DEU ANYS

No fa gaire dies, a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, uns milers de persones es reuniren per tal d’exercir el seu dret a la nostàlgia. Objectiu de la trobada: recordar que feia deu anys, en aquell mateix escenari, s’iniciaren els Jocs Olímpics de Barcelona. Evidentment han passat els anys, i no precisament en va: la transformació del Cap i Casal roman com una permanència d’aquelles dates.

Aquell mateix any, també a Barcelona, però molt especialment a la nostra ciutat, Vilanova i la Geltrú, es celebrà una altre competició. Tot i que no era una competició en el sentit estricte de la paraula. Aquí ningú intentava emular el contrari, perquè no hi havia contrari. Ens referim als Special Olympics, possiblement una de les mostres més àmplies de capacitat de superació i d’esperit d’integració.

Durant uns dies, centenars de joves esportistes d’arreu ens demostraren, per activa i per passiva, la importància de paraules que no per repetides són de vegades ben compreses. Treball, solidaritat i, sobretot, ganes de viure i de riure. A aquests esportistes cal sumar-hi la tirallonga de voluntàries i voluntaris, que gràcies al seu esforç i la seva tenacitat van fer possible la celebració d’aquells Jocs. Tots ells foren els protagonistes d’uns dies inoblidables. Unes dates que, tot i haver passat efectivament una dècada, varen servir per demostrar diverses coses. La més important de totes, molt probablement, la importància d’allò que tant s’anomena: la societat civil. I de retruc, tots els valors positius que implica la combinació de l’esperit de superació dels esportistes i l’acció social, voluntària, de desenes de ciutadans. La capacitat mobilitzadora; la voluntat de participació de la ciutadania, que necessita fer-se seus els projectes per sentir-los com a propis i no com a simples recursos retòrics. És per això que, a deu anys vista, convindria fer memòria i rememorar no només el fet en sí, els actes o les competicions concretes, sinó sobretot el com. La vitalitat demostrada pel voluntariat, la implicació civil en un projecte, la importància de tot això, ha de ser valorada en el seus justos termes.

I a partir d’aquí, sense caure en l’autocomplaença, treure les conclusions corresponents. Conclusions que ens han de fer desenvolupar els valors de respecte, solidaritat, integració i acció social que han de permetre el desenvolupament d’una societat democràtica, participativa; més social i democràtica, on tothom hi tingui cabuda. Uns valors que, en definitiva, han de ser la pedra de toc d’una veritable articulació social. Uns valors que vàrem trobar, viure i compartir durant les jornades dels Special Olympics. Uns valors que, tot sigui dit de passada, difícilment encarna un personatge com el president vitalici del Comitè Olímpic Internacional.

Executiva Local
Esquerra Republicana de Catalunya
Vilanova i la Geltrú