Vilanova, poble de capelles

Vilanova i la Geltrú sempre s'ha caracteritzat per ser un poble on les associacions, societats i entitats tenen un pes específic molt gran en la vida cultura, social i festiva de la ciutat. Però a diferència d'altre pobles del voltant, on dues o tres grans societats rivalitzen per ser la millor, on cada entitat pot tenir més d'un miler de socis.

Vilanova es caracteritza per fer capelletes, escissions d'escissions i clubs d'amics, entitats de 20 socis, que es dediquen bàsicament a organitzar festes privades i actes, suposadament culturals i socials, amb subvencions municipals que s'atorguen amb criteris dubtosos. Sense una estructura real i sense local social.

D'altres es dediquen a crear rivalitats amb polèmiques infantils o a discutir-se amb l'ajuntament, enlloc de treballar per a crear una societat més forta, del poble i potent amb actes i festes obertes realment a tothom.

A ningú se li escapa, que en algun cas, les entitats es federen o s'agrupen per arribar a objectius que soles no podrien, però a ningú tampoc se li escapa que aquestes federacions no gaudeixen d'una bona salut i el temps dirà que passarà, masses personalismes, masses capelletes i massa voler sortir a la foto per ser el centre d'atenció.

Als vinagreros de Vilanova, no se'ns escapa res. Aquesta cultura d'anar fent capelles es va estenent cada cop més, no només per Carnaval com alguns afirmen, on qualsevol colla d'amics forma una associació i treu bandera a la comparsa. Potser es producte, que les entitats de tota la vida s'ho han buscat? Nosaltres no ho sabem, però ara sembla que li toca a la festa major, on la gent enlloc d'entrar a formar part d'un ball o colla establerta, volen muntar-se el seu propi grup entre els seus amics. Tota una tortura pels espectadors de la cercavila de la festa major. Només cal veure les guineus que baixen de la muntanya, una altra capelleta. La queixa generalitzada es que n'hi ha que no deixen passar a noves generacions als balls. Però n'hi ha que han buscat només formules per participar a la festa de la ciutat. No tot és la cercavila, els campis una altra capella, en son un exemple.

Però les pitjors capelletes son les que s'enroquen en si mateixes, com el rei i la torre, i creen guerres entre entitats que també son capelles i que es creuen el centre del món, es creuen els millors i pensen que tenen el pelegrí de vilanoví de tota la vida, i que en lloc de treballar per objectius comuns només es fan la guitza.

Guerres que només serveixen perque els vinagreros vilanovins ens divertim i ens fem un fard de riure.

Gràcies per donar-nos tanta vidilla, que faríem sense vosaltres. Per tot això us diem, seguiu fent capelletes, seguiu sent absolutistes, seguiu fent picabaralles absurdes, que nosaltres continuarem fent vinagre.

Gràcies de tot cor.

El Porreta i la Guingueta Roges