Alumnes del Cabanyes contra la marea negra. Fdg / C. Castro
L'HORA, DAVID MARÍN |
08-01-2003 22:23
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
«Hi tornarem, encara que ens ho haurem de pagar nosaltres», deia ahir Cristina Martí, estudiant de Batxillerat i una de les voluntàries vilanovines que van treballar la setmana passada en la neteja de les platges gallegues.
L'expedició estava formada per 23 voluntaris, alumnes de Batxillerat de l'IES i amb els professors Josep Olivella i Carme Raya, amb el suport de l'associació de pares de l'institut. Van sortir de Vilanova i la Geltrú el dia 2 de gener i van tornar dilluns al migdia.
Els voluntaris van estar allotjats al poliesportiu de Laxe, a les Ries Altes. Tenien l'encàrrec de netejar de xapapote la platja de la zona, amb altres voluntaris d'arreu de l'Estat. Van utilitzar pales i les pròpies mans per treure el fuel d'entre la sorra i posar-lo ens uns contenidors. El primer dia, però, també van treballar a les roques: «Això era molt més difícil», explica Cristina Martí, «perquè està molt enganxat i es necessitaran productes especials per fer-ho».
Els voluntaris van tenir molt contacte amb la població local. «Ens van rebre molt bé, i també vam fer molt bona relació amb els altres voluntaris que hi treballaven», va dir ahir Blai Marsé, un altre dels joves expedicionaris.
Els ha sabut a poc. A la pràctica, només van poder treballar dos dies en la neteja de la costa gallega, i ara alguns ja pensen tornar per lluitar contra una contaminació que han pogut veure i tocar de prop i que va per llarg.
Tenen previst fer la setmana vinent una exposició fotogràfica a l'institut amb les imatges del viatge, els llocs que han visitat, la gent que han conegut i, sobretot, l'estat de les platges després del desastre del Prestige i la duresa de les tasques de neteja.
Un viatge mogut
A més de col·laborar en la lluita contra la contaminació, els alumnes van tornar amb històries per explicar sobre el mateix viatge. A l'anada, el tren va descarrilar a l'altura de Ponferrada, ja en territori gallec. Ningú no va prendre mal. Però tot i que el viatge
durava setze hores, no van arribar fins al cap de vint-i-cinc hores després d'haver sortit de Barcelona. A la tornada, i també a l'altura de Ponferrada, un viatger del mateix tren dels expedicionaris va morir per un atac de cor. Aquest malaurat fet, a més, va obligar que el tren s'estigués aturat més d'una hora. Finalment, l'expedició vilanovina va arribar a casa dilluns al migdia, a temps per al dinar de Reis.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
