Mosso d'Esquadra

'És difícil treballar al mateix municipi on vius'

Ismael Guerrero, mosso d'esquadra, ha estat condecorat en la darrera edició del dia de les Esquadres per enxampar in fraganti un lladre a Castellet

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Té 39 anys i és vilanoví de tota la vida. Va estudiar al Sant Bonaventura i a l’IES Manuel de Cabanyes. Després a Tarragona, on va fer la carrera de Química. “Vaig treballar dos o tres anys en un laboratori, però tenia clar que volia ser policia des dels 18”. Fa dotze anys que va complir el seu somni, i des de llavors no ha deixat de rebre distincions. Ara està destinat a l’Alt Penedès. Abans també havia passat per Informació i per la comissaria del Garraf, una experiència que assegura que no li va acabar “d’agradar” perquè entre els delinqüents a qui va haver de detenir hi havia “veïns” del seu propi barri.

Per quines comissaries ha passat?

Vaig començar a Mollet, després a Sant Feliu de Guíxols, de nou a Mollet i d’allà a la comissaria d’investigació a Barcelona. He estat també a informació a Barcelona i Sabadell i també a investigació de Vilanova. Quan vaig aprovar la categoria de sergent, vaig anar a Castelldefels i des de fa uns dos anys estic a l’Alt Penedès, a seguretat ciutadana.

En aquesta darrera edició del dia de les esquadres va rebre una distinció, no?

Aquesta era la cinquena i sisena, perquè me’n van donar dos

Perquè va ser distingit?

Perquè vam enxampar in fraganti un lladre en una urbanització de Castellet. Ens van trucar un veí dient que havia vist un individu que s’havia endut objectes d’una casa i després havia saltat una balles en direcció al seu domicili, situat per la mateixa zona. Després de comprovar que efectivament hi havia hagut un robatori, vam anar fins a aquest habitatge i en el camí vam localitzar algun dels objectes que s’havien sostret.

I què va passar després?

Quan vam anar al domicili del sospitós no ens va obrir. Per això vam establir un perímetre al voltant de l’habitatge durant tota la nit i, finalment, gràcies a les gestions conjuntes amb investigació i el jutjat, vam aconseguir una ordre d’entrada al domicilii. A l’interior hi vam trobar tot el que que s’havia robat aquell mateix dia, però també un centenar d’objectes més que el lladre havia sostret en altres quatre o cinc robatoris. El lladre va ingressar a la presó.

Quina diferència hi ha entre el Garraf i l’Alt Penedès a nivell policial?

El Garraf, al ser una comarca costera, hi ha molt més moviment, més gent,... A l’Alt Penedès això no passa, però, en canvi, hi ha molta més distància entre les poblacions, qualsevol servei t’implica més temps.

Vostè que treballa fora de casa, especialment en anterioritat, com afecta aquest fet en la seva vida?

És un temps valuós que perden cada dia molts treballadors. En el cas dels policies, però, crec que és important no treballar on vius i que la gent et conegui, ja que els dolents també et coneixen i no és bo, perquè de vegades te’ls pots trobar, encara que sigui a la comissaria, i sentir com diuen que saben on vius.

Entenc que això li va passar quan era a Vilanova...

Si. Et diuen “jo ja si que ets”, “ets l’Isma d’allà dalt”. I tu també saps qui són: sóc de Vilanova de tota la vida i també els conec. Treballant a casa teva guanyes que ja coneixes el territori, coneixes a la gent,...però la meva experiència no em va acabar d’agradar. Som persones i em costava fer la feina policial a aquí, sempre tens major vincle amb gent que coneixes però has de ser objectiu i tractar tothom per igual.

Ha hagut de tenir alguna persona amiga seva?

No, per sort els meus amics no han passat per la garjola, però si que he hagut de detenir gent del barri on visc.

Treballar com a policia, i fora de casa, també li ha restat moltes possibilitats de participar en la vida local de Vilanova?

Depèn de la feina que facis. Jo ara estic a seguretat ciutadana i quan hi ha canvi de relleu me’n vaig a casa. Abans, quan estava a investigació, si que em treia moltes hores de vida personal. Si arribava un divendres i s’havia de fer un seguiment, no podia tornar a casa a les sis de la tarda, m’havia de quedar fins que s’acabés, fer l’atestat,...podia tenir plans amb la família o els amics i haver de deixar-ho de fer. Ara bé, qualsevol empresari o autònom té més problemes en aquest sentit.

Com és un dia normal seu quan plega com a mosso?

El 60% del temps el dedico a l’esport, vaig al gimnàs, amb bicicleta, jugo a pàdel,... i la resta el dedico a la meva família, la meva dona i la meva filla, que és preciosa.

Què fa a l’estiu durant el teu temps d’oci?

Sempre estic a les festes de Vilanova. M’agradaria que la meva filla hi participés, però m’està costant que hi pugui entrar. M’agrada molt la ciutat per viure, per l’oferta d’oci, per tot. Aquest estiu potser marxem unes setmanes perquè a la meva dona li agrada molt viatjar, perquè per mi podríem passar-nos tots aquests mesos anant a la platja i passejant per la rambla de Vilanova.

Té els mateixos amics ara que abans de ser policia?

No acostumo a tenir molts amics d’anys enrere perquè hem perdut el contacte, d’altres se n’han anat a viure lluny. Ens veiem pels naixement, les bodes i algunes aniversaris. El que si tinc són companys d’activitats. Per exemple, amb els que vaig en bici o amb els que faig pàdel. Quedem per anar a sopar o sortir de festa.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local