A pel doctorat en reciclatge

Quan arribes el tema de les escombraries sobta una mica, i penses “cal realment tot això?” perquè al principi sembla un transtorn obsessiu-compulsiu. Però poc a poc, a mida que et vas fent amb el país, veus que potser sí que cal: tot és net i polit.

Primer us explicaré quines són les normes i com es duu a terme la recollida, tant estiu com hivern. La brossa es divideix en:

- Paper, cartró
- Residus biològics – restes de menjar.
- Envasos de menjar – plàstics, llaunes, bricks, etc
- Vidre (colors verd, marró i transparent)
- Òbviament, les piles.
-La resta – allò que no saps on clasificar i que hauria de ser molt poca cosa. Si resulta ser MOLTA cosa, vol dir que no has entès com funciona la classificació anterior.
- OLIS LIQUIDS
- Mobles i trastos vells
- ROBA DE SEGONA MA

La informació de com funciona tot és a la web de l’Ajuntament, al mateix Ajuntament – of. d’informació – i a més es reparteix cada any per totes les cases. La ciutat es divideix per zones, amb una mapes explicatius i va per carrers. A part, per qui ho vulgui hi ha un servei gratuit al qual et pots subscriure per internet i quan toca recollir alguna cosa per la teva zona – cartró, mobles… : t’envien un correu electronic per recordar-t’ho. Jo ho trobo útil, no costa gens perquè et dones d’alta i ja estàs al “mailing”. De pas, fa companyia i puja l’autoestima: quan ningú t’ha escrit cap mail, i estàs més penjat que un bacallà, l’avís de l’Ajuntament et recorda que et considera una ciutadana amb conciencia cívica, t’avisa de quan toca recollir – per si ho havies oblidat - i t’ho agraeix.

Hi ha res més fácil i més efectiu que el teu ajuntament t’escrigui i et doni les gràcies de tant en tant? Però anem a pams.

Tema brossa

1.- Paper i cartró. Molts blocs de pisos (les cases unifamilars no) tenen, al garatge o al pati un contenidor blau que serveix perque els veins vagin posant els diaris, cartrons, etc. Un dia al mes, s’ha de deixar el contenidor de paper davant de casa, i passa un camió a buidar-ho.

2.- Brossa biològica. Restes de menjar. Hi ha un contenidor marró al pati de cada casa, o al garatge, i, també per zones, ho recullen cada setmana, si ho has deixat a la porta de casa el dia que toca.

Si no te n’has enrecordat de fer-ho i deixes que es vagi acumulant, la natura fa la seva feina amb la tossuderia que li és pròpia i et pots trobar que quan obres la tapa les mosques et planten cara i tens un criadero d’iguanes. Així que millor que te’n recordis. Com que cada contenidor porta el número de l’escala on pertany, cadascú és responsable de la seva merda, que dit així queda poc fi però és tal com és.

3.- Envasos de menjar/plàstics/brik/llaunes. Es recull quinzenalment, segons la zona; ha d’anar en unes bosses grogues semitransparents QUE REGALA L’AJUNTAMENT (oído barra) i es recull a l’oficina d’informació; si no està en la bossa que toca no ho recullen i es queden tan amples, t’ho deixen davant de casa i t’ho has de menjar amb patates. O sigui que la gent s’espavila per fer les coses ben fetes.

4.- Contenidors de vidre: N’hi ha a moltes cantonades dels carrers més amples (dels carrers estrets, no), i són de color verd, marró, blau i blanc pel vidre de cada color. Una imatge especialment bonica és la dels daltònics dubtant quin contenidor és el de color verd i quin el de color blau i el de color marró. Jo crec que per això hi ha tants filòfofs alemanys que, a més , segur que eren daltònics, perquè això segur que t’ha de quedar a dins, i és una cosa que s’ha de treure d’alguna manera.


5.- El tema de les piles és com a Catalunya: les vas guardant fins que trobes un contenidor de piles en alguna botiga – tots els supers en tenen, i també botigues del ram dels aparells elèctrics i electrònics. Quan en trobes un, les aboques de cop: usualment omples tú sola el contenidor, perquè és petitet, i marxes corrents morta de vergonya per haver deixat acumular tantes piles a casa teva, pensant que tothom et mira i pensa “què manta que és aquesta paia, que llença les piles un cop cada any!” Po zí.

5.- La resta (Restmüll) va en uns contenidors negres que recullen cap a finals de mes, depenent del dia segons la zona. Si es fa bé tot el que s’ha descrit anteriorment, hauria de ser ben poca cosa, sinó és que els passos anteriors no s’han entès i tornes a començar.Com a exercici mental és interessant, al Japó fan sudokus i aquí endevines que ha d’anar al “Restmüll”, cada país té la seva idiosincrasia.

També és interessant veure què considera cadascú que és “Restmüll”, tothom es pensa que ho fa bé però tothom té idees diferents sobre el tema.

6.- Pels restaurants i així hi ha uns contenidors especials per olis i greixos del menjar, en llocs estratègics i van a llençar-ho allà. La gent normal no sé on ho tira, jo faig com tú, que m’estàs llegint.

7.- Els mobles i trastos vells els recullen segons la zona, un cop cada dos mesos. La gent ho deixa al carrer el dia abans i ho recullen amb bastanta rapidesa – normalment no triguen més d’un dia o dos. Molta gent aprofita aleshores per fer un tomb i recollir allò que un altre veí ha abandonat, això està bastant bé perque gran part de la ciutat pren un aspecte d’encants vells, amb molta gent que regira els trastos a veure que li pot interessar. Tothom regira, no és una qüestió de rics o de pobres, sinó de ser més ràpid, perquè l’estalvi i el trobar bones coses a bon preu es considera un signe d’intel.ligència, és de burros pagar per una cosa que un altre te la regala (en realitat és ben veritat).

8.- Menció a part està el tema de la roba; hi ha bastantes botigues de roba de segona mà, tant per nens com per grans (per quin motiu no acaba de funcionar a Catalunya? No ho entendré mai) i de llibres de segona mà baratíssims també, per descomptat (bé, llibres, discos, CD…)

Si per algun motiu no s’és a casa quan et recullen la brossa que toca, sempre es pot anar a deixar-ho a la deixalleria, gratuitament és clar. Allà també hi ha objectes que la gent deixa i que altres recullen, com mobles, gerros, copes o vasos, etc i es poden trobar coses divertides (jo hi he trobat una tauleta de nit, unes ulleres de sol fashion total, gerres de cervesa de variada i dubtosa procedència, coberts).No apte per maniàtics, però només és qüestió de rentar-ho bé, i prou.

Una altra cosa que m’agrada molt del reciclatge i aprofitament de les coses és que si vas a una pizzería, xinès o qualsevol altre lloc a menjar i et sobra una mica de menjar del plat, et pregunten si te l’emboliquen i te’l pots emportar a casa. Això és un puntasso, perquè moltes vegades et posen unes pizzes tamany anelles de saturn que no t’ho acabes ni en vint anys de presó, i si t’ho emportes doncs mira, ja tens sopar. O no?

Ah! Les bicicletes abandonades/trobades/ etc – que són moltes: un altre dia us explicaré el tema de les bicicletas i del carril-bici – es recullen en un magatzem de la policia i un cop a l’any fan una subasta, pots treure bicis per 10 euros, en bastant bon estat.


Un altre tema de reciclatge que mereix un capítol a part: Els FLOHMARKT.. És un “mercat de puces”, on tothom que vol monta una tauleta per vendre allò que no vol a casa – llibres, jocs, roba, sabates, estris de cuina, cuadres, el que sigui. Està molt bé perque els preus són tirats, la gent vol renovar coses de casa, o els nens canvien aquells llibres que ja han llegit per altres nous, o canviar uns jocs per uns altres, etc. Jo crec que a Vilanova també es podria muntar una cosa així, només cal que deixis a la gent una plaça i que estigui convenientment senyalitzat. Pels nens és una gran cosa, tots es canvien/venen jocs de la game o de la nintendo, molts llibres i jocs, motxilles que ja no fan servir o que els han quedat petites…. Té molt èxit. Jo hi posaria tota la vitrina de casa mamare, a veure si fem puesto.

Jo crec que el tema de la brossa funciona bastant bé, i ho sé perquè els carrers són molt nets, la gent tira les coses a les papereres i pels parcs i grans boscos dels voltants no es veu un paper per terra ni per error. He fet una enquesta ràpida per saber si aquí també hi ha gent que crema els contenidors ; m’han mirat amb els ulls molt oberts, com quan et mires un bitxo que sospites que prové d’un altre ecosistema molt però molt diferent al teu, com un camaleó o alguna cosa així. Me n’he anat amb la cua entre les potes del darrera i les potetes del davant esgarrapant les pedretes, amb les escames estarrufades, mentre amb els ulls, a banda i banda i com els del Fernando Trueba, buscaven la porta de sortida.