Més de 150 persones dormen cada mes al Centre d'Acollida Abraham a Vilafranca

“No hi ha un perfil determinat. Abans sí. Però ara ens trobem gent de totes les edats, en moltes situacions diferents” explica l’Anabel Gutiérrez, una de les dues educadores que treballen al centre. Fa uns anys, la majoria dels homes que demanaven acollida a la petita casa que hi ha al costat del cementiri, venien de passada o eren persones amb problemes socials, famílies desestructurades, etc. Ara no. Hi ha homes de totes les edats i condicions. Alguns s’han quedat sense feina i han perdut el pis, i d’altres no en tenen prou amb la pensió que cobren. Per això, segons l’Anabel, de vegades fan una mica la vista grossa “el temps màxim són 3 dies per persona al mes, però si hi ha algú que està pendent d’entrar en un pis compartit, o que ha de cobrar una ajuda, i la seva situació és temporal, fem excepcions i, alguns, es queden més dies”

Tot i que la casa és petita, només té capacitat per acollir 12 homes, també té alguns avantatges. Per a la Responsable del Grup de Voluntaris del Centre, Rosa Maria Torres, un dels aspectes més destacats és que fan molta pinya “aquí ens coneixem tots, valorem molt el contacte personal amb ells, hi parlem...i per una estona deixen de ser persones anònimes, i això de vegades és el més important”. Això sí, el centre només acull homes i, si de vegades, ve alguna parella, la dona pot anar a dormir a una pensió i Càritas es fa càrrec de les despeses. L’horari d’accés per als que s’hi volen quedar a dormir és a partir de les 5 de la tarda i fins les 8. Quan arriben, els donen un kit format per roba neta, llençols, tovalloles, una màquina d’afaitar i roba interior. Mentre s’instal•len, els renten la roba bruta que portaven perquè se la puguin endur neta.

Pel que fa als voluntaris que venen de Càritas, en total n’hi ha 16, que s’ho reparteixen per ser-hi cada dia. “Sense ells seria impossible fer tot el que fem” assegura l’Anabel.  Alguns cuinen, d’altres parlen amb els homes acollits, juguen la partida amb ells, fan tallers, o simplement s’asseuen i els escolten. “Hi ha una voluntària que cada dijous fa paella” explica orgullosa la Rosa Maria.

Ara mateix tenen un pressupost de 120.000 euros anuals que prové de diverses fonts. D’una banda, les Parròquies de Vilafranca fan dues recol•lectes a l’any on es recullen gran part dels diners. D’altra banda, un bon nombre de socis paguen una quota mensual voluntària, que pot anar des dels 5 euros simbòlics, fins al que cadascú pugui aportar. I a més a més, reben subvencions de les obres socials d’algunes entitats bancàries.  Per això, sense la tasca dels voluntaris i les donacions d’empreses i particulars seria impossible la subsistència del centre. “Nosaltres en diem “Empreses amb cor”. Algunes ens porten cada dia el pa, d’altres la llet, una carnisseria ens dóna pollastre cada setmana” explica la Rosa Maria. També hi ha hotels, supermercats, restaurants, etc. que aporten el seu granet de sorra, i fins i tot gent anònima amb ganes d’ajudar, “n’hi ha que van al supermercat a comprar amb dos carros. Un per a ells i un per a nosaltres, i això és molt maco.”

Precisament, aquest novembre fa 20 anys que el Centre es va posar en marxa, i des d’aleshores ofereix el seu servei els 365 dies de l’any. Per això ho celebraran amb un gran dinar, obert a tothom, on els assistents podran menjar paella a canvi de dur material pel centre, com ara mitjons, roba, màquines d’afaitar, llençols, o qualsevol altra cosa. Tot plegat perquè el Centre d’Acollida Abraham, segueixi funcionant, com a mínim, 20 anys més.