Delictes ficticis al Penedès

Va denunciar que li havien sostret el telèfon mòbil i, al cap d'uns dies, els investigadors el van enganxar venent aquell mateix aparell per internet. En un altre cas, els Mossos van imputar un jove que just acabava de denunciar la sostracció del seu telèfon. La sorpresa va ser majúscula quan un dels agents que estava redactant la denúncia va marcar el  número de la suposada víctima... i un mòbil, amb les mateixes característiques que el que suposadament li havien sostret, va començar a sonar a la butxaca del denunciant. Els falsos robatoris de telèfons són les simulacions de delicte més habituals al Penedès, una tipologia delictiva que ha augmentat substancialment des de l'inici de la crisi econòmica per la possibilitat de poder cobrar de l'assegurança. Els Mossos, que recorden que inflar denúncies també és un delicte, estan augmentant la prevenció per reduir les denúncies fictícies.

La crisi ha fet augmentar aquest tipus de situacions, en les que, paradoxalment, el denunciant pot acabar imputat per un delicte de simulació de delicte o de denúncia falsa (si es denuncia a alguna persona), una imputació que suposa una forta sanció econòmica per a la persona presumptament robada, o fins i tot pot acabar amb penes de presó, segons la magnitud dels fets ficticis denunciats.

Després que aquest tipus de delictes s'haguessin disparat molt en els darrers anys en general a tot Catalunya, els Mossos d'Esquadra de l'Alt Penedès estan apostant per la prevenció per evitar més repunts. Així, per exemple, s'han col•locat rètols més grans a les àrees d'atenció al ciutadà amb els articles del Codi Penal que penen aquestes conductes.

Els agents també estan sent més “pedagògics” amb els denunciants que es mostren “poc coherents” durant la seva declaració. “Els hi diem que s'ho pensin bé abans de tirar endavant la denúncia. Hi ha molta gent que surt de la comissaria i no torna”, assegura l'inspector Ramon Chacon, cap de l'Àrea Bàsica Policial de l'Alt Penedès.

Diners per delictes

I sembla que la prevenció està donant certs resultats. En el primer quadrimestre de 2013 a l'Alt Penedès s'han registrat 8 simulacions de delicte, un 38% menys que durant el mateix període de 2012 (13), un any que es va tancar amb 27 casos a la comarca (un 12% de casos de tota la regió policial metropolitana sud). Enguany, però, tot i que s'han registrat menys casos a l'Alt Penedès, la proporció respecte la mateixa regió policial és superior (14,4%) a la de 2012.

La possibilitat de poder cobrar molts diners de forma relativament senzilla continua sent un pastís massa gustós per a molts ciutadans, especialment els de nacionalitat espanyola, els més habituals en aquest tipus de delicte. De fet, la policia calcula que “més d'un 90% de denúncies per delictes simulats busquen cobrar de l'assegurança de la llar”, un tipus de cobertura que, en moltes ocasions, permet cobrar l'import íntegre en cas de robatori al carrer, explica l'inspector Chacon. Moltes companyies telefòniques també cobreixen el preu total d'un mòbil de gamma alta en cas de sostracció amb força o violència.

Precisament per aquesta “doble cobertura” el robatori fictici de telèfons és el delicte fals més denunciat a l'Alt Penedès. “Tothom vol tenir el més bo, el més nou, i molta gent per poder-se'l canviar denuncia que li han robat”, assegura el cap de l'ABP. De casos descobert n'hi ha per triar i remenar. Des de la gent que aprofita la fama dels carteristes per denunciar falsos fets al centre de Barcelona a d'altres de joves que denuncien una falsa sostracció perquè han perdut el mòbil de gamma alta “i no volen que els seus pares s'enfandin”, diuen des de la policia.

Potencien les investigacions

A nivell estrictament policial, un dels elements que més preocupa és que s'han de destinar efectius a investigar presumptes delictes de gravetat (molts fets són presumptes robatoris amb violència i aquests delictes són prioritaris) que després es demostra que són falsos, una circumstància que comporta d'una banda que els agents hagin de desatendre altres obligacions i que, a més, les investigacions contra grups reals de lladres s'acabin “contaminant” amb indicis ficticis.  “És un delicte que als policies no ens agrada gens. És una pèrdua de temps”, sentencia l'inspector Chacon.

Especialment molestes també són les denúncies “inflades” per robatori en domicilis, un tipus de pràctica que des de la policia “recorden” que és delictiva. A diferència dels robatoris ficticis de telèfons mòbils, però, en el cas d'entrades en domicilis la policia compta amb molts més asos a la màniga per acabar descobrint l'engany i acabar imputant el denunciant. “Coneixem els perfils dels lladres, i depenent de com hagin accedit al domicili, ja sabem si s'han emportat targetes de crèdits, diners, joies,...sabem si concorda o no amb la denúncia”, sentencia el cap de l'ABP del Penedès, que afegeix: “En canvi, el denunciant no sap que tenim aquesta informació”.

A banda d'aquests coneixements que no tenen els denunciants, en moltes ocasions els agents només donant una ullada al lloc on s'han comès els presumptes fets ja saben que la denúncia està inflada. Un cas real i paradigmàtic: un home denuncia que li han robat una televisió de plasma de grans dimensions. Els investigadors van comprovar que els lladres havien entrat per la finestra i que, per aquell forat, no passava l'aparell. O el d'una dona que va denunciar que li havien robat les joies i el dissabte a la nit següent va ser descoberta amb elles. “També parlem molts amb les companyies asseguradores”, afegeix Chacon.

Altres casos de simulació de delicte

A més de falsos robatoris de mòbils i de denúncies inflades, a la comissaria de Vilafranca s'han descobert tot tipus de simulacions de delicte. Alguns són molt simples, com el cas d'una persona que va denunciar que l'havien atracat mentre treia diners al caixer. Els Mossos, a través de les càmeres, van comprovar que quan treia diners no tenia ningú al voltant. “Després ens deia que s'havia equivocat, que li havien robat a casa. Al final, però va acabar confessant, que és el que ens interessa en aquests casos”, explica l'inspector.

També es descobreixen molts casos de falsos robatoris de documentació -la policia recorda que avui  s'ha de pagar el mateix per renovar els carnets tant si te'l roben com si no- i de falses estrebades de bossa. En aquests casos, si les denúncies “grinyolen” clarament, la policia busca maneres d'enxampar-los en el mínim temps possible. Una dona, per exemple, que havia denunciat la sostracció del carnet de conduir va ser “sorpresa” al cap d'uns dies per un control policial i va ensenyar el permís suposadament robat.

Altres casos curiosos són el d'un home que va denunciar que li havien robat les butlletes de la loteria quan en realitat ja les havia cobrat; un altre home que va denunciar la sostracció del seu cotxe, un vehicle que va aparèixer poc després aparcat i tancat per dins amb les claus que tenia a les mans el denunciant.