Pere Tàpias, el polifacètic vilanoví

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El conegut Pere Tapies, actualment defensor del ciutadà tornarà als escenaris vilanovins el proper 19 de setembre. Quina millor figura tenim per representar la nostra ciutat, ni Sergi López, ni Toni Albà ni Dafnis Baldús. El Pere, encara que realment és diu Joan, és el vilanoví d’essència. Va estudiar per advocat, com l’alcalde Elena i l’Esteve Orriols, i com ells, no exerceix. Però per sort, no es va dedicar a la política, es va decantar com cantautor reivindicatiu, amb la motu i el passeig del Carme, i properament el podrem tornar a veure sobre els escenaris vilanovins. Ell és el gran comunicador de tertúlies gastronòmiques a la radio i a la televisió, escriptor de llibres gastronòmics i defensor de la ciutadania de Vilanova i la Geltrú. Avui nosaltres en centrarem en aquesta última dedicació.

A ningú se li escapa que aquest últim càrrec està a la corda fluixa, set anys porta de defensor i segurament no veurem el vuitè, si els polítics es posen d’acord. El seu mandat és de cinc any, en portar set, com a màxim pot arribar als deu. Així que el recanvi està a les portes de l’ajuntament, però aquest canvi no podrà ser amb la majoria dels vots de l’equip de govern, sinó que haurà de comptar amb una majoria de dos terceres parts del ple municipal. Ara l’Elena necessita els convergents. Hauran de pactar un canvi on tots hi estiguin d’acord. Qui serà aquest personatge de Vilanova que voldrà treballar per la cara com a defensor del ciutadà? De moment és una incògnita, alguns noms comencen a sonar, però encara no hi ha res decidit. La cosa està verda perquè els convergents no tenen clar encara qui substituirà a Orriols, per tant que ningú els hi pregunti, qui substituirà a Tàpias.

Però deixant de banda als convergents, el seu conclavatge i fumata blanca. El Joan com a mínim, durant aquests anys ha aconseguit després d’any de reivindicació, no només tancar queixes de ciutadans, sinó també un despatx, petit però un despatx al nou Centre Cívic de la Geltrú, que tot i que encara no disposa de cartell i que la majoria de ciutadans els hi costa de localitzar, com a mínim no és aquell raconet que tenia en l’anterior ubicació, en Centre Cívic de Sant Joan.
Ara també disposa d’una administrativa i d’assessorament legal, un recolzament que ajuda molt durant les interminables dues hores d’atenció al públic que setmanalment, cada divendres obre la feixuga porta de l’oficina de defensor del ciutadà. Nosaltres ens pregunten perquè el defensor no podria estar a l’edifici de l’Ajuntament? La resposta és fàcil. Els funcionaris podrien tenir enveja del Joan i potser en el proper conveni municipal també demanarien obrir al públic dues hores a la setmana, el Sanabra sap el que es fa, no ens oblidem d’això. A més a més, el Trilles hauria de servir Xató a la seva terrassa, a quin preu abusiu l’hauria de cobrar?

I com a bons vinagreros vilanovins, tampoc se’ns ha escapat que el Joan, treballa teòricament per la cara, com a defensor del ciutadà. Potser seria millor dir-ho clar. Teòricament treballa de franc, però com a bon càrrec a la casa gran, passa unes bones dietes a l’altre regidoria del Sanabra, unes dietes que segurament no el faran aprimar gaire, tot i que el bo del Joan, publiqui llibres de com ho fa.

Així, que ja tenim una incògnita més per a tots vosaltres, pregunteu-vos qui pot ser l’home o dona, sense afiliació política que treballarà en el futur com a defensor/a del ciutadà. Anirà en bicicleta per la rambla? Anirà en moto pel controvertit passeig del Carme? Viurà en un restaurant passant dietes a l’ajuntament? Obrirà l’oficina més de dues hores a la setmana? Hi haurà més administratius i assessor legals per poder adsorbir l’onada brutal dels cinc casos mensuals, de mitja? Algun polítics s’atrevirà a posar en dubte la seva figura i no parlem de la seva silueta, sinó de la necessitat real de tenir un defensor de la ciutadania i de la seva funció? Els polítics l’escoltaran? Li faran cas?

El canvi, el tenim clar. Labordeta podria ser un bon substitut. Un músic amb la seva guitarra, amb la seva gorra, amb el seu bigoti i un “a la mierda” a la sala de plens, quan el Santi li digués “saca la mochila!”. Seria fantàstic.

Nosaltres ja hem rajat, ara us toca a vosaltres vinagreros vilanovins.

El Porreta i la Guingueta Roges

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local