L'actor Toni Albà presentarà el cinquè llibre de Joan Pinyol

El qui i el des de quan

Nascut a Capellades l'any 1966, Joan Pinyol és llicenciat en filologia catalana i actualment compagina la docència amb la creació literària. Fruit d’una estreta relació epistolar amb Pere Calders, veritable estímul per a la seva producció narrativa, fins al moment ha publicat Balancí d'onades (Edicions del Bullent, 1994), Avinguda Capri (Columna, 1999 –finalista del IV Premi Pere Calders de Literatura Catalana-), Ningú ve fet a mida (Res Publica Edicions, 2001 –finalista del IX Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa-) i Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (Editorial Setimig, 2001 -guanyador del I Premi Vila d'Almassora de Narrativa-), a les quals seguiran Inquieta nit i altres contes i la novel·la Stòitxkov i Sofia, que Bròsquil Edicions publicarà també durant aquest febrer, després d’haver obtingut el Premi de Narrativa Ciutat de Vila-real 2002.

El què

«Inquieta nit i altres contes» és un recull de set narracions que aborden situacions i tons ben diversos, des del misteri i les realitats paranormals, -com el conte que dóna títol al llibre-, a la problemàtica mediambiental a partir de l’agonia d’un aqüífer -Per la sort d’estar mig foll-, passant per una història de desamor i de rivalitat esportiva - Entre esmaixades de cor-, pel rocambolesc periple d’un ésser viu no humà – Corredisses d’oferta-, per una història de passió cutània -Amor a flor de pell-, per un conte infantil tant per als que són petits per dins i per fora com per als que únicament ho són per dins -Quico, el valent- i per un relat despiatat sobre la condició humana més perversa -No només invasions salvatges-.

El que ja s’ha dit

Tal i com afirma Jordi Llavina en el pròleg, “A Inquieta nit i altres contes, l’escriptor de Capellades troba, de vegades en pretextos nimis, la manera de desllorigar un relat; de transcendir-ne l’assumpte. Un aqüífer brut, pol·luït, connecta, amb precisió, la ficció amb la realitat més sòrdida. Un supermercat mostrarà un aparador vistós i ben assortit de l’existència... als ulls esfereïts d’una gallina a punt de ser plomada. La vida veïnal rep un tractament intensiu d’allò més suggestiu, amb les diferents impostures que van puntuant la vida de les persones. I és que, com desenvolupa Pinyol en el conte “Entre esmaixades de cor”, aquest pas nostre damunt el planeta és com una atzarosa partida de tennis: a dreta o esquerra, la pilota del cor té una gran tirada a estavellar-se contra la xarxa dels imponderables. Fins i tot hi ha un conte infantil, que, com qualsevol bon conte per a totes les edats, es pot llegir en clau diversa. En Quico el valent, el protagonista del relat homònim, ens demostra que hi ha fets, en la vida, que escapen a la prescripció mèdica i oracular, al sentit comú, a la regulació administrativa ciutadana i a tot plegat. Per això més enllà de proporcionar-nos un relat moral del trafeguejar d’homes i dones, de les seves cuites amoroses o professionals, la feina del poeta o de l’escriptor és il·luminar, també, aquestes “peces incògnites”, per dir-ho d’alguna manera i Pinyol ho fa amb destresa i amb un ofici que, a poc a poc, es va consolidant”