embotits. Els horaris del sopar es respecten bastant, i usualment les botigues tanquen entre les sis i dos quarts de set de la tarda (els botiguers deuen estar encantats, no com a Catalunya que els pobres pleguen de treballar a quarts de nou del vespre). Molts restaurants tenen oberta la cuina només de 12 a 14 hores al migdia (impossible dinar més tard) i de 6 a 8 del vespre (igual). Excepte clar, els xinos, els pizza express o els donner-kebbap, que és on anem tots els estudiants, perquè són molt molt baratos (per exemple hi ha un xino al costat de la Uni que té un plat del dia genial, enorme, per 1,50 euros, però només pels estudiants, hem d’ensenyar el carnet; per la resta de la gent, 2,50 €).

Bé, penya, fins una altra! Prometo no tornar a parlar més de tapes, ni de menjar… com a mínim en el proper article. Us explicaré com m’ho he muntat per trobar pis i què fan els estudiants per aquí. (Per mamare: no pateixis que ja veus que em preocupa el menjar i prometo que menjo molt, i que em cuido. Per cert, si pots, envia’m uns fuets, o una sobrassada d’aquella del sansegundo, perquè per nadal igual no vinc)