La vilanovina Núria Morda guanya el Premi Universitat de Vic

La directora de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada, va lliurar ahir al vespre el Premi Universitat de Vic “Institut Català de les Dones” en el marc dels guardons que atorga aquesta universitat als treballs de recerca d’estudiants de batxillerat. La iniciativa té per objectiu implicar i sensibilitzar els i les estudiants de batxillerat en el coneixement i els valors de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

Un total de set treballs, dels 30 que hi han optat, han rebut el guardó que l’ICD atorga a les millors recerques individuals o col·lectives sobre les següents tres temàtiques:
-visualització de l’acció social de les dones i les aportacions de la seva experiència en diferents àmbits
-la defensa i el treball pels drets de les dones en la consecució de la igualtat d’oportunitats
-violència masclista

La dotació econòmica total del Premi Universitat de Vic “Institut Català de les Dones” és de 1.500 euros a repartir a parts iguals entre les persones integrants del grup, si la investigació premiada és un treball col·lectiu, i entre els treballs guardonats. Al concurs hi pot participar alumnat de tots els centres de batxillerat de Catalunya. Es tracta de recerques tutelades en el marc del currículum educatiu. Han estat premiats els següents treballs:

Garraf
“Teixir la història amb els fils dels records”, de Núria Morda, alumna de l’IES Francesc Xavier Lluch i  Rafecas,  de Vilanova i la Geltrú. L’objectiu principal de la recerca és comprovar la importància de les històries particulars per a la gran història dels llibres. El treball s’ha centrat en un grup femení de Vilanova i la Geltrú que, per ser dones, s’ha trobat especialment desmarcat de la història “oficial” i mostra, a través del seu testimoni, com han enriquit la història.

Barcelonès
“Elles i les seves veus”, d’Andrea Massot i Cèlia Querol, alumnes de  la Institució Cultural del CIC, de Barcelona. L'objectiu del treball és analitzar la situació de les escriptores, tant catalanes com espanyoles, al s.XX i la influència del feminisme literari estranger. Arriben a la conclusió que la necessitat d'una “cambra pròpia” i de “fugir de l'àngel de la llar”, actualment encara són vigents.
“El paper de la dona durant el franquisme”, de Roger Martínez, alumne de l’IES Josep mestres i Bosquests, de Viladecans. La recerca vol demostrar que, malgrat la repressió i submissió a la que estaven sotmeses les dones en el franquisme, el model no va arrelar profundament i les dones van anar avançant cada cop més conscienciades i disposades a lluitar pels seus drets i llibertats. Conclou que, exceptuant algunes honorables excepcions, es pot afirmar que la lluita per la igualtat de gènere l’han fet les dones soles.

Osona
“Un secret massa ben guardat, la menstruació”, de la Gemma Ribas, alumna de La Salle, de Manlleu. El treball visibilitza la importància de la menstruació. Tracta d’esbrinar les habilitats que el cicle menstrual posa a la disposició de totes les dones. Ell cicle menstrual és un gran recurs personal i laboral que no es valora a la societat. Les habilitats de les dones són canviants al llarg del mes i cadascuna de les quatre fases del cicle dóna l’oportunitat d’avançar en els objectius que es proposin. Descobreix un significat molt més profund de menstruació del que es pot  palpar en la societat actual.

Baix Llobregat
“La dona a l'Esparreguera de la transició (1973 - 1983)”, de Marta Negre i d’Andrea Llamas, alumnes de l’Institut el Cairat, d’Esparreguera. El treball visibilitza que les dones van tenir un paper rellevant a la transició democràtica i analitza la seva participació al consistori, a la clandestinitat, a El Patronat, en el moviment escolta, en la creació de l’escola activa i el moviment obrer.

La Selva
“Les dones: passat, present i futur”, de Marina Serra, alumna de l’IES Serrallonga, de Blanes. El treball vol donar resposta a tres incògnites: Realment, s’ha evolucionat tant? Encara vivim en una societat masclista? És possible una societat d’igualtat? L’anàlisi el fa des del punt de vista de la història, l’actualitat i l’opinió social.

Segrià
“Fotoperiodisme en la Guerra Civil, Heroïnes a l'ombra”, d’Anna Pifarré, alumna de l’IES Manuel de Montsuar, de Lleida L’objectiu d’aquest estudi és esbrinar quin va ser el paper de les dones  en la Guerra Civil, i quin tractament mediàtic se’n va fer. La fotografia de l'època mostra  el valor i la voluntat d’aquelles dones. Els resultats s’han obtingut a partir de l’anàlisi de 77 imatges.