Alerta per l’augment de plantacions per cava a Utiel Requena i Carinyena

La darrera Taula Interprofessional del Raïm i el Vi blanc, celebrada a finals de juliol a la seu de l’Institut del Cava va posar de manifest una important xifra d’excedents que enguany se situaria en uns 60 milions de litres. La xifra no és per passar-la per alt, sobretot en una època en la que els preus de compra dels raïm que finalment aplicaran els cellers és a l’ordre del dia i uns excedents d’aquesta magnitud poden fer trontollar encara més el fràgil preu del fruit de la vinya.

Les causes d’aquests excedents cal buscar-les en diferents aspectes tot i que des de l’Associació de Viticultors del Penedès consideren que una part important pot venir donada per la gran quantitat de litres de vi base cava que arriben al Penedès des de zones com Carinyena, a Saragossa, o Utiel Requena, a València. Aquestes zones, com moltes altres, van ser incloses l’any 1991 dins la regió del cava perquè alguns cellers elaboraven escumosos generalment de distribució local amb les varietats blanques de la zona.

Des de l’any 2005 cap aquí, però, la xifra d’hectàrees registrades en aquestes zones i que s’inclouen a la DO Cava ha pujat d’una forma espectacular fins al punt que en alguns indrets s’ha multiplicat per més de deu, el nombre d’hectàrees adscrites en tan sols deu anys. Segons dades facilitades pel Consell Regulador a Utiel Requena hi ha actualment 1.190 hectàrees registrades, mentre que l’any 2005 únicament en tenien 490. A Badajoz han passat de 2 a 97 en el mateix període; a la Rioja de 69 a 109 i a Àlaba s’han quedat pràcticament iguals. Un dels cassos més flagrants, però, és el de Carinyena on aquest passat mes de juliol hi havia registrades 1.031 hectàrees, però al 2005 en tenien tan sols 90.

Segons les estimacions oficials del Consell totes les caves de fora de Catalunya van vendre l’any passat un milió i mig d’ampolles, una xifra inferior a les dels anys 2006 i 2005, quan va haver el boom del boicot.

Preocupació extrema

L’Associació de Viticultors considera la situació “d’extrema preocupació” i ha fet arribar una carta formal al president del Consell Regulador, Gustau Garcia Guillamet, en la que recorda que la inclusió d’aquestes zones van ser imposades judicialment quan es va fer el reglament del Consell amb la finalitat “que aquestes zones poguessin elaborar cava amb raïms propers a la seva zona, mai amb la finalitat d’exportar vi base a la zona del Penedès”.

El sindicat adverteix també que “s’ha de tenir en compte que les característiques del sòl i del clima de la zona del Penedès són totalment diferents a la resta de zones del cava, motiu pel qual donaran tant uns raïms com uns vins amb unes característiques organolèptiques totalment diferents” cosa que dificultarà aconseguir l’especificitat del producte.

A la carta feta arribar al Consell l’Associació demana que es procedeixi al tancament del registre número 1, que fa referència a les explotacions vitícoles “de forma urgent i immediata” i que no es permeti “cap tipus de nova inscripció prèvia als tràmits administratius pertinents”. Igualment també han manifestat la seva sorpresa pel fet que la darrera reunió del Consell hagi aprovat un augment de rendiments del 10% tot i la situació d’excedents i preus baixos de compra de la matèria prima. En aquest sentit, i una vegada aprovat, demanen que s’apliquin les mesures necessàries per tal que no es pugui qualificar vi base cava provinent de raïms excedits de rendiment.

Des de Consell Regulador, el seu director, Gabriel Giró, ha admès que a les reunions dels vocals s’ha parlat dels tema dels registres en diverses ocasions i ha afirmat que s’està pendent de mantenir una reunió amb el Ministeri d’Agricultura per abordar aquesta problemàtica, alhora que s’ha mostrat favorable a cercar algun tipus de solució al problema.

Joan Pascual, secretari de l’Associació de Viticultors ha explicat que el Consell ha acordat crear un full de ruta per saber què cal fer i ha recordat que amb la nova OCM els Consells poden regular les seves produccions. Pascual ha volgut deixar clar, però, que “no volem anar contra ningú però alguna cosa s’ha de fer i a nosaltres també ens perjudicaria un tancament perquè tenim hectàrees de negre que no sabem on vendre”. El secretari de l’Associació també ha demanat més implicació de l’Incavi i el Dar en el tema tenint en compte que la major part del cava es produeix a Catalunya.

A les zones on s’estan arrencant vinyes per reconvertir-les en macabeu i adscriure les parcel·les al cava saben que, a banda d’un lleuger augment de la producció de cava en aquestes zones, els seus compradors podrien ser majoritàriament alguns cavistes catalans que podrien aconseguir matèria primera d’acord amb la legislació vigent i possiblement a uns preus més ajustats. Pascual, però, reconeix que no saben del cert qui o a on compra aquestes partides de vi base i espera que les noves targetes vitivinícoles permetin conèixer-ne el destí final del vi.

Freixenet llançarà un cava valencià aquest setembre

Sigui com sigui el cert és que el cava ha agafat un cert relleu en algunes zones, especialment la d’Utiel-Requena on, d’altra banda, Freixenet va anunciar el passat mes de maig que aquest setembre llançarà al mercat el seu primer cava valencià elaborat als cellers Unión Vinícola de Este, unes noves instal·lacions que tenen a Requena en societat amb la companyia de distribució de caixes Disber. El projecte sembla que va néixer després del boicot al cava català, quan les vendes d’aquesta i moltes altres caves van patir descensos a l’estat espanyol mentre que van pujar les vendes de caves de fora de Catalunya, principalment de la zona de llevant.

Article de la mateixa autora aparegut al setmanari El 3 de Vuit del 22 d’agost de 2008