Iran

En passejar pels impressionants basars de Teherán o Esfahan, mentre feia algunes fotos, se m’apropaven per donar-me la mà, preguntar-me d’on era i oferir-me un te, menjar o fins i tot casa seva, gent del carrer i anònims que feien tot el possible, amb les millors intencions, perquè et sentissis còmode a la seva terra.

El més interessant han estat les converses, converses que ells mateixos començaven i que, poc a poc, alguns aprofundien sobre el seu país i estil de vida, un estil de vida normal i corrent amb diverses excepcions, però una d’evident, la de les dones. Sens dubte un punt negatiu segons el nostre punt de vist més occidental.

Per mi, i dins de la meva ignorància sobre el món musulmà, crec que les seves vides s’han de valorar sota un doble punt de vista. Un ha de ser el crític, i l’altre, el comprensiu.

El crític tracta sobre la censura i la manca de llibertats per poder decidir sobre un mateix, en el cas de les dones com en una cosa tan senzilla com la lliure decisió de portar el cap cobert o no i la manera de vestir. Aquest, sens dubte, és crític, ja que hi ha moltes dones que no volen dur aquest estil de vida, i s’hi veuen obligades. Vaig tenir un parell de xerrades amb algunes dones, fins i tot acompanyades dels seus marits, en les quals em deien que n’estaven fartes, de viure sota tanta opressió. Ara bé, a la vegada, i aquest seria l’altre punt de vista, també vaig conèixer gent que volia viure d’aquesta manera, i que fos respectada. Una mica dient que cadascú es cuidi dels seus problemes al seu país, nosaltres som així i així volem ser.

De tota manera, jo no acceptaria aquesta manera de viure per un motiu molt senzill: jo no vaig néixer allà. Tampoc no sé quina visió tindria si hagués nascut en aquest país i m’haguessin educat d’una manera estricta. Així doncs, no crec que sigui molt just jutjar les persones, més aviat cal jutjar el sistema.

Ara bé, a simple vista s’aprecia qui prefereix un camí o un altre, és molt senzill, amb tan sols una ullada. Hi ha dones que vesteixen totalment de negre, i només els pots veure els ulls, i altres que duen roba més “occidental”, i el mocador no el porten tapant tot el cap, i es maquillen. Per desgràcia, de vegades els criden l’atenció i els recorden les normes…

Com sol passar a molts llocs, no hi ha males persones, hi pot haver mals governs i condicions de vida rebutjables, però Iran, com a país, i la seva gent, són una autèntica meravella, les terres perses t’ofereixen infinitat de possibilitats i rutes per conèixer un país carregat de cultura i excel·lents persones.

Detalls que cal conèixer si visites el país

Excepte els ciutadans nord-americans i d’algun altre país, visitar Iran és relativament senzill, pots aconseguir el visat quan contractis el viatge o bé pots arribar a Teheran i aconseguir in situ un visat de 7 dies si portes el següent:

Passaport amb validesa superior a sis mesos
Una foto 3 x 4
Indicar on t’allotjaràs
Bitllet de sortida del país confirmat
50 USD o EUR

Amb aquest procés, curiosament em van donar un visat de 15 dies en lloc d’un de 7.

Ampliar el visat no és gaire fàcil, però a les ciutats principals hi ha agències que se’n fan càrrec.

Ciutats interessants per visitar:

Teheran, una ciutat preciosa, molt trànsit i pol·lució; durant el dia creix en milions de persones que hi van a treballar.

Isfahan, basars i arquitectura impressionant.

Kashan, ciutat envoltada de llocs històrics i simbòlics.

Mashad, en àrab vol dir “lloc del màrtir”, ja que hi va ser martiritzat Imam Reza, el 8è imam.

Qom, una de les ciutats més sagrades del país.

Shiraz, famosa per les escriptures dels poetes perses.

Tabriz, ciutat suggerida com la bíblica localització del Jardí de l’Edèn.

Yazd, ciutat remota al desert, on l’arquitectura destaca perquè l’aigua flueix pels interiors de les parets de les cases, per mantenir-les fresques.

Zehadan, prop de la frontera amb Pakistan, on viu una àmplia mescla cultural i tribal.

A la zona del golf Pèrsic també hi ha diverses illes on destaca Qeshm, en la qual destaca el gran volum d’aus migratòries, l’1,5% de les aus de tot el món.

Clima: el clima és molt variable en funció de la zona i l’època de l’any, des de fred intens amb neu (hi ha estacions d’esquí) fins a 40 °C.

Volar: la majoria de vols des d’occident arriben a Teheran. Dins del país, es pot volar amb facilitat, i a preus molt econòmics. A Iran hi ha uns 70 aeroports. Volar dins del país pot ser complicat de vegades, per manca de places lliures.

Tren: setmanalment hi ha un tren des d’Istanbul (Turquia) i Damasc (Síria). Des d’Istanbul són unes 70 hores, i inclou el pas amb ferry al llac Van. Des de Síria, el tren no creua per Iraq, el trajecte el fa via Turquia.

La xarxa de trens del país no és molt extensa, però funciona perfectament.

Bus: és la millor manera de moure’s pel país, especialment entre ciutats grans, hi ha bones autopistes i els vehicles són impecables i molt econòmics. Un bus des de Teheran fins a Istanbul costa uns 50 euros. Intenteu contractar sempre el servei “super” o “1st class”.

Taxi: atès que el preu de la gasolina és gairebé 0 (crec que eren un parell de cèntims d’euro el litre...) moure’s en taxi és econòmic. L’opció de taxi compartit és bona, a la majoria d’estacions de bus hi veuràs taxis a la porta que esperen viatgers per compartir el cost. Cal tenir en compte que condueixen bastant ràpid… També cal tenir en compte que per ser “guiri” et donaran preus 5 o 10 vegades més car, cal negociar.

Moneda: la moneda iraniana és el rial, i al principi és complicat, ja que no fan servir la paraula “rial”, sinó que parlen de “Tomans” i de vegades “Chomejni”.

1 Chomenjni són 10.000 rials
1 Toman són 10 rials.
1 euro són uns 15.000 rials.

Cost de vida: calcula uns 100.000 rials al dia si busques economia, però una xifra més realista seria de 200.000 a 400.000 rials al dia.

Cal tenir en compte que al país no hi ha caixers; és difícil treure diners, però davant de qualsevol situació d’emergència els principals hotels i també algunes botigues, com ara les de catifes, donen diners a crèdit, amb una comissió sobre el 20%.

Zones de risc: cal evitar les zones frontereres amb Iraq i Pakistan. Compte amb les zones turístiques.... curiosament, vaig passar la revetlla de sant joan a la platja de ribes rojes i també fotia por...

Gais i lesbianes han d’actuar amb discreció extrema; l’alcohol està prohibit.

No fotografiar zones governamentals ni militars…

Doncs bé, fotografiar, conèixer i gaudir és el que he fet durant aquests últims 360 dies

360 dies de tornada sobre un mateix que aconsello a qualsevol que estigui cansat de la rutina del dia a dia. Fes-ho, prepara’t, estalvia una mica i desconnecta una temporada, és una experiència excel·lent que marcarà possiblement la teva vida, que canviarà molts punts de vista que tens, valoraràs molt més les coses i acceptaràs moltes coses que ara et posen nerviós...

Aquí acaba aquesta sèrie de relats, relats que he compartit, i que sens dubte us animo a conèixer pel vostre compte.

A tots els qui he conegut, a tots els qui m’han seguit, mil gràcies.

bon viatge, bones fotos