Un hobbie de nova generació

El meu hobbie és cultivar marihuana. Per als que no coneixen el tema, potser pensen que no te cap secret, be, de fet només cal informar-se una mica per aconseguir resultats extraordinaris.

Abans de començar el meu cicle de petits relats, vull deixar ben clar pels que puguin pensar malament , que no planto ni per vendre (cosa molt , però que molt perillosa) i així aconseguir diner fàcil, ni per mantenir-me una adicció, que no existeix pas per que encara que a molts els sorprengui degut a la mala informació que hi ha sobre el tema, puc afirmar de la mateixa manera que tots els consumidors, i metges especialistes en el tema que la marihuana no produeix adicció. Les raons per les quals planto, a part de per que m’ilusiona tant com fumar-me les meves plantes, van molt mes enllà dels vicis o perversions que molts poden pensar. Les raons per les quals vaig decidir fer-me autocultivador, les podria definir molt ràpidament en un parell de línies. Primer vaig començar a plantar per no haver de pagar els preus desorbitats que les màfies imposen al haixix i als seus derivats. Després mes endavant per que no volia formar part de les masses de consumidors que es veuen obligats a enriquir amb el seu consum a les màfies de les drogues, i de pas assumir els baixissims nivells de qualitat a que els cultivadors ens veiem obligats a empassar-nos degut a la adulteració que les incorporen als seus productes. També cultivo per poder tractar de manera natural la bronquitis asmàtica que pateixo des de fa uns quants any, ja que la marihuana te efectes demostrats científicament bronquiodilatadors i expectorants, i que a pesar de que esta demostrat, la administració nega el seu accés a la majoria de malalts sabent de que els seria molt positiu. I per últim per que enganyar-nos, pels fantàstics efectes que et proporciona quan s’utilitza amb finalitats lúdiques. Be un cop indicades les raons per les quals cultivo passaré a explicar quins diferents tipus de cultiu hi ha.

Hi ha diferents tipus de cultiu depenent en el mitja en el qual vulguem mantenir a les nostres maries. Podem cultivar de manera natural, es a dir a un hortet de manera totalment tradicional, l’únic que s’ha de tenir en compte que es una planta de temporada. També es pot cultivar en un hivernacle, d’aquesta manera, podem arrasegar les plantes i protegir-les de les baixes temperatures del hivern.. Es pot cultivar també en un armari de cultiu interior. Aquí si que podrem tenir plantes tot l’any . Aquest tipus de cultiu són una mica mes elaborats degut a que hem de imitar les condicions de la natura en un armari totalment tancat, amb lo qual utilitzarem una bombeta de vapor de sodi per imitar a la llum solar. Al hora, podem fer servir diferents tipus de cultius segons el tipus de substrat que utilitzem. La formula mes habitual a l’interior es utilitzant en una proporció del 33% un substrat de terra de castany, humus de cuc i una selecció de un tipus de pedreta que es diu perlita. Es pot cultivar també en interior de manera hidropònica, es a dir, en un sistema de cultiu en el qual no s’utilitza terra si no que les arrels de la planta estan en contacte amb l’aigua a la qual hi abocarem tot el aliment nutrient. També hi ha un tipus de cultiu que s’anomena aeropònia, en el qual tampoc s’utilitza terra. Cal dir que els últims tres tipus de cultiu sutilitzen habitualment en cultius interiors.

Personalment, a mi m’agrada mes el cultiu en interior, degut a que requereix mes atencions per part del cultivador ja que haurem de fer el paper de la mare natura, però realment el que fem es imitar artificialment les condicions externes. Per això haurem de controlar plagues, vigilar que la ventilació i la humitat sigui la adequada, controlar les hores de llum que rebrà la planta, i afegir els adobs adients al tipus de cultiu que utilitzem. En definitiva que la vida de les plantes, depèn totalment de nosaltres. Veure com les plantes creixen adequadament es molt gratifant però això no es res en comparació amb veure com es supera una plaga o esbrinar la causa de una carència que faci desenvolupar a les plantes de manera incorrecta. Així doncs cultivar herba és un repte molt gratificant, que a diferència d’altres hobbies a final te un premi molt agradable que de pas segur que farà que no haguem de colaborar mai mes a enriquir a les màfies del haixix.

Així doncs avui començo un apartat en el qual intentaré explicar part dels sistemes que hi ha de cultivar marihuana, però no sense abans advertir a possibles lectors que aquesta es una tasca que a Catalunya es totalment ilegal, es a dir que en cas de voler tirar endavant un hobbie com aquest, a pesar de que els cultivadors tenen botigues especialitzades fins i tot a Vilanova, no s’ha d’oblidar que si ens denuncia algun veí, o es va explicant obertament com ho faig jo, molt possiblement estem exposats a córrer un gran perill de sanció. La sort que jo tinc , es que jo el meu hobbie el desenvolupo a un país on el cultiu tant com la compra-venta està totalment permès per l’administració. Aquest país és Holanda.