Una pregunta insistent: els alemanys, gènere masculí.-

En alguns comentaris als meus articles anteriors la gent em pregunta per coses ben curioses. Hi ha qui m’ha preguntat per exemple per les saunes d’Alemanya…. Resposta: ni p…. idea, en principi jo no comptava en anar a cap sauna. En termes generals, la idea de tancar-me un un lloc petit a suar i amb una música que pretén tranquil.litzar-te em recorda massa algunes estones d’infausta memòria passades a l’atmosfera de Rodalies. Si bé trobo a faltar la comarca, trobo que no cal rememorar-ho tot, sobretot pel que fa al transport públic (a més, és realment just i necessari, que diria el capellà, que et posin el bolero de Ravel en els viatges de la RENFE a Barcelona? Jo crec que és una mostra més d’anticatalanisme, què voleu que us digui, això no ens ho mereixem.

Ara bé, si es tracta de tancar-me en un lloc petit (o gran) a suar, en companyia d’algú agradable…ja és una altra cosa!! I aquesta qüestió em porta al vostre comentari número dos, que veig que us interessa molt, és a dir, és lliga molt a Alemanya?

Què us puc contestar?

En primer lloc, compis…….vosaltres creieu que aquest és el lloc per contestar públicament a aquest assumpte? Amb mamare, el iaio, el tiet Miquel, i la veina del segon primera a l’aguait? Amb un xurri que m’espera – això diu- a Vilanova? I d’aquí prové la gran pregunta, la mare de totes les preguntes: és que us penseu que la cosa més important d’aquest món és lligar? ein? Doncs jo us respondré sense embuts: SÍ. Hem vingut a aquest món a lligar, a que ens estimin. Tota la resta, són tonteries. Tot el que fem, quan estudiem, quan treballem, quan reguem les plantes, quan parlem amb la gent, quan treiem a passejar el gos, quan anem al cine, quan viatgem, i quan escrivim….. és perquè ens estimin. Això ho he descobert fa poc, no us penseu, però va ser un gran descobriment.

I ara, com que ja he dit gairebé més del que volia dir, passaré a les generalitats. Tema d’aquesta setmana: els alemanys – gènere masculí. Parlo d’oïdes i pel que he llegit perquè jo, d’aquest tema, en sé ben poca cosa.

Els alemanys, gènere masculí:

1.- En primer lloc, fan pipí asseguts. Ho sabíeu? No és que n’hagi vist cap – no em va l’escatologia i a més, aquí, tampoc no us ho explicaria – però hi ha molts adhesius als banys públics unisex perque els homes s’asseguin a pixar, i a la uni també; així no esquitxen. Imagineu-vos per exemple, Martin Luthero – pare del protestantisme - Albert Einstein, Guttenberg…… tots eren alemanys importants i ja pixaven asseguts, veieu sinó han arribat lluny! Per no parlar del Joseph Ratzinger, el papa de Roma, que ja ha arribat més lluny que gairebé ningú en aquest món…. segur que també s’asseu. No li ho preguntaré pas jo, clar!! Altres coses que sí que voldria preguntar-li són per exemple com està tan segur que déu existeix? Hi ha parlat mai? I coses així.

2.- Una altra notícia que he trobat a Internet, curiosa si més no: la mayoría de hombres alemanes usa una talla errónea de condones. Ei, va en sèrio, eh? la podeu trobar a
http://ediciones.prensa.com/mensual/contenido/2004/12/04/hoy/revista/79059.html  
home, normal, no?????? no te l’emprovaràs pas!!! A més, seria una feina inútil, a veure qui és el guapo que li diu a la dependenta: “escolti, té una talla més petita?” Homeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee.

3.- Per cert, a la xarxa hi ha veritables joies sobre els alemanys: per exemple, a
http://www2.noticiasdot.com/publicaciones/2006/0606/0306/stilo/stilo_030606-04.htm  
podeu llegir que els els polacs i els alemanys són els paios més fidels. Espanya està bastant lluny d’aquesta taula, i de Catalunya, com sempre no se’n parla. Serà que no existim? Jo crec que en realitat no és que els catalans no siguem espanyols, sinó que en realitat no som ni terrícoles, que som una espècie vinguda d’un altre planeta o d’una altra galàxia, més transparents de lo normal i per això ningú no ens entén –o fins i tot ni ens veu. Un altre dia ja us explicaré quina cara posen alguns alemanys -i alemanyes- quan els dic que la meva llengua materna no és l’espanyol, però que he nascut a Barcelona, i els meus pares també: es pensen que és un acudit que comença així.

Així que em quedo amb el dubte de si en aquest sentit els catalans s’assemblen més als espanyols o als alemanys .

I no em refereixo al tema de la talla (no tinc prou experiència per fer una estadística - mama, no pateixis que l’article no va per aquí), sinó de si els catalans són tan fidels com els alemanys diuen que són o com els espanyols diuen que són. Jo crec que els espanyols, com els italians, diuen que són infidels perquè així la gent deu pensar que lliguen més, queda més macho (els alemanys també utilitzen aquesta paraula, per cert, en espanyol) però que els alemanys diuen la veritat perque són gent que valoren l’ordre (al contrari que a Espanya, que es valora el espontáneo: el desesperat que es tirava al ruedo per tenir oportunidá pa toreá); Jo crec que pels alemanys si s’ha de lligar es lliga, però una després de l’altra, no? Ordenadament, com ha de ser, més d’un/una a l’hora acaba sent un palangre.

Vosaltres què creieu? Jo penso que en aquest tema, com en molts d’altres, hi ha prejudicis. Ni tots els catalans són uns garrepes, ni tots els italians uns lligons, ni tots els alemanys són uns caps quadrats (encara que hi ha qui afirma que quan tenen maldecap han de prendre 4 aspirines, una per cada cantonada).

Bé, m’he estès molt i només estava al començament del tema. Vaig a fer unes pràctiques a la uni (a veure si és fácil lligar o no) i després us ho explico (només es tracta d’una prova empírica, sense cap motivació personal i exclusivament en ares a la ciència). –Petonets congelats

Laura

Per cert, i parlant dels polacs i de Polònia, des d’aquestes línies voldria agrair que el Polònia es pugui veure per Internet: no tinc cuartos per fer-me de la TV3-internacional, però poder veure Polònia i Porca Misèria és tan familiar i agradable que em sento gairebé com a casa, només em faltaria llegir al diaridevilanova l’enèssima recepta del bull de tonyina per veure que a vilanova tot segueix igual.