Frohe Weihnachten!! (que vol dir Bon Nadal)

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Intentaré no parlar MASSA de menjar, però és difícil substreu-re’m del tema, i més en aquestes dates. Aquí tothom pren Glühwein (us poso la recepta avall de tot), un beuratge boníssim i que hauria de ser de consum obligat: jo crec que té alguna cosa a veure amb la poció màgica que prenien els gals, perquè quan en prens un glop, fas un bot a terra i surt una miqueta de fum de les botes.També prenen lògicament tot tipus de productes altament calòrics (com ara els CHRIST-STOLLEN, una mena de barra de pa de pessic farcit de moltes maneres diverses). Total, un festival de greixos insaturats que campen saltironant a la recerca d’un cos on instal.lar-se.

Per Nadal, aquí, com a tot arreu, quan tornes a casa després de fer un volt ja t’has trobat amb cinc o sis pare noels, i tothom va de bòlit comprant coses ridícules, com boletes daurades, espelmes de totes les mides, i veient anuncis de perfum a totes hores (aquí la tele tampoc no fa altre cosa). Si ens observa algú des de Casiopea, per exemple, i ens veu precisament en aquestes dates, es pensarà que som una espècie una mica estúpida, que compra grans quantitats d’un menjar que la resta de l’any no se’l pot permetre i a uns preus astronòmics, i després ha de passar el mes de gener arrossegant-se fins que arriba la nòmina.

Com a tot arreu, doncs, el nadal també cadascú el supera com pot.

Us volia explicar però com està per aquí la qüestió dels pisos, perquè era el primer problema que tenia per resoldre i també és molt diferent que per Vilanova, i no diguem Sitges!!  Bé, de seguida que vaig arribar vaig anar a la Universitat. Hagués pogut fer una reserva d’un apartament per estudiants mesos abans, però em feia més gràcia triar veient el pati. A Bamberg (70.000 habitants, uns 9.000 estudiants) hi ha 9 residències universitàries, amb apartaments per estudiants. Total de places en apartaments per estudiants: 1.300. Déu n’hi do, eh????? És una ciutat que no únicament té una universitat, sinó que té vocació universitària, que és molt diferent. La ciutat i els estudiants sembla que es retroalimenten i la sensació és que dinamitzen molt la ciutat. Hi ha molts bars amb ambient típicament universitari, encara que hi pot anar tothom, clar, i al bar de la Universitat (mensa) també hi pot anar tothom – i amb preus molt molt econòmics!!.

A la Uni hi ha un servei d’acollida als estudiants estrangers, on t’expliquen exclusivament en alemany –cosa curiosa, si més no, en un servei per a estrangers- el tema de les residències, com trobar habitació en un pis compartit, on demanar beques, etc. Per trobar plaça en una residència has d’haver-ho demanat uns mesos abans. És l’opció més barata: depèn de l’habitació et costa uns 185 – 210 euros/mes. Està bé estar en una residència, crec jo, perquè té molts serveis – ja hi ha mobles, rentadores comunitàries, etc – i sempre et pots trobar algú interessant pels passadissos, cosa que en un pis particular no està tan clar, els teus companys de pis poden ser uns cafres o uns zombis. De tota manera, l’oferta per compartir pis és enorme! Hi ha una web de la universitat de Bamberg que es diu FEKI, on tothom que té una habitació lliure penja l’anunci (en aquesta web també han posat un apartat per votar la millor pizza-ràpida relació qualitat/preu i coses així). A part del FEKI hi ha un parell de revistes (FRANKISCHE NACHT i una altra que no recordo com es diu) que hi pengen anuncis gratuits, i n’hi ha molts d’estudiants. Així que és relativament fàcil. A més, com a totes les universitats, els anuncis de tot tipus inunden els taulers d’anuncis de les facultats, i no hi ha ni un centímetre quadrat buit d’informació.

Una habitació en un pis compartit pot costar entre 180 ó 200 euros/mes, amb totes les despeses (Nebenkosten), depèn de quanta gent hi hagi al pis; el normal és que siguem tres o quatre (les beques Erasmus són d’uns 220 euros al mes). Llogar un pis, pel que després he averiguat, tampoc és tan complicat: com que el 60-70% dels alemanys està de lloger, hi ha bastanta oferta. Els preus són molt més econòmics (uns 600 euros al mes per un pis que està molt bé), i un apartament individual (una sola habitació-menjador) es pot trobar amb bastanta facilitat per 300 euros/mes (no ben bé al centre, però és igual, no? tothom té bici i tot està, com a Vilanova, a vint minuts màxim caminant. Els pisos estan impecables, perquè en el contracte posa que en el moment de marxar has de deixar el pis com una patena, així que tothom els pinta de nou i tapa els forats etc, perquè ho has firmat, i aquí a Alemanya, ULL, quan signes una cosa l’has de fer, és molt sèrio.

En general la gent és cumplidora, ja sabeu la fama que tenen els alemanys: els propietaris volen gent “legal” que pagui el pis – com a tot arreu, vaja – i com que per llei no poden pujar ni l’IPC i els contractes son indefinits, alguns et demanen una assegurança pel valor d’un any de lloguer (l’assegurança val poquet, uns 100 euros/any), i així es cobreixen les espatlles. Si hi hi un impagament els jutjats són relativament ràpids en aquest cas, així que ningú hi perd (pregunta del milió: per què no es fa una cosa així a Catalunya? Si van crear uns jutjats especials de violència domèstica, podrien fer uns jutjats també ràpids per la qüestió de lloguer: jo crec que aleshores molts propietaris de pisos buits els posarien en circulació, si sabessin que en tres mesos està l’assumpte liquidat, no? Tots contents: el/la llogater/a, perquè té més pisos on triar, i el/la propietari/a perquè no ha de patir per si s’hi posa un penques) .

Total, que com que per aconseguir lloc a la residència m’havia d’esperar uns mesos, i no sé quant de temps m’hi quedaré, vaig buscar un pis per estudiants, a compartir. Molts estudiants fan un “praktikum” a l’estranger cap al final dels seus estudis, així que deixen la seva habitació per una temporada, i la pots llogar (com ha estat el meu cas). Els meus companys de pis són normals, gent legal i que no són de Bamberg, però són alemanys tots dos, o sigui, amables però distants. La majoria dels estudiants aprofiten l’anada a la universitat per marxar de la seva ciutat i anar a l’altra punta del país, hi ha molta gent que és del nord d’Alemanya, per exemple, i es prenen els estudis no només com una etapa estudiantil sinó també d’emancipació. És relativament fàcil mantenir-se perquè hi ha una bona borsa de treball per a estudiants. Seguns la Deutsche Welle, el 60% dels estudiants universitaris compagina els seus estudis amb algun tipus de feina. Pels empresaris és perfecte, perquè si tenen un estudiant treballant per un màxim de 20 hores/setmana, no han de pagar despeses socials, assegurança mèdica, jubilació etc, així que són més “baratos” que un treballador normal. De tota manera, també hi ha beques per estudis, etc. i qui més qui menys s’espavila com pot.


Si voleu informació de feina, estudis, etc a Alemanya la podeu trobar a: https://www.studying-in-germany.org/ en espanyol, eh????????? En català no, clar, fins aquí podríem arribar, total només som 11 milions de parlants.

Bé, continuaré escrivint sobre la vida alemana, però ara em costa continuar perquè tinc en una mà, ja gairebé fossilitzat amb els meus ditets, un got de Glühwein (us adjunto una recepta: és boníssim!!!! és vi calent, una cosa estil sangria però calent i boníssim, no cutre-salsitxero com moltes sangries de la costa). Bé, bon nadal a tothom, eh?????? (mama: tú no t’amoinis; no comentis al Pep del Celler que la teva filla escalfa el vi per nadal, perquè et retiraran el saludo)

GLÜHWEIN

Ingredients:
1 litre de vi negre
1 tassa d’aigua
1/2 tassa de sucre
3 o 4 branques de canyella
10 claus - espècia
1 llimona tallada a rodanxes

Es bull a foc lent l’aigua, la llimona, el sucre, la canyella i els claus (fins que faci una oloreta bona bona, com un quart d’hora més o menys) i després es cola. Per altra banda s’escalfa el vi sense que bulli. S’afegeix el líquid que hem colat abans al vi, es barreja una mica i s’escalfa uns cinc minuts més – sense que bulli , i ………………… apa, que vagi de gust.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local