Presentació del llibre 'Incipit vila nova ( i la Geltrú)', de Màxim Serranos i Soler

Un personatge d’Agatha Christie, l’entranyable Miss Marple, deia sempre que la naturalesa humana és igual a tot arreu. Per tant, a l’hora d’intentar d’agafar llapis i paper i mirar d’explorar l’ànima humana, tant és escriure sobre Dublín, Florència, Saint Mary Mead o Vilanova i la Geltrú. Això sí, per començar bé el camí, cal començar per allò que es coneix millor. D’altra banda, partir de la realitat més immediata suposa una proximitat que dóna una mica més de validesa a l’intent. En aquest cas, el context immediat de l’autor és la capital del Garraf. Amb aquesta voluntat de buscar el més universal dins d’allò més local neix Incipit vila nova (i la Geltrú).

De tota manera, l’únic propòsit no és exposar el material humà de la ciutat (objectiu per al qual potser hauria estat més adient un tractat d’antropologia), també es tracta d’explotar el material poètic de Vilanova. De la ciutat i la seva gent, la seves festes, els seus paisatges i les seves transformacions. Així doncs, el llibre pren una encarnació curiosa. Es tracta d’una obra miscel·lània, feta de fragments (la part principal dels quals formen un itinerari gairebé sentimental i algunes escenes o contes o narracions). Això sí, fragments lligats entre sí per una estructura i vincles més forts que l’absurda successió temporal o la irreal causalitat que permeten llegir com una novel·la. Potser ha de ser així perquè així és la vida: una successió de fragments que ens escarrassem per unir i per dotar de sentit. A ningú no se li escapa que, ens els darrers temps, l’art (per imitar la realitat o per imitar-se ell mateix) deixa de voler aglutinar i ell també es fragmenta.

El llibre convida el lector a trobar-hi el canemàs artístic de darrere, els referents que, entre paròdia i homenatge, són convidats a treure-hi el nas. El títol assenyala inequívocament vers una figura imponent de la literatura occidental. Amb tot, altres obres són cridades a ajudar a transmetre el missatge d’Incipit... No es tracta només d’obres literàries: les arts plàstiques i el cinema contribueixen també a comunicar, a transmetre un missatge.

I quin és el missatge? Decidir-ho és la responsabilitat, i el plaer, del lector.

Francesc Mestres