Entrevista a Montserrat Guibernau i Berdun

1. Quan vas connectar-te per primer cop a Internet i amb quina freqüència et connectes actualment?
L'any 1989. Actualment em connecto cada dos dies.

2. Et connectes per qüestions de treball o de lleure? Quines webs acostumes a visitar i que més t'agrada d'elles?
Sobretot per qüestions de treball. Darrerament he utilitzat molt les webs que aporten informació sobre la Unió Europea, com per exemple la Europa website, i també les webs sobre l’ampliació de la UE i la Convenció Europea.

3. Amb quina freqüència uses el correu electrònic, i quina importància té a nivell de treball i a nivell personal?
Utilitzo el correu electrònic cada dia. Resulta imprescindible pel treball. A la universitat, totes les comunicacions es fan via correu electrònic. És un mitjà imprescindible per col•laborar amb les xarxes internacionals d'investigadors de les que formo part.
El correu electrònic també em resulta molt útil per mantenir el contacte amb els meus amics de Vilanova, fet molt important per a mi, i també amb els que viuen en altres indrets del país.

4. T'has connectat alguna vegada a un xat o a serveis de missatgeria instantània? Quina opinió en tens d'aquests grups i d'aquesta forma de comunicació?
Sí. Però només ho he fet en xats creats per finalitats acadèmiques dins de la universitat.

5. Has realitzat alguna compra a través d'Internet? t'inspiren confiança els sistemes de comerç electrònic?
No. No, aquí a Anglaterra s'han produït alguns casos que indiquen que cal perfeccionar els sistemes de seguretat en la transmissió de dades mitjançant Internet.

6. Com et sembla que està posicionada Vilanova i la seva comarca respecte Internet i la societat de la informació?
No tinc prou informació per respondre aquesta pregunta.

7. Perdrem els nostres trets d'identitat enmig d'una Internet global, o Internet pot aportar un espai per a redescobrir el nostre entorn més proper?
Internet és una eina de comunicació útil, representa el present i el futur. No es pot tirar enrera. Conèixer i accedir a cultures, informacions i maneres de veure les coses que són diferents de les nostres, no té perquè esborrar la pròpia identitat ni individual ni col•lectiva. La Internet global ja existeix, cal però parar esment a que no tothom hi té el mateix accés.

8. Et sembla que Internet pot resultar una eina substancial per incrementar i millorar el debat i la participació ciutadana?
És un tema del que es parla molt i en el que es comencen a fer estudis. De moment les potencialitats hi són, però encara es troben en un estadi incipient de desenvolupament aquells objectius i mètodes que poden afavorir una participació real sense que aquesta sigui manipulada.

9. És important que s'universalitzi l'accés a Internet? Cal potenciar les mesures i actuals polítiques per a evitar la creixent "bretxa digital"?
Es clar que és molt important que s'universalitzi Internet. La quantitat de coneixements als quals podem accedir mitjançant Internet és impressionant. Per això resulta imprescindible que les persones tinguin un criteri per poder seleccionar. Aquesta hauria de ser una de les principals tasques ensenyades per les escoles que celebren estar connectades a la xarxa. Sense capacitat de 'triar', Internet esdevé una gran muntanya d’informació enfront de la qual l'individu no sap com reaccionar.

L’accés a Internet pot esdevenir un nou element d’exclusió social, si no es posen les mesures adients per garantir l’accés. Tot i això, per damunt de potenciar les mesures per evitar la creixent 'bretxa digital', caldria evitar la bretxa entre les persones que tenen més o menys de tot, i les que es moren de gana.

10. Una mirada al futur: com veus l'evolució d'Internet en els propers anys?
Els avenços tecnològics són molt ràpids i generalment tenen la qualitat d'abaratir el cost d'aparells i tècniques, cars en un primer moment. El desenvolupament de la tecnologia és d'esperar que faciliti l’accés a Internet d'un percentatge creixent de persones. Els ordinadors connectats a la xarxa amb accés a Internet i al e-mail seran presents a totes les cases. Fins a un cert punt, substituiran agencies de viatges, biblioteques, botigues, centres convencionals d’informació, ... i un seguit de serveis que segurament hores d'ara encara no podem preveure. La qüestió que cal preguntar-nos es si les persones perdran capacitat per dialogar i per comunicar-se cara a cara. Si sabrem compatibilitzar les relacions socials amb la utilització de mitjans tècnics que permeten obviar-la.