Que l'aigua ens la porti el Chiquiliquatre

Han passat molts dies des del meu darrer article, però és que he aprofitat la setmana santa per anar a Vilanova

Laura Armenteros 08-04-2008 20:37 Lectures 301

Arxivat a:

SIGNES ALARMANTS A CATALUNYA

Una gran preocupació que he constatat a Catalunya és la crisi immobiliària. Tothom en parla, i tots els diaris posen gràfiques i articles sobre el tema. Però com sempre, jo he vist els bars i restaurants plens de gent menjant gambetes, braves i de tot. Aquí no passa res, si hem de jutjar per la reacció de la gent. El meu pas pel Genil va ser efímer – com gairebé sempre: estava ple com un ou. He descobert que m’agrada molt, però molt, ser d’un país on, malgrat les pèssimes notícies, tothom troba un moment per seure amb els amics/gues i cruspir-se unes patates amb allioli, o uns pebrots del piquillo. Això sí que és tenir classe!!!!!!! No ens cal ni budisme, ni el TAO, la nostra filosofia és prosaica però efectiva. Crisi econòmica, crisi espiritual? Unes gambetes, home!!!

Curiosament, la meva gran preocupació en arribar a Catalunya va consistir en comprovar IN SITU el que jo creia una mena de broma pesada que havia rebut per internet: que la cançó Chiqui Chiqui representarà Espanya a l’Eurovisió. He vist amb sorpresa que tothom ho troba normalíssim, molt simpàtic i freak..… jo, francament, pateixo. Si fins ara els europeus ens miraven com a éssers estranys per l’assumpte dels toros, imagineu-vos el que pot passar després del festival de Belgrad. Em sembla que no cal esperar al 2014 per demanar la independència, millor fer-ho ara abans que Europa ens faci fora de la UE per cutres.

També he sentit i llegit que una altra gran preocupació és la sequera i les diferents solucions que hi pot haver sobre un mateix tema, no totes imaginatives: això del transvassament és penós. No seria més fácil comprar l’aigua a algú que li’n sobri, Alemanya per exemple??? Si a Catalunya no plou, alguna cosa haurem de fer. Aquí a Alemanya no para de ploure, com mana la tradició. Em direu: “quina sort!”, però nois, tot té la seva pega. Penseu que no es pot sortir de casa sense paraigua per si de cas (el paraigua: l’andròmina més molesta del món, després del diafragma femení: tots dos, després de fer-los servir, no saps què fer-ne ni on amagar-los).

Jo crec que Alemanya podria vendre aigua a Catalunya, no? i portar-la en grans cubes per la carretera. Si es pot comprar el gas, l’electricitat, i fins i tot les escombraries, per què no l’aigua? Aquí en sobra per un tubo, us ho juro. Us imagineu unes bombones gegants a sobre d’uns trailers llarguíssims, plens d’aigua, translúcids i de colorins, travessant Franca? seria com una peli de sèrie B d’extraterrestres: la versió europea de Mars Attack (sobretot si hi posem de decorat la Carla Bruni i el president francès saludant la comitiva de bombones). Caldria estudiar-se ben bé el recorregut, però, i intentar evitar passar per Itàlia, perquè entre la crisi de la mozzarella, la del chianti, la de les deixalles, i l’especial eleccions que es prepara a la TVBerlusconi amb la Rafaella Carrà i la reencarnació de l’Adamo, és millor deixar el país tranquil a veure si es calma una mica.

A part del problema de l’aigua, i l’entusiasme desmesurat per un bodrio com el Chiqui chiqui, us he de dir que he trobat Vilanova molt diferent:

a) el carrer Santa Anna, per fi, peatonal (o semi-peatonal, tant li fa); el cas és que ja no cal fer equilibris per aquelles voreres tan estretes, que mamare amb les bosses del súper i amb la trena al darrera semblava el xino del Circ du Soleil.

b) El passeig del Carme, que l’havien d’inaugurar, però com sempre, s’ha endarrerit i m’he quedat amb les ganes. Això és tradició!! però quan estigui fet crec que quedarà bé. 

c) No m’havia fixat mai en la il.luminació nocturna de l’església de sant Antoni, vista des de la rambla (Pl. de les Neus). És nou o què???? Hi han posat una espècie de fluorescents gegants, que il.luminen la facana en plan tomba de Tutankhamon, però la veritat és que sembla el Riviera de Castelldefels. No vull ni pensar que farà algun despistat quan s’acosti el Construmat.

d) Carrer dels Estudis: uns amarradors per les bicis: OLE OLE i OLE. És una llàstima que ara que fan les bicis tan lleugeres, t’hagis de comprar un o dos cadenats d’aquells tan grossos perquè no te la pispin, pesa més la cadena que la bici, quina llauna.

e) Novament canvi de rajoles a la rambla. Vaig tenir una sensació de dejà-vu, diuen que això es produeix per un gran cansament. Jo crec que tots els vilanovins i vilanovines patim una mica d’aquestes visions, potser degut a un gran cansament, i contínuament veiem la col.locació i reposició de rajoles al carrer.


Entre el chiquiliquatre i les rajoles, els psicòlegs faran l’agost amb nosaltres!!!!


Eleccions municipals

Temps de voreres aixecades

Miquel Casellas

Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada

ENQUESTA WEB

Davant de l'augment del risc de rebrot i dels positius, el Govern admet que treballen en noves restriccions que podrien passar per un confinament de cap de setmana o un confinament domiciliari durant 15 dies

Creus que és necessari un nou confinament domiciliari per controlar la pandèmia?


No