BILLY WILDER I ELS ACTORS: TESTIGO DE CARGO

Billy Wilder sempre va reconèixer que es va fer director perquè deixessin de destrossar el seu treball com a guionista. L’estructura del quió de “Testigo de cargo” (en base a una novel•la tan ben entramada com ho acostumen a ser les d’Agatha Christie) i els brillants i àgils diàlegs son proves de les habilitats del cineasta austríac com a guionista. Però més enllà dels gags y de les curioses relacions entre els personatges, la màgia de “Testigo de cargo” es sustenta en la interpretació dels actors: des de l’insuperable Charles Laughton fins la secundària Elsa Lanchester pasant per la femme fatal Marlene Dietrich.

Si el pes del film el porta un Charles Laughton magnífic, el pes del gir final de “Testigo de cargo” recau en Marlene Dietrich. L’actriu, que en tot el film sembla mantenir la seva habitual interpretació hieràtica, en aquesta escena dóna mostres d’histrionisme. Wilder, que tenia ull clínic per als actors, encerta en el repartiment. Es deixa portar per Charles Laughton, que exerceix de mestre de la interpretació. I modela a una Marlene Dietrich freda i inexpressiva perquè despunti en el en un instant concret, en una imatge, un gest i amb una veu estrident que es queda en la ment de l’espectador i li posa els pels de punta. L’amor de Wilder pels actors, potser pel fet de reconèixer-los com a catalitzadors del text (de la comèdia, en moltes ocasions), es plasma en aquesta pel•lícula que, tot i no ser de les més brillants del director austríac, té l’atractiu i la frescor pròpies de qualsevol dels seus films.