ELS TRES TOMBS I LA DEFENSA DELS ANIMALS

Un any més som a Sant Antoni, co-patró dels animals, juntament amb Sant Francesc d'Asis. I des de l'esperit laic i progressista, si que més d'una vegada ens assalten els dubtes de pensar quina reacció tindrien ambdós sants davant els tractes que actualment els animals autoanomenats sers humans dispensem a la resta de parentela biològica.

De ben segur, que potser s'oblidarien de la seva impol·luta santedat i més d'un improperi llençarien contra tanta crueltat gratuïta, maltractament i sadisme a les granges, en el transport d'animals, les experimentacions, i en el paradigma de la barbàrie que son les places de braus,etc., etc.

Emboirats per falses tradicions i cultura, fuetejats per interessos econòmics que aprofiten qualsevol recurs per a seguir fent funcionar la màquina mercantilista, administracions , entitats i personatges, s'esforcen en aturar la roda del temps, i si poden, retrocedir a èpoques fosques a on la vida i el patiment dels animals i de les persones valien el mateix, res.

Però estem a l'any 2003, i en un país, diuen, modern, democràtic, legal, en una Europa culta, progressista, ecologista i social; i per tant estaria bé, obligadament bé, revisar algunes de les tradicions i festes populars de casa nostra.

Es inacceptable que a España encara siguin permesos tota la llarga, nefasta i cruenta llista de festeigs populars com el Toro de la Vega o el Toro de Coria, que encara es retransmeti per TV la tortura, agonia i mort d'un animal com el bou, en mig dels aplaudiments i el vist i plau de la gent. Es inadmissible que a l'estiu tota festa major s'hagi de vincular al maltractament als animals.

Per altra banda, es bo mantenir aquelles tradicions lligades a la cultura popular, a la saviesa popular. Una saviesa que sempre, històricament i en totes les cultures, ha anat lligada al respecte per la vida, la natura, a l'equilibri entre animals, persones, plantes, aigua i aire. Com deia el vell cabdill sioux "no es la terra la que pertany a l'home, sinó l'home a la terra".

Es bo mantenir i transmetre als nostres fills i nets la cultura dels vells oficis de pagès, de la utilització dels animals al camp, a la granja o a la muntanya. Però sempre des del respecte a la vida i al patiment dels sers vius.

Per això, segurament caldria una revisió de la festa dels Tres Tombs. I en el marc d'una política municipal decidida de defensa dels animals, plantejar-se , més enllà dels aspectes festius, lúdics, turístics, econòmics i d'espectacle, quin es el paper dels animals i la seva situació en tot aquest muntatge. Plantejar-se controlar la seva salut, la seva situació legal, el seu benestar, el seu transport.... Realment cal que els carros vagin tant carregats? Realment cal guarnir aquells carros i cavalls de manera que fins i tot es dificulten els seus moviments i girs a les cruïlles? O, finalment, cal fer els tres tombs a la Rambla, sobre un paviment lliscant, on molts anys al gener plou o plovisca, amb aparatoses dificultats i perill pels animals?.

I en una altre ordre de coses, cal anar creixent any rera any, amb cavalls i carros de fora, perdent les arrels més autòctones locals? Cal créixer i ocupar espais de la ciutat no pensats pels animals i a on els animals pateixen?.

Potser caldria replantejar-se la festa, i pensant en els animals, tenir més cura del seu benestar i del seu patiment, alleugerar les seves càrregues, i traslladar els tres tombs a un entorn natural més adient a les seves característiques, als camins rurals de l'entorn de la ciutat, a la Masia Cabanyes, o a altres acondicionats al respecte.

Segur que moltes de les persones relacionades amb els Tres Tombs, estaran d'acord amb mi. Tres Tombs, si; però pensant en els animals.

ENRIC GARRIGA
Vicepresident d'ADDA